Entrevista a Pepa González, Defensora de la Ciutadania

Pepa González és al capdavant de l’Oficina de la Defensoria de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet des de setembre 2018. El seu no ha estat un mandat fàcil. Els dèficits en el dret a l’empadronament, la problemàtica en l’habitatge i la difícil situació econòmica de moltes famílies sovint monomarentals fa que moltes veïnes i veïns acudeixin diàriament a l’Oficina. Tampoc ha estat sempre fàcil la relació amb l’Ajuntament encara que poc a poc ha anat millorant. De tarannà positiu, encara amb optimisme presentar-se a la reelecció. (Fotos: Oficina de la Defensora de la Ciutadania. A la capçalera, l’equip de l’Oficina: Toni Martínez, Pepa González i Antonio Sánchez).

En aquests quatre anys en el càrrec, has percebut algun canvi significatiu?
Han hagut canvis, necessaris per millorar la situació de les persones que viuen a la ciutat. Alguns d’aquests canvis, com en el dret a l’empadronament, són petits i encara insuficients per una resolució definitiva de la problemàtica.

Anem millorant amb el dret de l’empadronament

Els greuges hauran acabat quan ningú vingui a l’oficina a causa d’aquest tema. I encara hi ha gent que hi ve. L’Ajuntament ha reconegut alguns dels aspectes que dificultaven el reconeixement d’aquest dret i es continua avançant per millorar els entrebancs que ens trobem actualment. Considero que els avenços que a data d’avui s’han produït davant d’aquesta problemàtica són un èxit compartit amb el teixit associatiu, amb el veïnat de la ciutat, i també de tot l’equip que formem part de l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania.

En la presentació de l’informe proposaves la implementació d’un nou model en la relació amb l’Ajuntament…
El model mixt que proposava en la presentació de l’informe no s’ha implementat. De fet, l’Ajuntament no ha donat encara resposta a cap de les recomanacions que els vaig proposar el mes d’abril, tot i què espero que en el 2023 se’m pugui fer retorn de les mateixes. Hagués estat positiu fer-ne la prova aquests mesos com els vaig suggerir, però, de moment, encara no ha estat així.

Hi ha casos que, des de la quotidianitat, es podrien resoldre de manera directa, sense la intermediació de la figura del Gerent de l’Ajuntament. El fet que qualsevol situació estigui centralitzada i es faci el tractament del cas/queixa via la Gerència de l’Ajuntament, suposa treballar amb un model poc àgil i que no facilita les solucions amistoses. Suposa un esforç de supervisió per part de l’Ajuntament que, de fet, no caldria. Per part meva, si es vol tenir coneixement de totes les meves interaccions amb els serveis i àrees municipals, no existeix cap inconvenient en informar, i així ho vaig anunciar al meu darrer informe d’actuacions, sempre que calgui de qualsevol actuació i/o intervenció en el tractament dels casos que ens arriben a l’oficina.

Considero que el model actual és adient per a resoldre temes d’alta envergadura. En aquests moments, no diferenciar en el tracte a aquestes de qüestions més senzilles, o de més fàcil resolució, suposa un canal únic d’interlocució massa feixuc i amb retards afegits en la resposta definitiva a les persones promotores de les queixes que venen a l’Oficina de la Defensora.

Una visió negativa de l’administració és causa de la desafecció vers la institució. Endarrerir innecessàriament la resposta a situacions quotidianes sens dubte produeix una visió negativa

La funció del Canal de Queixes i Suggeriments municipal és similar a la d’aquesta Oficina?
No hem de confondre aquest Canal amb l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania. Els QUI és un recurs municipal i sempre són primera instància, nosaltres som segona instància i un equip independent a la institució. Sempre es té l’obligació de respondre a la queixa o el suggeriment que s’ha fet per part del veí o la veïna.

No sempre la resposta del Canal de Queixes i Suggeriments de l’Ajuntament, els QUI, s’ajusta a les demandes de la ciutadania. A vegades, el termini d’execució és massa llarg i la demora sense motiu, com ja he dit, va sempre en contra de la confiança mútua.

La coincidència de que es publiquin en el full informatiu les dades de les atencions fetes pel Canal de Queixes i Suggeriments, amb la presentació de l’informe de la Defensora de la Ciutadania pot produir confusió i potser caldria evitar-ho per prevenir possibles equivocacions i confusions de canals d’atenció a la ciutadania.

Quina problemàtica és la més greu en aquests moments?
L’habitatge. Ens sentim impotents perquè la competència municipal és mínima, però n’hi ha. Tampoc sé quina és la solució però cal fer-hi front. Des de l’Ajuntament es poden teixir aliances amb les famílies i persones afectades, amb les entitats, fins i tot amb els bancs. S’ha de buscar solucions.

