Plaça del Rellotge

Salvem la plaça del Rellotge

Ciutat Destaquem Memòria

El Fondo és l’únic barri colomenc que té una plaça central digna d’aquest nom. A més, la plaça de Rellotge és un important punt de referència més enllà del barri i de Santa Coloma. Un espai que necessita de millora i renovació urgent. Fotos: Redacció.

La plaça del Rellotge és la més important i coneguda després de la plaça de la Vila a Santa Coloma de Gramenet. L’única que conforma un autèntic espai de centralitat al seu entorn, a diferència del que passa a les places d’altres barris com Santa Rosa, Can Mariner, el Riu o Singuerlín.

Té una forma peculiar, allargada en l’eix del carrer Mossèn Jacint Verdaguer on es situen alguns establiments emblemàtics supervivents del seu passat immediat com la ferreteria Correoso o el arxifamós bar Alegria (sabor de Cadis des de 1975)i.

És una plaça amb història i amb caliu, amb una personalitat especial i força famosa i reconeguda més enllà de la nostra ciutat. Però actualment està en un estat deficient i obsolet, i necessita una millora i una reforma que en aquests moments ja és urgent.

Cal millorar la plaça del Rellotge

Per començar, l’espai públic està ple de terrasses privades de bar: cafeteria Vivari, pizzeria Nador, bar Alegria, bar El Lliri d’Or, bar La Paz i restaurant Mariscal. Són sis establiments amb unes 50 taules i prop de 200 cadires. Això és més que a la plaça de la Vila en la meitat d’espai. A més, a prop de la plaça hi podem comptar unes quatre terrasses més (que fan 10 en total).

Fa 36 anys de la darrera reforma de la plaça

El que resta lliure està ocupat per una cabina telefònica vella i en desús (que ja fa temps que s’han retirat arreu), un decrèpit panell informatiu de l’ajuntament del qual cap responsable municipal recorda l’existència i ningú sap quan va deixar de funcionar, un pirulí rodó per enganxar cartells, tres màstils metal·lics per posar banderes que no es fan servir mai, un panel publicitari quadrat i un altre rodó, una pèrgola amb escenari, una font de la qual no ve de gust beure-hi i una escultura en pedra d’una dona ajaguda.

I clar, un rellotge que dona i justifica el nom de la plaça, que de moment funciona i dona l’hora, més o menys exacta. Cal reconèixer-ho.

Foto Revista Grama (anys 70)

Una plaça plena de trastos vells

Des d’Infograma fem una crida a que es retirin aquest mobles urbans inservibles de la plaça del Rellotge, tant la cabina de telèfon com el panell informatiu municipal. L’abandó d’aquest cèntric espai del barri Fondo per part del consistori es fa palès quan encara hi trobem un gran rètol, en un pirulí informatiu, on s’anuncia l’Expocoloma, que fa ja dues dècades que no se celebra.

La plaça del Rellotge necessita una millora i una actualització urgent

Sorprèn i resulta inconcebible que a la plaça es trobin ni més ni menys que tres casetes de loteria de l’ONCE, una a prop del carrer Beethoven, una altra a tocar el carrer Wagner i la tercera a la cruïlla amb el carrer Bruc, totes en actiu. Si algun dia es retira l’emblemàtic rellotge, la plaça seria just que rebés el nom de plaça de la Loteria.

Informació municipal inutilitzada permanentment

També la pèrgola i l’escenari necessiten una actualització, perquè la darrera reforma és de novembre de 1986, fa ja 36 anys i és producte de les velles reivindicacions del barriii. És clar que aviat “toca” una nova reforma adaptada a les necessitats del moment.

Resulta curiós, malhauradament, que cap equipament central del barri estigui a la mateixa plaça, encara que hi són a prop: Centre Cívic (carrer Wagner), parròquia i biblioteca (C. Massanet) o el Mercat i el Centre d’Assistència Primària (Mn. Jacint Verdaguer).

La plaça és centenària i el barri també

Encara que cap rètol ho esmenta ni ho reconeix, el barri del Fondo ja té prop d’un segle de vida. El seu nom el pren de la “fondalada”, la fondalada per on passava el torrent Fondo de Sistrells, també conegut com de Can Jané. Coincidia amb el traçat actual del carrer Mossèn Jacint Verdaguer, que travessa la plaça del Rellotge i és l’eix central de tot el districte. La plaça es troba així just a la part baixa de la fondalada, sobre l’antiga riera.

No hi ha ni una placa ni cap element destinat a mostrar i conservar la memòria de la plaça ni del barri

La seva primera onada de pobladors, dels anys 10 i 20 del segle passat, estava formada per immigrants de l’Aragó, de Múrcia, i alguns del País Valencià o de la Catalunya interior, segons ens recorda Albert Noguera (Fòrum Grama 2001)iii. Era una època d’un important creixement per la construcció de la xarxa del metro de Barcelona i de l’Exposició Universal de 1929, o l’atracció del gran procés d’industrialització del moment.

