Literatura

Dona i literatura

Cultura Destaquem

Fa una setmana va tornar a aparèixer malmesa l’escultura de la plaça Montserrat Roig de la nostra ciutat. Sobre aquest atac reiterat, i el significat d’aquesta peça significativa del nostre patrimoni urbà, reflexiona l’escriptor i poeta colomenc Jordi Valls. Text i imatges: Jordi Valls Pozo

L’any 2007 van instal·lar a la plaça Montserrat Roig l’escultura  Literatura, de l’artista Marta Solsona, un treball de bronze, realista, a mida estàndard, on es representa el cos humà d’una dona absorta en la lectura d’un llibre, asseguda en el muret que protegeix els antics safareigs públics de Santa Coloma de Gramenet.

El diàleg entre l’escriptora feminista Montserrat Roig i l’escultura fa evident  una reivindicació del paper actiu de la dona en la cultura. I fins aquí el missatge simbòlic de l’obra. I a partir d’aquí la interpretació i ús que en fa la ciutadania. Després de diferents actes de vandalisme, minoritari, però visible, fa que ens preguntem tots, si és convenient o no protegir aquestes obres urbanes o senzillament retirar-les de l’espai públic. Entenc que és una pregunta lògica i que no hi ha una resposta clara.

Una escultura reiteradament vandalitzada

Després de cada acte d’agressió ens indignem i assenyalem aquells que han infringit les normes cíviques. És normal que ens emprenyem, però no en traurem massa res d’emprenyar-nos,  assenyalar els vàndals que han l’han agredida i demanar més vigilància.

La gent interactua amb l’escultura

La lectora

Potser el que hauríem de fer és preguntar-nos és:  Per què s’agredeix l’escultura? Què signifiquen aquests atacs? Què la fa tan vulnerable? Tot artista sap que el pitjor que pot passar a la seva obra és la indiferència del públic. En aquest cas “la lectora” no és un element anodí a la plaça i podem afirmar que Mercè Solsona ha triomfat. La gent interactua amb l’escultura. Quan he passat per la plaça, he vist solitaris conversant amb la lectora, gent gran asseguda al costat en virtual companyia, nens que prenen l’escultura com un element del seu joc, he vist, també, llibres dipositats a la vora convidant a l’intercanvi lector.

En definitiva, l’obra no deixa indiferent ni per les accions positives o negatives que provoca. I això és motiu d’èxit artístic.

Hi ha res més revolucionari que una dona llegint al carrer?

“La lectora” és un treball en bronze, antropomorf, inserit en un espai públic on mostra una conducta quotidiana, personal, íntima, com és la lectura d’un llibre. Hi ha poques accions humanes més concentrades en el pensament que la lectura i que, per tant, necessitin poder confiar en el passavolant, el veí, per poder desviar l’atenció d’alerta a la prevenció d’una amenaça.

A diferència d’altres escultures dedicades a grans personatges o al·legories en espais dedicats expressament, “la lectora” s’integra a peu de carrer i no ofereix res més que una invitació introspectiva a la reflexió, també, indirectament, mostra la vulnerabilitat de la dona.

Podem observar a l’escultura, les al·lusions sexuals ofensives  que ens obliga a veure no només la humiliació de la dona en el cos de l’escultura, sinó l’expressió de pulsions masclistes, grolleres, que rebaixen la humanitat expressada en “la lectora” en un simulacre de desinhibició desvergonyida.

Ens podem preguntar, com és que hi ha persones que interactuen negativament amb l’escultura d’una dona indefensa? Montserrat Roig es faria la pregunta. Jo em faig la pregunta. Santa Coloma de Gramenet és una ciutat, no pas la única, amb moltes mancances cíviques que s’evidencien  en el cos de bronze de “la lectora” i es demostra: primer, que no tots tenim encara una sensibilitat compartida d’espai públic, Segon, l’escàs hàbit lector, encara és una raresa trobar-se gent en una plaça llegint un llibre.

Tercer, el més greu i preocupant, la vulnerabilitat de gènere, el fet de sentir-se insegura en una societat on els homes són un perill real. Asseure’s en un banc sola encara avui és acte de valentia. Hi ha res més revolucionari que una dona llegint al carrer?

Aporto també aquest poema que reflexiona sobre el poder de “la lectora” a la Plaça Montserrat Roig:

Literatura

No vull cap prevenció a l’inevitable,
el drac m’ha dut forçada al cau. Quin plaer
més dolç ajocar-se a redós de la lectura.
He après que no vindrà cap impol·lut
cavaller d’estirp forastera amb una rosa
entre les dents. El món del drac és tranquil,
tan segur de la realitat que s’enfila
per la bardissa del castell familiar,
sap que li pertanyo, bé que s’ho pensa.
Jo visc la ficció asseguda sobre el safareig,
Ja no rento la vostra roba. He obert un llibre.

                     

Jordi Valls amb la Lectora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.