El passat mes de març el professorat va dir prou, cansat d’anys de lluita i poca empatia per part de la Conselleria d’Educació. Alhora, hi ha docents que alerten sobre la situació educativa d’infants i joves, amb moltes mancances, no només econòmiques, sinó també d’estímuls (vegeu l’article publicat el 18 de març a l’Infograma: “Atenció a la situació d’infants i adolescents a la ciutat”). (Foto: G.H. Cassel)
La inversió de la Generalitat en educació a Catalunya per a 2022 es va situar en uns 6.680 milions d’euros, un 3,7 % del PIB, quan l’objectiu és arribar al 6 %. Al gràfic podem veure l’evolució de la inversió en els últims anys, on es pot comprovar que fins al 2020 no es va recuperar la xifra que hi havia el 2010. És a dir, 10 anys després es gastava el mateix en educació, però amb més alumnat i més despesa necessària.
Cal dir que els dos últims anys han suposat un canvi de tendència i una inversió més gran. De fet s’hi pot observar aquest increment considerable. Això, però, és del tot insuficient, ja que cal emmarcar-lo en un context de pandèmia i, per tant, s’havien de aportar, sí o sí, més recursos, tant materials com de professorat.
Els diferents sindicats del sector educatiu ja fa temps que venen reclamant un augment considerable dels recursos, per tal de reduir les ràtios, disposar de més hores d’atenció a l’alumnat i les famílies i poder atendre millor les exigències d’una escola inclusiva. Podem dir que el 2022 estem lluny de poder complir la reivindicació que fa anys es fa sentir en totes les mobilitzacions: escola pública, de qualitat… i en català (en aquest últim aspecte no entrarem, que també dona per un article).
Però la greu situació que estan patint els infants i adolescents de Catalunya no només és una qüestió econòmica. Com bé apuntava Miqui Rodríguez en l’article esmentat, a Santa Coloma hi ha molta pobresa més enllà de la material, amb pocs estímuls familiars, poca solidesa en el terreny del respecte i la convivència i molta exposició a les pantalles i a les xarxes socials, tota una combinació d’elements que està propiciant disfuncions de tot tipus que la pandèmia no ha fet més que empitjorar.
I en una entrevista a Infograma, l’artista colomenca Laura Lázaro també demanava més suport municipal i espais destinats al jovent, com el Mas Fonollar.
Ara es parla molt dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU i que les administracions han de tenir en compte. Un d’ells és precisament una educació de qualitat. I aquest hauria de ser un objectiu prioritari de totes les administracions; no es tracta només d’oferir educació, sinó de garantir una educació de qualitat. El futur és dels que ara estan creixent; en conseqüència, de la seva formació depèn el futur.
