Gramenet té un passat pagès que perviu en els horts urbans. Persones jubilades tenen cura cada dia d’un petit tros de terra que els ofereix activitat, productes de qualitat i també benestar emocional. Però, està en risc el futur dels horts a causa de la falta d’aigua? En parlem amb José i Antonio, que gaudeixen d’una parcel·la en aquests moments. Fotos: José Durán i Antonio Enrique Gea.
La ciutat de Santa Coloma de Gramenet compta amb un projecte d’horts urbans gestionat per l’Ajuntament a través de la Regidoria de Medi Ambient. Bona part de les beneficiàries són persones jubilades que valoren aquesta activitat comunitària molt positivament. Això no obstant, consideren que caldria incorporar-hi aspectes de millora. Les amoïna que, enfront de la greu situació de sequera, el govern municipal hagi optat per impedir el reg i no s’esmerci a buscar altres alternatives. També que cada vegada es redueixen més el nombre de parcel·les i d’horts malgrat que n’augmenta la demanda entre la població colomenca. Finalment, es queixen de la poca predisposició per part del Consistori d’asseure’s amb elles i parlar-ne. Estan convençudes que, en cas de trobar-se, es podrien trobar solucions que satisfarien a tothom.
José: l’hort a Can Zam
A l’Infograma parlem amb José Durán, que planta una parcel·la a l’hort de Can Zam. Se sent afortunat d’aquest tros de terra colomenca que pot plantar. Ens reconeix que, a causa de la sequera, les perspectives per aquest 2024 no són bones. Ni tan sols en aquests moments gosa plantar. Quan hi parlem, està esperant de reunir-se amb el regidor de Medi Ambient, Álvaro Rodilla, per parlar de l’aigua que es perd a les Oliveres i que es trobi una solució al futur dels horts.
Quan comença el projecte d’horts urbans i com s’accedeix?
Els horts urbans són un projecte iniciat quan Alexandra Sevilla (ICV – EuiA) quan és regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, el període 2011-2015. S’hi pot accedir si ets una persona jubilada de la ciutat encara que n’hi ha algun que es gestiona a través d’un conveni amb l’associació ASAUPAM, que treballa temes d’addiccions.
Caldria que l’Ajuntament estudiés maneres d’obtenir aigua si no plou.
No és fàcil accedir a la parcel·la d’un hort. Hi ha una llista d’espera perquè a la ciutat hi ha més demanda que terrenys disponibles. S’acaba distribuint a través d’un sorteig i te’n pot tocar un qualsevol. No es té en compte la proximitat al teu domicili. Hi ha ben poques dones, la majoria de sol·licitants d’horts són en aquests moments homes.
Quina és la teva parcel·la?
L’hort on jo estic és a Can Zam. Som un total de quinze persones i cada una té la seva parcel·la.
Anteriorment, en aquell solar s’havia parlat de fer una residència per a la gent gran, però no té prou superfície. L’associació veïnal hi demanava una plaça, però quedava un espai massa tancat i, en definitiva, poc segur. Fins que es va proposar la idea de fer-hi un hort. I fins ara! Estem de sort. La qualitat de la terra és molt bona.
Alguna solució al dèficit d’horts?
Hi ha altres llocs que també podrien esdevenir horts com les terrasses que hi ha a la carretera de la Roca i altres solars que hi ha a la ciutat, potser es podria estudiar la possibilitat de plantar a terrenys d’equipaments com Torribera. Però, malauradament, no hi ha aquesta intenció en el govern municipal. El nombre d’horts de Santa Coloma no augmenta, sinó que disminueix. Tampoc la qualitat dels horts no és sempre la mateixa. En alguns, sota la terra hi ha restes de ciment o de construccions anteriors, o abans de treballar-hi et trobes amb una terra molt erma.
Vols afegir altres aspectes a millorar?
S’accedeix als horts el mes d’abril i no és l’època de l’any adient. L’idoni és que s’accedís els mesos de setembre o octubre, al voltant de Sant Miquel (29 de setembre) per tal de treballar inicialment la terra i preparar-la per plantar. L’hort l’has de tornar net com el vas trobar. No pot haver-hi res plantat. L’Ajuntament et treu les herbes i també et facilita l’accés a l’aigua. Ens preocupa el futur dels horts amb l’actual sequera. Ens han prohibit regar. No vull ni imaginar-me veure morir el que hem plantat.