Una (altra) plaça plena de terrasses de bar

El nom de la plaça

Tant la plaça del Rellotge, com el carrer del Rellotge prenen el nom de la històrica Cooperativa El Reloj, que es va formar a principis de segle XX. Aquesta entitat tenia la seu al carrer del Comte Borrell de Barcelona i els seus socis organitzaven activitats i excursions. Amb una d’aquestes sortides van descobrir el que llavors era un bonic i fèrtil terreny agrícola, el Fondo, i van començar a construir-hi casetes per als caps de setmanaiv.

Molt recentment un mitjà digital de comunicació no ho explicava així, deia que el nom prové de la “gran quantitat de rellotgeries” que es van obrir en aquesta plaça. És difícil saber d’on surten invencions ignorants com aquestes, que falsegen la nostra història, i que fàcil és que s’estenguin ràpidament.

El nom de la plaça del Rellotge prové d’una cooperativa barcelonina: El Reloj

El Porvenir del Fondo es va convertir en una institució que es va implicar en els assumptes ciutadans del moment, tant del barri com dels que afectaven la resta del municipi. En el cas d’El Porvenir, l’entitat era centre educatiu de dilluns a divendres i local de reunions i festes durant els caps de setmana

Sense memòria històrica de la plaça Roja

En el moment de màxima eclosió del moviment veïnal, als anys setanta, la mítica plaça va ser origen i final de la gran majoria de les mobilitzacions, motiu pel qual es va guanyar el qualificatiu revolucionari de ¨plaça Roja¨, com la russa de Moscou.

Escoles, espais verds i transports. La llista de demandes d’aleshores no tenia fi. Només a tall d’exemple, la plaça del Rellotge va ser l’escenari de reivindicacions tan diverses, i alhora tan justificades com la lluita per l’ambulatori el 23 de febrer de 1971; el suport al sindicalista Francisco Téllez, detingut i torturat al desembre de 1975 després de participar en una manifestació, o la del parc de Can Zam, el dia de Reis de 1976.

Després va arribar el metro al barri, es va construir la biblioteca, es va fer la fira Sabors del Món (ja desapareguda) i la fesomia de la plaça i l’entorn va canviar amb el veïnatge nouvingut d’arreu: una cruïlla de cultures.

No hi ha ni una placa ni cap element destinat a mostrar i conservar la memòria de la plaça, ni del barri.

“En aquesta plaça hi ha una immigració que ja s’ha jubilat i que contempla a la que ha vingut encara de més lluny per rellevar-la” (Javier Pérez Andújar)v

Molta història en aquest indret tant petit, història poc coneguda i que encara s’ha de valorar i recuperar.

Ara es també l’hora de plantejar una recuperació de la memòria d’aquesta plaça que ha viscut tants canvis i fer visible aquesta part de la història de la ciutat, de la seva plaça més important, després de la plaça de la Vila.

En definitiva, cal una reforma urgent de millora de la plaça del Rellotge. No podem deixar que es degradi més i s’ha de recuperar la seva identitat i memòria.

Ja seria hora de posar la plaça del Rellotge ¨a l’hora¨. Una reforma que no sigui “d’urbanisme tàctic”. Ei, si pot ser!


Notes:

i “Plat estrella: les coques de gambetes o els aladrocs en adob” Santa Coloma Gastronòmica. Guia de Sabors de Santa Coloma 2022. Pàg. 39.


ii “Tres administracions van finançar l’actuació: Ajuntament, Diputació de Barcelona i Corporació Metropolitana de Barcelona (CM), organisme ja desaparegut. El cost total va ascendir als 51 milions de pessetes. Les dues primeres institucions van aportar 22 milions de pessetes cadascuna i la resta va anar a càrrec de la CMB”. Martínez, I. [Isabel]. (2019). El Fondo, cruïlla de cultures, pàg. 103. Museu Torre Balldovina. Santa Coloma de Gramenet.


iii Noguera Carreras, A. [Albert]. (2001). El Fondo 75 anys de vida. Forum Grama.


iv ´Els terrenys, comprats a 15 cèntims el pam a la Companyia Nacional de Terres de l’Anselm de Riu, van donar aixopluc a aquells primers immigrants. I van donar també segona residència a gent de Barcelona com els socis de la Cooperativa el Reloj d’on pren nom la plaça i el carrer. Aquesta cooperativa els va portar d’excursió i van descobrir uns terrenys amb vinyes i garrofers per venir a respirar aire pur i conrear un hort els diumenges, perquè al cap de setmana encara li mancava mig segle llarg per aparèixer a la vida dels obrers¨ Rico, A. [Agustina]. (2017). Una experiencia vivida. EnelFondo.cat.


v Pérez Andújar, J. [Javier]. (2005). “Oda a Chinatown”. El País Cataluña. 13 de maig de 2005.

Una font on no ve de gust veure, malgrat la calor o la set

1 thought on “Salvem la plaça del Rellotge

  1. Article Excel.lent. Tant pel contingut com per l·la seva elaboració estil.
    Moltes gràcies!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.