La problemàtica més greu a Santa Coloma és la de l’habitatge i malauradament va empitjorant

Sabem de famílies senceres que estan vivint en una habitació per la qual paguen 700 o 800€, d’ocupacions per necessitat (en són la majoria) i que estan plenament integrats a la comunitat de veïns. Resulta inviable per a moltes famílies fer front al pagament d’una hipoteca o d’un lloguer al preu del mercat. De queixes a causa d’ocupacions n’hi ha poques. Tampoc s’atenen gaire demandes en relació a la seguretat. És així, malgrat possibles discursos tendenciosos que parlen de greus problemes a causa de l’ocupació i d’inseguretat. L’èmfasi injustificat en aquest tema pot incentivar els falsos rumors i ocasionar problemes de convivència allà on no existeixen pas.

Quin perfil de població ateneu?
A l’Oficina atenem tot tipus de públic però destacaria el perfil de dones soles, de famílies monomarentals… També hi ha gent gran, representants d’entitats, homes en situacions d’atur. I de jovent també rebem. A vegades venen àvies amb un tema que afecta al seu net o neta i li diem que vingui ell o ella directament. I ho fan.

Hem començat a atendre problemàtiques LGTBIQ+. No crec que abans no existissin qüestions sobre aquest tema. Més aviat que no confiaven o no sabien de la figura de la Defensora. I ara sí. I això és positiu.

A nivell geogràfic, destaquen els barris de la zona sud de la ciutat: el Raval, Santa Rosa, Safaretjos, Fondo… La localització també influeix en el tipus de demanda. La ciutat és molt diversa i també ho són les problemàtiques i qüestions que ens arriben.

La Defensora de la Ciutadania compta amb Codi Ètic?
La Carta de Serveis de la Defensora de la Ciutadania ja s’ha implementat. S’ha donat compte a l’Ajuntament de la voluntat de tenir un Codi Ètic com altres defensories. És el cas de Terrassa, per exemple. Malauradament no ha hagut per ara entesa. Hem declinat formar part del futur Codi Ètic de l’Ajuntament perquè no som cap servei municipal, si no que represento una institució independent. Potser el posicionament de l’Ajuntament hagués estat diferent si ja en tingués ell també un. Confio en que és una qüestió de temps i poder arribar a un acord que ens permeti avançar.

És difícil l’entesa amb el govern municipal?
La relació és més bona que un temps enrere. Es va poder veure en la presentació del darrer informe, l’abril 2022. Es valora que jo tingui un perfil discret. No tinc cap inconvenient si podem fer passes positives en preservar els drets de les veïnes i veïns de Santa Coloma. Aquesta és la meva missió.

Una de les teves demandes és que l’Ajuntament utilitzi un llenguatge planer. Des d’Infograma, just fa unes setmanes, també ho hem reclamat…
Les comunicacions de l’Ajuntament sovint no s’entenen. Rebem a gent que no entén les respostes per escrit a les seves demandes. Són poc clares, poc concretes. He expressat la necessitat de fer ús d’un llenguatge planer, assequible, concret. No demano que eliminin la part on s’esmenta la reglamentació i normativa, sols que afegeixin un apartat ben explícit de resposta. També he proposat d’incloure a les comunicacions i respostes, com ja han fet altres municipis amb defensor/a una nota al peu de les resolucions que informi de l’existència de la Defensoria de la Ciutadania si no et satisfà la resposta municipal. Aquesta clàusula afavoreix la confiança en l’administració

Et presentaràs a la reelecció de Defensora de la Ciutadania?
El meu mandat acaba oficialment setembre de 2023. És probable que es posposi l’elecció de síndic o síndica a 2024 perquè aquesta fi coincideix entre dues eleccions: les municipals i les estatals. Vaig ser la primera síndica que ha optat a través d’un procés on les entitats em van escollir i recolzar. Em van votar. L’elecció per part del teixit associatiu no és vinculant perquè qui acaba decidint la persona que assumeix el càrrec del síndic o síndica és el Ple de l’Ajuntament, però en cap cas s’ha de menystenir.

Vull optar a la reelecció

Per a mi és un treball útil, que m’agrada i que crec que no ho faig malament. Penso que soc una persona capacitada. El que no vull defraudar és a les entitats, a la ciutadania. Sense la seva confiança no m’hi presentaria. Conec el teixit associatiu. Sense conèixer el teixit associatiu no pots conèixer el territori ni fer una bona tasca.