Com cada any, l’Infograma vam tornar a ser a la plaça de la Vila per Sant Jordi. I vam estar repartint a tort i a dret el nostre exemplar del número 6 a paper. Vam romandre a la parada perquè tothom qui volgués ens vingués a conèixer i saludar-nos.
Va fer un dia radiant de primavera (una mica ventós, això sí), i moltíssima gent va passar per la fira de Sant Jordi de la ciutat.
Per a aquelles persones que no vau poder recollir l’Infograma, us el deixem aquí en pdf (només heu de clicar la imatge) perquè en pugueu gaudir. L’hem dedicat a conèixer millor què és l’extrema dreta, dreta radical o ultres, com els vulgueu anomenar. Continuarem parlant-ne, segur. Com a tastet, us compartim l’editorial.
Gràcies a totes les que hi vau passar!
Editorial
Callades i avergonyides. Així estaven fins fa poc les persones que tenien un pensament obertament feixista. Però ara no, ara se senten fortes i segures, i escampen la seva ideologia sense rubor. Passa a Catalunya, passa a Espanya, passa a Europa i passa a la resta del món.
S’ha dit que a casa nostra no vam fer bé la feina durant la transició, que el nou sistema no va voler fer escarni del feixisme, que el feixisme es va mantenir a les institucions i que això ho estem pagant. Des de l’esquerra es mirava amb enveja sana el que s’havia fet a Alemanya amb el nazisme, una autocrítica total, amb reconeixement de la barbàrie, amb museus explicatius sobre el tema, conscienciant la societat per evitar tornar a cometre la mateixa errada.
Ara, però, observem que a Alemanya, com a tot arreu, l’extrema dreta està creixent desmesuradament. Seran els experts qui buscaran i ens donaran explicacions més o menys encertades del perquè hem arribat fins a la realitat actual. Això ho faran els analistes. Nosaltres, com a societat, haurem de conviure i combatre aquesta realitat. I no val rendir-se.
La història és tossuda i tendeix a repetir-se, com un cercle del qual no podem escapar. Sembla que som en una etapa històrica en la qual ens allunyem dels pensaments humanistes. Potser no ho podrem evitar, però hem de posar les traves i els instruments necessaris per donar-li la volta al més aviat possible. No podem permetre cap retrocés més de drets, com el dret a l’avortament —de nou prohibit a diversos països— o la protecció contra la violència masclista —que molts tornen a negar.
Les accions de Netanyahu i Trump són exemples del camí pel qual transitarem amb l’extrema dreta al poder. Són exemples que demostren que un sistema democràtic per si sol no evita l’ascens de l’extrema dreta i les seves conseqüències: odi entre cultures, massacres, genocidis, guerres… els dos mandataris apliquen la llei del més fort, però no amb subterfugis ni d’amagat com s’acostumava a fer, sinó amb claredat, amb l’orgull d’home, blanc, patriota i totpoderós.
L’extrema dreta és al capdavant dels països amb les armes més destructives del món i ho ha aconseguit guanyant eleccions, com ho va fer Hitler el 1933. És per això que no podem quedar-nos de braços plegats. Aquest número és una arma contra l’extrema dreta, perquè les nostres armes han de ser diferents. Necessitem accions com la que vam destacar a Infograma, la de les dones colomenques que van reconstruir les pintades feministes fetes malbé pels feixistes. Cal plantar cara.
Siguem fermes, siguem creatives. Tornem a fer que els feixistes estiguin callats i avergonyits.
