El professorat està en peu de guerra. Dimarts dia 15 comencen cinc dies de vaga, distribuits al llarg d’aquest mes de març, la protesta més dura en dècades en ensenyament. El motiu que ha fet vessar el got ha estat la imposició del nou calendari escolar, que contempla avançar l’inici de curs al 5 de setembre. És un dels motius, però n’hi ha més. Text i foto: Redacció.
Són moltes les demandes dels sindicats d’Educació i poques les respostes positives per part del Departament d’Educació. Com d’altres sectors, el professorat ha patit també els inconvenients de la pandèmia i s’han vist obligats a fer un sobreesforç que els ha portat a una situació límit. Les demandes durant el darrer any s’han anat acumulant, al mateix ritme que la indignació. La imposició del calendari laboral ha fet esclatar tot i el professorat ha dit prou. Els cinc dies de vaga seran el 15, 16, 17, 29 i 30 de març.
No estaran sols en la lluita, ja que als darrers dies han rebut diversos suports: les organitzacions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), on hi ha la Federació d’AFA de Catalunya, van emetre un comunicat on mostraven el seu suport a les mobilitzacions. A més, les direccions dels centres educatius van informar que farien vaga el dimarts 15 i també van expressar el seu descontentament amb la falta de recursos i de planificació per part del Departament d’Educació que encapçala el conseller Josep González-Cambray, que sembla estar més aïllat que mai.
A nivell local, el passat dia 9 a l’Escola Rosselló Porcel de la nostra ciutat es va fer una assemblea de treballadors i treballadores del Barcelonès Nord per tal de coordinar les accions de protesta durant aquests dies. Van acudir desenes de persones de diferents centres, una xifra que es va incrementar notablement en els dies següents en el grup de Telegram que es va formar. Aquest fet indica la predisposició del col·lectiu i fa preveure un important èxit en les mobilitzacions.
Durant els tres primers dies de vaga, des del grup de coordinació del Barcelonès Nord s’han previst diverses accions a Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià del Besòs, de les quals us mantindrem informats per les xarxes des d’Infograma.
Cinc dies, moltes causes
Cinc dies de vaga són molts i tenen conseqüència tant per al professorat, que pot deixar una part important del salari en un sol mes, com per a les famílies i l’alumnat, que es veuran afectats des d’un punt de vista educatiu en un any que ja està sent complicat arran de les restriccions i els confinaments per Covid.
Els sindicats convocants (USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (Aspepc-sps), la UGT, la CGT i la Federació d’Ensenyament de la USOC) són conscients de la duresa de la mesura, però han decidit plantar-se després d’haver acumulat molts motius durant els últims anys.
I miren d’esforçar-se per trencar l’argumentari del Departament d’Educació, que vol centrar el descontentament del professorat en el nou calendari laboral; és a dir, que el professorat fa vaga perquè han de començar abans les classes. Però la convocatòria d’una vaga tan radical i consensuada, que comporta importants pèrdues econòmiques per a qui la segueixi completament, no pot tenir una explicació tan pobre. Coneguem algunes de les principals reivindicacions de la protesta:
- Revertir les retallades a l’educació pública. Entre d’altres aspectes, aquesta reivindicació general inclou reduir les ràtios a les classes, recuperar l’horari lectiu anterior a les retallades, incrementar les hores d’atenció a l’alumnat i les famílies i recuperar el poder adquisitiu perdut durant aquests anys.
- Més inversió. Actualment, la inversió en educació pública està al voltant del 2,45 % del PIB, un dels més baixos de la Unió Europea; es demana que s’acosti al 6 %.
- Estabilitat de la plantilla. Es demana signar un pacte que asseguri l’estabilització real del personal interí i laboral.
Respecte el nou calendari escolar, la comunitat educativa no s’ha mostrat absolutament en contra, però el professorat demana un any de moratòria (per motius diversos) i, sobretot, més diàleg, perquè una de les coses que ha fet més mal ha estat el caràcter impositiu de la mesura. També es denuncia la falta de diàleg en l’aplicació del nou currículum, que segons els convocants és un atac al coneixement i l’esperit crític de l’alumnat.
