Per primera vegada, aquest dissabte la rua de Carnaval sortirà amb una comparsa inclusiva, on nens, nenes i adults amb discapacitats tindran el seu espai. L’objectiu, fer realitat el somni de la igualtat, poder ser una comparsa més i sentir-se part de la festa.
La idea de tenir una comparsa inclusiva va sortir de l’AFA de l’escola Antoni Gaudí, concretament de l’Estefania, i de la Tatiana, mares de l’escola Tanit. L’Estefania lamenta que moltes vegades el concepte “inclusiu” es fa servir de manera lleugera, i les persones amb discapacitat no acaben d’estar incloses realment, sinó que se senten afegides.
És des d’aquesta perspectiva que va sorgir la idea de fer algun esdeveniment en el qual nens, nenes i adults en aquesta situació poguessin participar de manera activa i ser tan protagonistes com tothom. Va contactar amb les AFA d’altres escoles i algunes es van engrescar amb la iniciativa i s’hi van sumar les de les escoles Beethoven, Rosselló-Pòrcel i Josep Sol. També s’hi van afegir Alquimistes Teatre i Spiderman Santako, fent extensiva la proposta a tota la ciutat.
Van contactar amb fundacions, centres hospitalaris i mitjans de comunicació; van aconseguir el suport de l’Engramatge, que subvencionarà les lones, i de la fundació Cemfis, que cedirà cadires de rodes. En paral·lel, van planificar com fer la comparsa i van fer la instància a l’Ajuntament, demanant ser la primera.
La petició de ser la comparsa número 1 no era un caprici, sinó que pretenia facilitar la participació de persones amb discapacitat visual i mental, sobretot.
Per això va sorprendre que fa pocs dies, en la reunió prèvia que l’Ajuntament convoca amb totes les comparses, se’ls digués que serien el número 3. Hi va haver preocupació per un moment, perquè posava en risc la participació de la comparsa inclusiva. Finalment, però, la comparsa feminista de Les Suffragettes va cedir el seu lloc i va permetre que la comparsa inclusiva encapçalés la desfilada.
No va ser l’única sorpresa de la reunió. Allà mateix van descobrir que el mateix Ajuntament havia decidit també apostar en aquesta festa per la inclusivitat, reservant espais perquè persones amb discapacitat o mobilitat reduïda puguin seguir la desfilada.
Així, superats tots els inconvenients, dissabte desfilaran prop de 200 persones, en una comparsa plena de color, emocions, alegria i inclusió real, on els colors seran els protagonistes per donar visibilitat a una realitat, la discapacitat, i a la falta de recursos educatius, socials, arquitectònics… amb què es troben.
Una comparsa reivindicativa
Serà una comparsa reivindicativa en dos aspectes. D’una banda, des d’un punt de vista polític, fent saber a les administracions que falten molts recursos econòmics per poder assolir una igualtat real, per exemple a les escoles, per tal que l’alumnat amb discapacitat pugui ser un més i estar plenament incorporat.
D’altra banda, des d’un punt de vista social, fent veure a la ciutadania que les persones amb discapacitat són persones, com tothom, que senten, com tothom, que són una part més de la societat, com tothom, i que es pot tenir una discapacitat però es tenen capacitats per fer altres coses. Per això, portaran lemes, fets per cadascun, on s’interpel·larà la gent, amb frases com “Per què em mires diferent?”, “No som diferents, cada nen té la seva història i aquesta és la nostra” o “Les barreres les posa la societat”.
La comparsa inclusiva que encapçalarà la rua tindrà un volum més baix en la seva música, no tindrà ball i aprofitarà per fer pedagogia entre els veïns i les veïnes.
Amb aquesta iniciativa també es pretèn donar suport a les famílies que tenen algun nen o nena amb discapacitat, mostrant que es poden fer moltes coses, i igualment vol servir de record per als qui s’han quedat en el camí, fent palès que tot el que van lluitar, tot el que van conrear per a la igualtat de les persones amb discapacitat està donant fruits.
Els colors de la discapacitat
Hi ha colors que representen un tipus de discapacitat, i cadascú decidirà el color que portarà a la desfilada; així, el blau representa les malalties mentals; el groc, les discapacitats cognitives i intel·lectuals; el blanc, les discapacitats invisibles (o orgàniques) i no diagnosticades; el vermell, les discapacitats físiques; el verd, les discapacitats sensorials; el negre, les persones que han mort per complicacions de la discapacitat, i el taronja, unitari per a totes les discapacitats.
