La mostra gastronòmica “Sabors del món” va tornar a omplir la Pl. de Rellotge després de l’aturada obligada per la pandèmia, però aquesta edició deixa un regust agredolç d’haver-se perdut l’esperit inicial. Cal recuperar-lo perquè la festa s’ho val. Fotos: Redacció
“Els sabors del món, festa gastronòmica i lingüística”, així es definia aquesta jornada en la seva segona edició, allà pel 2013. Havia arrencat un any abans, el 2012, amb un gran èxit de participació d’expositors i de públic, el qual es reeditava any rere any de la mà de Fondo Comerç. Les primeres edicions duraven tota la jornada, fins les 20.30h-21 h del vespre, i aconseguien aplegar fins a una vintena de nacionalitats pel tastet de plats del món.
La plaça Rellotge bullia tot el dia, amb tallers i demostracions, jocs lingüístic i gastronomia, molta gastronomia, d’arreu, com bé diu el nom de la festa. No només hi havia les carpes dels expositors gastronòmics, al centre de la plaça s’instal·laven taules sota cobert on podies dinar, berenar i sopar. Era una de les millors diades que se celebraven al Santa Coloma, amb la particularitat afegida que té lloc fora de “l’omnipresent” centre.
Tot això (o gairebé tot) és història. S’entén que sortim (creuem els dits) d’una pandèmia que ha fet que s’haguessin de suspendre les darreres dues edicions, però la represa ha estat lluny d’acomplir expectatives.
La gent, però, ha respost bastant. Hi ha hagut moments de força afluència, però no “lligava” amb la infraestructura, ni amb les activitats que es podien gaudir, ni amb la diversitat gastronòmica. Hi havia una desena de taules rodones altes petites, on s’hi havia de menjar dempeus (no s’ha pensat en la gent gran, per exemple) i sota el sol de justícia que queia. Que sí, que no és normal que a mitjan octubre faci aquesta calor, però la previsió era clara i no costa res a última hora instal·lar unes carpes per resguardar del sol.
No sabem si ha estat manca de valentia, manca de motivació perquè hi hagués més establiments de restauració representats, o manca de què, però l’edició d’enguany s’ha saldat amb només 8 restauradors de 7 nacionalitats (n’hi ha 132 a la ciutat, 20 d’elles amb població bastant representativa i, només al Fondo, hi ha centenars de restaurant de diverses nacionalitats per poder triar). La durada s’ha reduït a només 4 h i, com a entreteniment, hi havia un speaker, una banda itinerant de música i poc més. Esperem que l’any vinent s’organitzi millor (i amb més ganes) i ja posats, si pretén ser inclusiva, no costaria res mirar d’evitar el porc en l’oferta gastronòmica, per no deixar fora d’entrada una part significativa de la població.
