El lamentable estat de l’escola Torre Balldovina

Aules sense persianes, vidres trencats, problemes d’accessibilitat… La falta de manteniment està deixant l’escola Torre Balldovina en unes condicions que van més enllà d’una qüestió estètica, que arriben a un grau de perillositat molt elevat, com denuncien des de la direcció i l’AFA del centre. Fotos: Torre Balldovina

“Hem d’esperar que passi una tragèdia?”, es pregunten des de l’AFA de l’escola. I és que fa uns dies es va despenjar una persiana del segon pis, amb el perill consegüent per a l’alumnat i la resta de persones que treballen al centre.

Feia molt de temps que des de la Direcció s’havia avisat a l’Ajuntament que era necessari fer reparacions urgents a les persianes i els vidres de les classes. Estava previst que aquestes reparacions es fessin durant l’estiu, i així se’ls hi havia comunicat; però un cop més, l’assumpció d’un compromís comunicat de manera informal, es va incomplir. En arribar setembre, es va comprovar que tot seguia igual.  

Així, ara mateix les persianes estan en un estat deplorable, algunes enganxades amb brides, i la majoria amb dificultats per poder-se obrir i tancar. Tres aules ni tan sols disposen de persianes, la qual cosa provoca que, quan fa bon temps, la calor, ja molt elevada habitualment, sigui encara més insuportable, amb l’alumnat i el professorat patint unes condicions que fan inviable mantenir una classe amb normalitat. “Ara han d’estar movent els alumnes, ajuntant-los a mesura que avança el dia per evitar els raigs de sol directes”, comenta un pare, arran de la persiana que es va despenjar. Una mare no s’estranya de com està tot: “L’escola té 50 anys, jo ja vaig estudiar aquí, i està tot igual, les mateixes persianes i finestres”. Bé, tot igual, no, matisaríem, ara moltes estan trencades.

L’escola ha comptat els vidres trencats, un total de 38. Teòricament, són vidres de seguretat, l’esquerda dels quals no hauria de ser perillosa. Però teòricament, perquè el curs passat una nena va patir una ferida en un dit. Estem parlant de criatures, que poden posar els dits en llocs que criden l’atenció, com una esquerda. I fa pocs dies, una professora es va enganxar un dit en obrir una finestra que no funcionava bé.

Una altra queixa històrica del centre és la falta d’accessibilitat. No hi ha rampa per accedir-hi; no hauria de ser massa complicat fer-la per superar el parell d’esglaons que hi ha a la porta principal, però tot sembla complicar-se quan es demana a les administracions.

Des de l’AFA, amb l’acord de l’equip directiu, s’ha fet arribar un comunicat a l’Ajuntament on reclamen amb urgència una solució per a les persianes i els vidres, però també per a altres problemes greus que tenen les instal·lacions, com filtracions a les teulades del gimnàs i dels vestidors.

La mateixa AFA va organitzar diverses jornades els cursos passats per pintar el pati i el vestíbul que, d’una banda, pot servir per implicar les famílies en el centre on porten les seves filles i fills, però, de l’altra, deixa entreveure la deixadesa administrativa.

L’escola Torre Balldovina no és un cas excepcional, el manteniment és deficient en totes les escoles públiques, la majoria de les quals amb instal·lacions molt antigues i poc renovades. En manteniment, alguna cosa petita s’ha fet des de les mateixes escoles, perquè fins fa uns anys els centres disposaven d’uns diners que podien destinar a petites reparacions. En el cas del Torre Balldovina, per exemple, el seu conserge, César, havia pogut comprar material i arreglar alguna cosa. Això va canviar, i ara està més burocratitzat, però no sembla que estigui resultant més efectiu.