Renaturalització Besòs Santa Coloma

Refugi de Biodiversitat al riu Besòs versus Can Zam

Col·laboracions Ecologia

Nova col·laboració del Joan Devis, biòleg i vicepresident del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. Ens parla del projecte per a la renaturalització d’un tram del riu Besòs, ja en marxa, i de com posa de manifest la descompensació respecte al projecte del parc de Can Zam, que també podria ser refugi de diversitat. Foto: Àrea on es preveuen tres petits canals i on se situarà un prat fluvial mediterrani d’alta diversitat, Joan Devis.

El 4 d’octubre de 2019 assisteixo a una convocatòria d’Ecologistes en Acció als mitjans de comunicació, on es presentava el “Pla de renaturalització i restauració del riu Besòs en l’àmbit metropolità de Barcelona“. He de dir que la meva assistència a l’acte va estar motivada per la sorpresa i curiositat que, amb un títol així, la presentació es fes a la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants de Barcelona, una mica lluny del riu Besòs. A la reunió, partint de l’experiència de la renaturalització del riu Manzanares, el coordinador del projecte, Santiago Martín Barajas, presentava un document resum amb pressupost inclòs, i alguns detalls dels treballs que s’havien de fer per millorar la qualitat ambiental i paisatgística de les lleres del riu Besòs.

Antecedents del projecte de renaturalització del riu Besòs

A Santa Coloma en la memòria del PAM 2020-2023 (en el qual vaig participar en nom del CENBN), en el punt 37.b (pàg. 41) [1] es fa referència a “Millorar la biodiversitat de la ciutat i el seu entorn i desenvolupar un projecte de biodiversitat del marge dret del riu Besòs mitjançant solucions basades en la natura”. Val a dir que actualment consta com projecte en curs[2] en la web de l’Ajuntament.

En el mateix document, el punt 37.b es relaciona amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) de Nacions Unides (NU), com ara el 13 (Acció pel Clima), el 14 (Vida submarina) i el 15 (Vida i ecosistemes terrestres). En aquest cas dubto que el projecte es pugui relacionar amb l’ODS 14, que fa referència a accions en l’àmbit dels oceans. Creiem que s’ha d’associar a l’objectiu 6 (Aigua neta i sanejament), a l’apartat 6.6.

El gener de 2021 Tomàs Carrión [3], soci del CENBN i membre de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, publicava l’article «El riu Besos: de la crisi a la recuperació d’un espai natural», on informa de la creació d’un Refugi de Biodiversitat al riu Besòs impulsat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’eix central de l’article ens parla de les solucions basades en la natura (Nature Based Solutions), proposades per la UE en la seva agenda política d’investigació i innovació.

L’abril de 2021 en proporcionen el Projecte Executiu Refugi de Biodiversitat al riu Besòs, fase 1 signat per José Alonso López (arquitecte d’AMB-INFRAESTRUCTURES), on consta com a responsable del projecte Tomàs Carrión. En 1.624 pàgines el projecte, amb una redacció impecable, desenvolupa a bastament els treballs que es realitzaran i els objectius a assolir gràcies a una gestió més eficient dels recursos hídrics disponibles:

a) Un refugi de biodiversitat al riu Besòs,
b) Millorar la funció de connector ecològic, i
c) Permetre les activitats de divulgació per a grups escolars.

El projecte té un pressupost de 998.424,19 euros que es reparteix entre l’AMB, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i els fons FEDER de la UE (no conec en quina proporció contribueix cadascuna de les entitats).

zona del futur prat fluvial mediterrani
Tram on se situarà la zona d’acollida i inici del camí didàctic cap al prat fluvial i la basa didàctica. Joan Devis

Refugi de Biodiversitat: Riu Besòs, sí; Can Zam, no

La creació del Refugi de Biodiversitat al riu Besòs és una gran notícia que representa una immillorable oportunitat que el nostre municipi ajudi a frenar el canvi climàtic i l’extinció massiva d’espècies de fauna i flora, però arribats a aquest punt cal qüestionar-se algunes coses:

  • Què impedeix que Can Zam sigui un refugi de biodiversitat i un connector ecològic entre el riu i la serra de Marina?
  • Què impedeix aplicar solucions basades en la natura al Parc de Can Zam?
  • Què impedeix que a Can Zam es facin activitats de divulgació per a grups escolars?
  • Què impedeix dedicar a la creació d’un parc verd i frondós a Can Zam el mateix temps, esforços, estudis, contactes, diners…, si ara fa més de 40 anys que hi ha una reivindicació popular en aquest sentit?

Ciutat més saludable i resilient al canvi climàtic

El Refugi de Biodiversitat del riu Besòs és una aposta pels grups escolars i diferents associacions de naturalistes que el podran visitar, però el Parc de can Zam és una aposta per la totalitat de la població, necessari i fonamental, per apropar-nos als mínims de m2 de verd a la ciutat, que segons recomanacions de l’OMS és de 10 a 15 m2 per habitant[4] .

Estem iniciant una lleu sortida d’una llarga pandèmia, on les frases més sentides han estat “Res tornarà a ser igual” o “Hi haurà una nova normalitat”, i tot sembla indicar que no serà així.

És urgent treballar per una ciutat més saludable i més resilient enfront de l’emergència climàtica. Can Zam verd i frondós, basat en vegetació autòctona, representa una aposta per la vida. El contrari representa la devastació i la mort.

Acabaré citant unes breus paraules de Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project:..”La crisi climàtica serà molt més devastadora que la del coronavirus, i no hi haurà vacuna que l’aturi…”  (de Si el cel es tornés vermell” de Cori Calero [5]).


[1] Consultat el 21/6/2021 a https://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/participacio/PAM/PAM_202023/Memoria_PAM_DEF-web.pdf

[2] Consultat el 21/6/2021 a https://www.gramenet.cat/ajuntament/accio-de-govern/pam-2020-2023/compliment-per-eixos/

[3] Carrión, Tomàs (2021). “El riu Besòs: de la crisi a la recuperació d’un espai natural”. Butll. Centre d’Est. Natura B-N 32: 47-69. Santa Coloma de Gramenet.

[4] La recomanació de 10 a 15 m2 d’àrea verda per habitant suposaria a Santa Coloma entre 1,1 i 1,5 milions de m2 d’espai verd. Pel cap baix l’equivalent a més de 100 camps de futbol.

[5]Calero, Cori (2021), Si el cel es tornés vermell. pàg.: 23. Viena ed. Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *