Moltes persones que arriben a la nostra ciutat des de lluny per buscar una vida millor tenen com a primer objectiu aprendre català i castellà. El català té L’Heura, el centre de normalització lingüística, que aviat fa els 40 anys. I el castellà? Sembla que malauradament, hi ha una demanda que supera l’oferta amb escreix. I és un problema. Parlem amb membres del Centre d’Acolliment, una entitat que té l’ensenyament de català i castellà entre les seves activitats. (Foto: Centre d’Acolliment, xerrada sobre novetats a la llei d’estrangeria)
Naturalment, aprendre les llengües del país és un pas important per a qui decideix viure a Santa Coloma. Comunicar-se és imprescindible per conviure. A més, és un dels requisits de la llei d’estrangeria i també de la llei d’acollida per poder accedir als permisos de treball i residència. A Infograma decidim visitar el Centre d’Acolliment, una entitat veterana a l’hora de fer classes de llengua, que duen a terme persones voluntàries des de fa més de trenta anys.
Trobem les membres del centre enfeinades amb la inscripció de les classes del curs 2024-2025, que comença el 3 d’octubre. Les han fet per internet, al seu web, després d’informar des del mes de juny a través de fullets, cartells, whatsapps i correus electrònics. Arran de la pandèmia, van aprendre que d’aquesta manera evitaven moltes cues, que a vegades arribaven a discussions i petits conflictes, conseqüència de les hores d’espera i d’acumulació de persones al carrer.
L’associació
El Centre d’Acolliment fa les classes al centre cívic d’Els Pins. Hi utilitzen quatre aules al vespre, tres cops de setmana. Hi fan castellà i català inicials, i, a més, alfabetització per a un grup de dones. L’Anabel ens explica que sovint (aquest any també) tenen problemes per arribar a utilitzar totes les aules disponibles perquè no hi ha prou persones voluntàries que s’hi posin. «Fem classes tres dies a la setmana, i estem organitzades en equips de tres persones responsables de cada grup. D’aquesta manera, cada una fa una classe a la setmana», ens explica. A més, «ens reunim un cop al mes per coordinar-nos». El Josep Lluís afegeix: «També tirem endavant altres activitats, de coneixement de l’entorn, per exemple. Però aquestes no són tan sovintejades».
«Ens anirien bé més persones voluntàries, però, així i tot, no arribaríem a respondre a tota la demanda.»
Allau de sol·licituds
Des de fa anys es troben que, a l’octubre, mai tenen la capacitat d’absorbir totes les persones interessades de bon començament, és a dir, el curs s’inicia amb una llarga llista d’espera, que van eliminant en alguns mesos, ja que tenen matrícula viva; van incorporant les persones d’aquesta llista a mesura que hi ha lloc a les aules, o perquè s’aconsegueixen més voluntàries.
Aquest 2024 s’han trobat, però, que la quantitat de persones interessades és molt més important de l’habitual, i ja abans de començar saben que no podran arribar a tothom que ho ha demanat. El centre, en un curs, pot arribar a unes 200-250 persones, segons l’any; i això comptant totes les que incorporen entre octubre i març, aproximadament.
Però aquest mes de setembre, en dos dies de matrícula, han recollit més de 400 sol·licituds.
Falta d’oferta
La Carme ens explica que ja s’han dirigit a altres organitzacions que també ofereixen aquestes classes: les escoles d’adults, Caritas, el Casal dels Infants o Integramenet. «A tot arreu és tot ple. Queden algunes poques places en horaris de matí. La gent que treballa ja no troba espai enlloc. Suposo que, com que som els últims a apuntar, recollim també les persones que no s’han pogut matricular als altres espais. No recordo que, en tots els anys que portem, mai hi hagi hagut tantíssima demanda». I rebla: «Si hi hagués alguna persona més disposada a donar un cop de mà, potser podríem ampliar la nostra oferta, però l’espai i l’horari tampoc permetrien arribar a tothom».
«Les administracions públiques són responsables de l’educació de persones adultes. Cal que vetllin perquè els serveis educatius puguin respondre a la demanda de la població.»
L’aprenentatge de llengües
La Llei d’educació de 2006, a l’article 66, referent a l’educació de les persones adultes, estableix que «correspon a les Administracions educatives promoure programes específics d’aprenentatge de la llengua castellana i de les altres llengües cooficials, si escau, així com els elements bàsics de la cultura per facilitar la integració de les persones immigrants». Sembla, doncs, que les places públiques que han de facilitar aquesta integració no són suficients (de fet, no són suficients ni amb el suport d’organitzacions del tercer sector).
Tenint en compte els orígens diversos de la població de Santa Coloma, no seria hora que la Generalitat, és a dir, l’Administració educativa, es posés les piles per garantir aquests programes que promulga la llei? (Cal recordar, com hem dit més amunt, que, a més, és una exigència de la mateixa llei d’estrangeria.) També estaria bé, sobretot tenint en compte que l’alcaldessa de la ciutat és especialista en educació…, no podria l’Administració municipal donar un cop de mà en aquest tema?
En definitiva, les administracions públiques són responsables de l’educació de persones adultes, tal com marca la llei (i és lògic!). Cal que vetllin perquè els serveis educatius puguin respondre a la demanda de la població.
________
Si vols contactar amb el Centre d’Acolliment, ho pots fer a través del correu centre@acollimentsantacoloma.org
