Quant ens costen els càrrecs de confiança de l’Ajuntament?

Demà es constitueix el Ple municipal, s’escull qui estarà al capdavant d’alcaldia  i en pocs dies sabrem com es reparteixen les regidories. Després, és força probable que també es nomeni el personal de confiança. No sabem quines seran les persones agraciades però si hem pogut constatar que  el seu nombre i el seu cost són cada vegada més elevats.

Dissabte 17 de juny cal esperar que es constitueixi, en una sessió pública, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. El calendari d’aquest acte està reglamentat. Els ajuntaments es constitueixen vint dies després de les eleccions municipals si no s’ha presentat recurs contenciós administratiu contra la proclamació de les regidores i regidors electes.

En el moment de la presa de possessió l’electe pot jurar, prometre o recórrer a l’imperatiu legal. La promesa o el jurament són imprescindibles per adquirir una persona la condició de regidora de l’ajuntament. L’alcalde o l’alcaldessa s’escull entre les que han encapçalat les diferents llistes i s’acaba proclamant qui obtingui la majoria absoluta. En el cas colomenc, és del tot previsible qui serà l’escollida.

Quant cobren els càrrecs electes?

També en aquest Ple es decideixen les retribucions econòmiques d’electes. La Llei reguladora de les bases de règim local fixa els criteris per a l’establiment d’uns límits màxims a les quantitats que poden percebre les representants de les corporacions locals per tots els conceptes retributius i assistències. És una xifra en funció del nombre d’habitants del municipi. En l’actualitat són vigents els topalls màxims establerts pel Reial decret llei 2/2020, de 21 de gener de 2020. A Santa Coloma de Gramenet, amb una població que no arriba oficialment a 120.000 habitants, haurien de rebre un sou màxim de 87.120,59 €, el que equival a 5.813,50 € mensuals si comptem 14 pagues. En el mandat 2019-2023, però, el sou de Núria Parlon ha estat superior i ha ascendit a 100.137,80 euros anuals, la qual cosa suposa una nòmina de 7.152,70 euros. El motiu és que va optar pel salari que li corresponia com a vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i on té una retribució en règim de dedicació exclusiva; en aquesta quantitat s’han d’afegir les dietes que cobra de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que pugen 11.715 euros. Si ho sumem tot, surt que l’alcaldessa de la ciutat cobra 111.852,8 euros l’any. En aquesta xifra se li ha de sumar les dietes per assistir al Ple i a la Comissió Informativa de l’Ajuntament, que, malauradament, l’Infograma no ha pogut trobar publicades enlloc. Ara bé, tampoc consta enlloc si Núria Parlon aporta alguna part de tots aquests diners al seu partit.  

I aquells professionals que trien els polítics?

Pocs dies després a la constitució de l’Ajuntament, a través d’un decret municipal, es determinaran els càrrecs de lliure designació que integraran l’equip directiu en el període 2023-2027. Si bé el nombre de regidores municipals no pot sobrepassar mai de 27, el nombre de càrrecs no està fixat. Mai pot superar el de 27. Aquest decret no és definitiu. Posteriorment es poden aprovar més decrets amb més designació de càrrecs o es pot fer un altre decidint alguna destitució durant el mandat. En virtut de la transparència de la institució, el nom i cognoms d’aquestes persones, el currículum, la declaració de béns i el sou que els assigna l’Ajuntament estan al web municipal, però la majoria de colomenques i colomencs sembla ignorar la seva existència o les seves funcions. És per això que avui intentarem de “posar llum a la foscor”.

Els càrrecs de lliure designació són persones que accedeixen a un lloc directiu o d’assessorament del  consistori i que no han passat per cap concurs de mèrits ni tampoc de capacitats per a la seva selecció. Són anomenats càrrecs de confiança perquè l’única causa de ser allà és això: que compten amb algun motiu que els fa merèixer la confiança d’un partit polític que forma part del Ple municipal. En aquest últim mandat hi han hagut 22 càrrecs que han suposat un cost anual de 1.292.152,56 i distribuïts de la següent manera: el PSC, 17 càrrecs (1.188.537,74 euros); CS, 1 (26.200,36 euros); ERC, 2 (36.969,18 euros), i ECP, 2 (40.445,28 euros).

