Des del mes d’abril, La Ciba disposa de les instal·lacions d’un restaurant, però encara no hi ha prevista la licitació per posar-lo en marxa. Ignorem si hi ha algun motiu que ho impedeix o si simplement ha estat la desídia qui ho ha aturat.
Ens arriba a les mans que La Ciba, l’espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista de Santa Coloma de Gramenet, compta amb un restaurant a la planta baixa de l’equipament. Un restaurant tot muntat, però del qual que encara no ha pogut gaudir cap persona de la ciutat. És per aquest motiu que l’hem anomenat el restaurant fantasma.
El 2020 la CIBA es va inaugurar parcialment, i l’abril de 2023, el restaurant fantasma ja disposava de tota la infraestructura necessària per posar-se en marxa. Però encara no dona servei a la ciutadania de Santa Coloma de Gramenet i desconeixem si hi ha algun motiu.
A publicacions de La Ciba, l’alcaldessa fa gala del restaurant
Enguany, l’alcaldessa Núria Parlon en la presentació del fullet a tot color “La CIBA, un espai per a tu”, informava entre altres recursos de l’espai d’aquest restaurant. També assenyalava el convenciment que el projecte de La Ciba era necessari, que seria pioner i innovador en matèria d’igualtat i d’atenció integral de les dones des d’un model holístic. Concloïa el paràgraf amb l’afirmació que aquest somni havia pres forma i havíem de contribuir tothom a enlairar-lo al més amunt possible. Curiosament, en aquests moments, el restaurant fantasma ja no apareix al web d’aquest equipament i és que ara per ara ha esdevingut només un traster.
No s’entén que, ara com ara, no hi hagi cap empresa ni cooperativa que gestioni el servei d’aquest restaurant. Gairebé set mesos després, amb la feina i despesa econòmica que ha suposat, no hi ha prevista cap licitació pública oberta per tal de licitar aquest restaurant. Una licitació pública és un procediment administratiu pel qual una administració pública o una entitat del sector públic —en aquest cas, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet— obre un procés de selecció per contractar empreses privades per a l’execució d’una obra, la prestació d’un servei o la provisió d’un subministrament —en el nostre cas, gestionar aquest restaurant—. És el pas previ per tal que es posi en marxa.
No s’entén que encara no s’hagi fet una licitació pública del restaurant
La població de Santa Coloma de Gramenet té una magnífica instal·lació infrautilitzada que només acumula pols i brutícia, que no ofereix el servei per al qual va ser dissenyada. La ciutat compta amb entitats socials que, ben segur, podrien fer ús d’aquesta infraestructura fins que una empresa en guanyés la licitació i iniciés la gestió del restaurant. Calen sis mesos des que s’inicia el procés de licitació fins a l’adjudicació. No s’entén que des del mes de març de 2020 —quan es va inaugurar La Ciba— no s’hagi treballat en una licitació en condicions perquè una vegada acabada la infraestructura tres anys després, l’abril de 2023, el restaurant obrís les portes a la ciutadania colomenca. Hauria calgut previsió, però aquesta no sembla el punt fort de la gestió de la CIBA.
D’altra banda, s’hauria d’haver tingut en compte la resta recursos que ofereix la CIBA i saber si la ubicació del restaurant és la idònia. La Ciba disposa d’un espai residencial d’emergència —format per vuit pisos— que ofereix allotjament a dones víctimes de violència masclista i les seves famílies. Aquests habitatges són just al damunt. Un restaurant en funcionament pot generar soroll i manca de privadesa, pau i descans a les usuàries. Posem en dubte si és gaire apropiat que estigui just a sota dels seus habitatges provisionals i us convidem a reflexionar-hi.
Des d’Infograma hem iniciat una sèrie d’articles sobre diversos projectes existents a La Ciba. Inaugurat aquest centre el març de 2020 no ha estat fins l’abril de 2023 que l’emblemàtic equipament municipal ha enllestit les obres i s’han posat en marxa els diversos projectes. O no. Us convidem a descobrir-ho.
La Ciba és un espai públic de 5000 metres quadrats que s’ha destinat per a un sol col·lectiu de la ciutat sense pensar en uns altres més nombrosos i no menys importants.
M’estic referint a la gent gran, la gent de totes les edats amb patologies mentals, que no compten amb un recurs apropiat per a la seva visita i atenció professional.
Per citar dos exemples.