Tampoc és encertat que la cessió dels horts només sigui de dos anys, perquè de fet només pots tenir un any adequat al cicle natural. Caldria que la cessió dels horts fos de quatre anys com passa en altres municipis com Cerdanyola o barris barcelonins com la Trinitat. Amb l’actual situació de sequera cal encara més aquesta pròrroga com l’Ajuntament va fer a causa de la pandèmia.
No tots els horts tenen els mateixos serveis. Alguns tenen un petit quartet o baguls on pots guardar les eines, però altres no. Tampoc tenen bany. Els horts són supervisats periòdicament per part de personal municipal.
Quins aspectes positius tenen els horts?
Els avantatges dels horts són molts i diversos. Per començar, garanteix l’autosuficiència perquè aconsegueixes un producte de qualitat, ecològic i de proximitat. Tampoc utilitzem productes químics. Usem sofre, coure i algunes malalties de les plantes les arribem a curar amb sabó ecològic. Al llarg de l’any produïm diversos productes: cebes, faves, tomàquets, enciams, calçots, etc. amb els quals mengem nosaltres, la nostra família i alguna vegada podem fins i tot regalar-ne a altres persones.
És una activitat que et dona un estímul, que et produeix il·lusió. Fas exercici i és sa. A l’hort hi vaig cada dia i sempre és emocionant obtenir nous productes. Tampoc és una activitat on et calgui gaire despesa econòmica per gaudir-ne. Està a l’abast de gairebé tothom.
Els horts recuperen el passat pagès de Santa Coloma.
Encara que cadascú té la seva parcel·la és una activitat social, de grup. Uns i altres ens donem consells, ens deixem les eines o ajudem si cal, aprenem junts, fem un cafè o un vermut. Potser provenim de llocs on també es feia de pagès, però no és el mateix. Aquí hi ha uns productes propis, diferents.
A la ciutat no hi ha gaires activitats per a la gent gran i és curiós perquè cada vegada la població està més envellida. Segur que els horts poden ser una bona alternativa en aquest lleure tan necessari.
Finalment, cal recordar que Santa Coloma de Gramenet és una ciutat d’origen pagès. D’alguna manera, quan nosaltres treballem en els horts urbans recuperem aquesta part de la història colomenca que no s’ha d’oblidar ni deixar de banda.
Un altre dels grans moments és quan pots cuinar a casa els productes obtinguts a l’hort.
Antonio: l’hort al Raval
Més tard, parlem amb Antonio Enrique Gea, beneficiari d’una parcel·la al passatge Pirineus, al barri de Santa Rosa. De fet, és un terreny compartit per tres amics. En aquests moments hi tenen plantades faves, però la prohibició de regar els fa témer que no tindran bona collita.
“La parcel·la que jo tinc és a l’hort del passatge de Pirineus. Som tres amics els que hi plantem. Vam presentar-nos al sorteig per separat i només un de nosaltres va tenir sort. Llavors vam decidir compartir-lo encara que el terreny és petit, de 3 x 6 m. Anar a l’hort és per a mi també una estona per estar junts i compartir un projecte”, ens explica.
El dia que vaig a l’hort és el millor de la setmana.
L’Antonio ens diu que és una llàstima que la cessió només sigui per a dos anys, que és massa poc. L’han d’abandonar quan tot just comença a funcionar, però s’entén perquè hi ha llista d’espera. La solució és que hi hagi més horts i per ara no és així. El terreny tampoc és gaire bo perquè anteriorment hi havia un bloc que es va enderrocar. Quan caven es troben ciment.
I amplia “En aquests moments tenim plantades faves i estem patint perquè sense ploure i amb la prohibició de regar no tindrem collita. Caldria que l’Ajuntament estudiés si hi ha maneres d’obtenir aigua, com ara possibles pous”.
Ben planificat l’hort pot donar una bona producció i permetre estalviar a una família. I afegeix, “nosaltres no som un exemple perquè som tres, però estic pensant en si fos un de sol i s’hi dediqués una estona diària…”
“Totalment d’acord que menges sa, ecològic. A més és una activitat agradable i que et fa feliç. Encara que a vegades et canses físicament, el dia que vaig a l’hort és el millor dia de la setmana. Cada dues parcel·les tenim un bagul i allà guardem les eines. Sempre queda obert i mai hem trobat a faltar cap eina. Sens dubte és un bon espai per socialitzar-se”, rebla finalment l’Antonio.