Ens cenyirem a fer una anàlisi de la selecció que va fer en 2015 i 2019 el govern municipal del PSC. A falta d’altres dades, ens circumscriurem només a les que apareixen en el web municipal.

Els càrrecs de confiança del PSC són de dos tipus: directius i d’assessorament. En 2015, 12 tenien caràcter directiu i 3 eren d’assessorament. Dels 12 de caràcter directiu en van ser destituïts 4. La despesa anual d’aquest personal va ascendir a 809.000 euros.

En 2019, la despesa anual ascendia a 1.188.537,74 €. Els de caràcter directiu han estat fins ara de 8 i els d’assessorament van començar sent 9 però se’n va destituir un  fa dos anys, del qual no s’indica la seva remuneració anual fins en aquella data però en l’anterior mandat era la més elevada.

L’anàlisi de les dades ens permet extreure dades força interessants.

• Hi ha hagut un augment ben significatiu de la partida econòmica destinada en aquest personal. En concret, s’ha incrementat 379.537,74 euros/anuals, el que equivaldria a un 49,91% respecte 2015.
• Els càrrecs electes sembla que requereixen molt més assessorament que els seus antecessors: de 3 s’ha passat a 8 persones amb aquesta funció.
• Una part d’aquest personal ja forma part de la plantilla municipal però la majoria –en el cas de Santa Coloma de Gramenet– no havia tingut mai cap experiència laboral prèvia en un consistori.
• El màxim sou en 2015 era el del director d’Alcaldia amb 70.000 euros. Actualment el més elevat és el del gerent amb 102.996,63 euros, un sou que supera al màxim que podria rebre l’alcaldessa si cobrés de l’ajuntament i al mateix president de l’estat espanyol, Pedro Sánchez, que rep 90.010,20 euros.
• La majoria de càrrecs han augmentat en més de 10.000 euros la seva retribució anual, però destaca la pujada que han gaudit les dues coordinadores de 2015 que passaven a ser assessores en 2019. De 45.000 euros anuals a 69.972,31 euros, han gaudit d’un increment de 24.972,31 euros en el seu sou. Un augment que supera el 55% anual.
• La majoria ha repetit en ambdós mandats però una bona part de qui estava com a personal eventual de caràcter directiu ara és d’assessorament. I aquesta circumstància no s’ha de menystenir, perquè en aquests moments no tenen funcions executives.

Qui són i com són aquests professionals?

Si no l’avala una trajectòria professional reconeguda o una formació especialment qualificada, el personal eventual sol estar vinculat d’alguna manera amb el partit, en aquest cas, el PSC o l’alcaldessa. N’hi ha qui forma part de les llistes electorals i participa de manera visible en actes del partit o comparteix a les seves xarxes personals la propaganda de la formació, sobretot en campanya. D’altres mantenen un perfil polític aparentment més baix. En tot cas, la majoria no manté cap discrepància amb l’equip de govern. De fer-ho, se sap que és fàcil la destitució i bona part ha millorat molt les condicions laborals que tenia anteriorment, com per exemple, la falta de control horari o d’assistència al lloc de treball, telèfon mòbil, despatx personal i, fins i tot, accés gratuït a una plaça d’aparcament.

Resultats d’aquesta gestió

Les direccions a mans de personal eventual obstaculitza la promoció interna de la plantilla municipal a través de mèrits i/o exàmens. I això és perquè, sovint, el personal d’assessorament assumeix funcions executives o tècniques.

Les conseqüències d’aquest manera de funcionar són moltes, però podem destacar la naturalització que s’accedeix als llocs de comandament per amiguisme i no per currículum, la qual cosa que ens retrotrau a èpoques dictatorials passades. Malauradament, aquest fenomen tendeix a estendre’s a altres llocs de feina que no són d’equip directiu. D’altra banda, també en són conseqüències, l’accentuació, d’una banda, de les diferències de tracte entre el personal de plantilla i l’eventual, i, de l’altra, de la desconfiança creixent de la ciutadania vers qualsevol persona que accedeixi a treballar en la institució.

Tot plegat, i és un resultat preocupant, fa que gradualment es vagi perdent l’objectiu del personal de l’Ajuntament, que no és un altre que estar al servei de la ciutadania, i no pas estar al servei de qui ostenta el poder.