Als carrers de Santa Coloma de Gramenet també ha arribat la disputada campanya electoral actual per a la presidència de l’Equador, de la qual se celebrarà la segona volta a començaments d’abril. Imatges: Redacció.
A la primera volta de l’elecció presidencial, del passat 9 de febrer, ja figuraven com a favorits principals l’actual president conservador i multimilionari, Daniel Noboa (Acción Democratica Nacional), que busca la seva reelecció, i la candidata progressista, Luisa González (Revolución Ciudadana), que representa l’esperança del moviment liderat per l’expresident Rafael Correa (2007-2017) per retornar al govern. Tots dos es disputaran la presidència, en segona volta, el pròxim dia 13 d’abril.
Més de 446.000 persones de l’Equador residents a uns 39 països estan inscrites per votar a les eleccions generals: Principalment, els Estats Units, Espanya i Itàlia són els estats que congreguen les comunitats equatorianes més grans fora del país llatinoamericà, però, a diferència de la votació a l’interior de l’Equador, el vot no és obligatori. A l’Equador, la Llei electoral sanciona no acudir a votar com una infracció. La multa per aquesta causa puja al 10% d’un salari bàsic unificat (SBU), és a dir, 47 dòlars americans.
A Barcelona, amb motiu de la primera volta de les eleccions generals, que es van celebrar el 9 de febrer, al voltant de 40.000 ciutadans equatorians, inclosos els de la nostra ciutat, van estar cridats a dipositar el seu vot als diferents punts habilitats pel consolat de Barcelona. Per això es van veure molts milers de persones fent cua des de primera hora del matí als tres centres de votació per expressar-se en aquest procés electoral de vital importància per al país.
En aquests moments, podem veure a diversos barris colomencs com van apareixent tant cartells electorals de la dreta equatoriana com de la candidata de l’esquerra, que són els majoritaris a les parets i plafons informatius de la nostra ciutat.
Cal recordar que la població colomenca nascuda a l’Equador és important: la novena comunitat per nombre de persones amb un total de 868 habitants dels quals 432 són dones i 436 són homes (segons les dades de l’IDESCAT de 2024). Això representa el 3,12 % respecte al total de la població d’origen estranger al municipi. Aproximadament mig miler de persones d’origen equatorià que viuen a Santa Coloma de Gramenet poden votar com a electors a l’estranger.
Uns resultats molt disputats
A les eleccions del dia 9 de febrer, amb una participació electoral del 83%, Daniel Noboa va obtenir el 44,16% dels vots, mentre que Luisa González va obtenir el 43,98%. A més d’aquest empat tècnic, l’únic altre candidat d’importància va ser Leonidas Iza del moviment indígena Pachakutik, que va rebre el 5,3%. Els 13 candidats restants es van combinar per a només el 6,6% dels vots. Com que cap candidat no va aconseguir la majoria necessària, es va convocar una segona, i decisiva, volta electoral entre Noboa i González per al dia 13 d’abril del 2025.
L’actual presidència de Noboa ha tingut conseqüències devastadores per a l’Equador. Les seves polítiques han exacerbat la inseguretat laboral, la liberalització comercial i la desregulació financera. Això ha portat el deute públic del país al 67% del PIB, davant del 38% del 2016. També ha provocat la fuga massiva de capitals i les inversions especulatives, alhora que ha permès el rentat de diners i les activitats il·lícites vinculades al tràfic de drogues.
La segona volta de les eleccions equatorianes es celebrarà el pròxim 13 d’abril
El desembre del 2024, més de 5 milions d’equatorians (d’una població de 13 milions) vivien per sota de la línia de pobresa. I el 58% de la població econòmicament activa treballava al sector informal sense ocupació registrada. Malgrat això, Noboa va augmentar l’IVA del 12% al 15% per finançar les seves controvertides polítiques de «llei i ordre», sense aconseguir revertir la greu crisi de seguretat i la violència generalitzada en els darrers anys.
Una segona volta electoral transcendental
Noboa, que esperava una victòria a la primera volta electoral, ha qüestionat la legitimitat de les eleccions, al·legant frau sense proves i en contra de les institucions d’observació internacional que han avalat el procés electoral fins al moment.
Ara, a punt d’iniciar-se la nova campanya electoral el pròxim dia 24 de març, pot ser el moment per desfer l’empat electoral i perquè la Revolución Ciudadana torni al poder i recuperi les polítiques progressistes, davant l’actual auge de les polítiques dretanes a l’Equador i arreu.
El factor clau podria ser el moviment indígena que lidera Leònides Iza, el Moviment Pachakutik. És el braç polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes d’Equador (CONAIE) i va obtenir un 5,26%, un nombre suficient que aconseguiria fer un tomb a les eleccions a favor de la candidata Luisa González.
De moment haurem d’esperar a finals d’abril per conèixer el desenllaç d’aquestes decisives eleccions que també afecta a la població colomenca d’origen equatorià.
També podeu llegir a la revista Infograma:
“Eleccions a 10.000 km” (10/05/2021)
“2024: Un any ple d’eleccions a tot el món” (17/06/2024)
