Encara que hi ha unes quantes lleis, en vigor fa força anys, que regulen l’empadronament, continua sent difícil de dur a terme aquest tràmit per una part important de la població. Hi ha uns quants ajuntaments que dificulten l’accés al padró, entre els quals es troba el de Santa Coloma de Gramenet. És una qüestió de voluntat política posar els mitjans adequats perquè la ciutadania pugui accedir a aquest dret sense entrebancs.
El padró és un document que t’atorga la condició de veïnatge en un municipi. Legalment, quan t’empadrones, passes a ser veïna o veí del municipi en què t’has empadronat. Aquesta condició és indispensable per exercir els drets bàsics de ciutadania, com el dret de vot, l’accés als serveis i prestacions de salut, els serveis socials bàsics, l’escolarització, els subministraments energètics, l’arrelament…
Tothom té el dret i l’obligació d’estar empadronat i, en el cas de Santa Coloma, l’Ajuntament té l’obligació de gestionar el padró i mantenir-lo actualitzat. És responsabilitat de l’Administració local posar tots els mitjans a l’abast perquè tothom que viu a la ciutat pugui incloure’s en aquest registre sense complicacions i dins dels terminis que marca la llei. Tot això ja ve marcat per la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, modificada més d’una vegada, l’última el desembre de 2023. Aquesta darrera modificació aporta alguns canvis respecte a les dades que s’hi han d’incloure, com per exemple referències cadastrals, o la prohibició de cedir a altres administracions les dades que són voluntàries, entre d’altres.
Com ens empadronem?
Hi ha una Resolució del 4 de juliol de 1997 de l’Institut Nacional d’Estadística i la Direcció de Cooperació Territorial, que descriu les instruccions tècniques per als ajuntaments a l’hora d’empadronar, per tal d’unificar els criteris (ara mateix, aquest objectiu no s’ha aconseguit).
La llei marca que l’Ajuntament està obligat a gestionar i actualitzar el padró.
Aquesta mateixa resolució marca els documents necessaris. Cal que s’identifiqui la persona, amb el carnet d’identitat (DNI) o el número d’identificació d’estranger (NIE) o el passaport, i el llibre de família en el cas de les persones menors d’edat.
I cal identificar l’adreça. I això es pot fer de moltes maneres: escriptures de propietat, contractes de lloguer, contractes i rebuts de subministraments (aigua, gas, electricitat, telèfon, etc.)… Ara bé, què passa si no hi ha res de tot això? En aquest supòsit, l’Ajuntament ha de comprovar l’adreça a través d’un informe de serveis municipals, pot ser de la policia local o d’una inspecció censal.
I si no hi ha adreça? Tant si la persona no pot aportar documentació del lloc on viu com si ho fa en un infrahabitatge, una cova o al carrer, continua sent obligatori d’empadronar-la. En aquest o altres casos, s’ha de recórrer a la «dirección ficticia», és a dir, utilitzar alguna adreça municipal, amb el suport dels Serveis Socials. No fer-ho correctament es pot entendre com a «negligencia en la gestión o mala fe», diu la resolució.
Totes les persones que viuen a la ciutat tenen dret al padró en el màxim de 3 mesos.
No s’ha d’exigir l’autorització de la propietat de l’habitatge per empadronar qui hi viu perquè el padró ha de reflectir qui viu al domicili, no pas qui en té la propietat. En aquest sentit, la text remarca que «la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas que puedan versar sobre la titularidad de la vivienda».
Finalment, una resolució posterior, del 29 d’abril de 2020, a més de tornar a dir tot això anterior, remarca que no correspon a l’administració municipal si una persona té la nacionalitat, el permís de treball o de residència. Ho diu ben clarament: «a l’Ajuntament no li correspon dur a terme cap control sobre la legalitat o il·legalitat de la residència en territori espanyol de cap dels seus veïns i veïnes».
Drets i deures
De la mateixa manera que tenim l’obligació d’empadronar-nos, tenim dret a rebre informació de manera clara i entenedora, a través de totes les fórmules que estiguin a l’abast de l’administració municipal (fullets, webs actualitzats, personal…). I la informació ha de reflectir tots els tràmits, incloent-hi la possibilitat del domicili fictici que marca la llei. En aquest sentit, podem recordar una altra llei, la d’accessibilitat, aprovada el 2014, que marca que les administracions han de tenir disponibles els documents en format de lectura fàcil, que és l’adequat tant per a les persones amb discapacitat com per a la gent gran i per a les persones en procés d’aprenentatge de llengües.
A més, sigui quin sigui el protocol al qual puguem accedir, hem de tenir resposta abans que passin 90 dies de la nostra sol·licitud. Si, per qualsevol cosa, es dilata en el temps i no rebem cap notificació, als 91 dies ja hem de constar al padró des de la data de sol·licitud, perquè el silenci administratiu en aquest cas és positiu.
I a la nostra ciutat, què?
A Santa Coloma, ara mateix, no resulta fàcil empadronar-se a l’empara de tota aquesta legislació. Patim per excés de terminis burocràtics. En el cas del domicili fictici, el pas per Serveis Socials allarga el procés, a part del fet que, a vegades, ens trobem que les mateixes persones que treballen a l’administració no tenen la in(formació) requerida per fer el seguiment dels tràmits. Aquí se sumen també les mancances pel que fa a la informació pública, el desconeixement dels nostres drets, la manca d’un bon protocol d’acollida per a persones nouvingudes a la ciutat…, tot plegat provoca que una gestió administrativa senzilla es converteixi en un calvari per a moltes persones necessitades d’aquesta documentació.
La mateixa Generalitat, des del Departament d’Igualtat i Feminismes, està duent a terme formacions per al personal de l’administració, els càrrecs electes i les organitzacions socials, així com fent difusió i posant a l’abast de tota la ciutadania tríptics informatius sobre el tràmit i gestió del dret i obligació a l’empadronament de les persones a Catalunya.
Si t’interessa la problemàtica del padró, a l’Infograma hem publicat altres textos sobre el tema:
El padró: qui, què i com (intro) (22/09/20)
El padró: desenllaç sense solucions? (04/10/20)
Padró, premsa i tuits (21/12/20)
El problema, greu, del padró (27/05/23)
1 thought on “El padró: un dret vulnerat”