Com cada any, l’Infograma vam tornar a ser a la plaça de la Vila per Sant Jordi. I vam estar repartint a tort i a dret el nostre exemplar del número 4 a paper, a més de rifar alguns continguts originals de la nostra revista, un dibuix i una fotografia. Vam romandre a la parada perquè tothom qui volgués ens vingués a conèixer i saludar-nos. Foto: Redacció.
Finalment, no va ploure, que era la por de totes les parades, que recordem el Sant Jordi de 2022 en què una forta pedregada ens va expulsar de la plaça de la Vila, i més veient la pluja (benvinguda!) de dilluns. Però no, va fer un dia radiant, amb moltíssima gent que va passar per la fira de Sant Jordi de la ciutat.
Per a aquelles persones que no vau poder recollir l’Infograma, us el deixem aquí en pdf (només heu de clicar la imatge) perquè en pugueu gaudir. L’hem dedicat a l’habitatge a la nostra ciutat, sabent que només en quatre pàgines no es pot recollir la magnitud del problema que representa. Continuarem parlant-ne, segur. Com a tastet, us compartim l’editorial.
Gràcies a totes les que hi vau passar!
Editorial
En aquest quart número en paper, Infograma entoma el dret a l’habitatge. Un dret fonamental que, malgrat ser legalment reconegut, es vulnera massa sovint. Els abusos del mercat immobiliari i els problemes estructurals de les polítiques d’habitatge que fan que moltes persones quedin excloses de gaudir-ne.
És obvi que tot ésser humà, per tal de preservar en la seva qualitat de vida, ha de disposar d’un habitatge digne, adequat, assequible, accessible i segur. Aquest dret es reconeix a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i segons la Llei 18/2007, aprovada pel Parlament de Catalunya, tota persona té dret a accedir a un habitatge digne.
Accedir a un habitatge digne i mantenir-lo és un dels principals reptes als quals fa front la majoria de nosaltres. Sovint requereix un sobreesforç econòmic i personal, que ens treu de satisfer altres necessitats que tenim i que, ben segur, ens proporcionen més benestar.
L’habitatge no és tan sols l’espai privat on es viu, és també l’espai de relació amb la comunitat que ens envolta, on hi ha la majoria de les amistats, l’escola de la canalla, el centre de salut… Massa sovint, a la pèrdua de la casa després d’un desnonament o d’un desallotjament, s’hi suma el trencament de les xarxes socials. La defensa de la llar és, en definitiva, la defensa per preservar l’entorn personal. Cada dia moltes persones perden casa seva i els seus vincles amb els consegüents problemes individuals i socials que se’n deriven.
La pobresa creixent genera cada vegada més desigualtats que queden ben paleses en el tema de l’habitatge. La societat sembla dividir-se injustament entre les persones que disposen d’una llar on es poden sentir segures i desenvolupar el seu projecte vital, i les que, per diversos motius, en queden excloses. Viure en un habitatge insegur o inadequat del qual es pot anar a parar a fora en qualsevol moment o no tenir accés a cap llar, com en els casos de sensellarisme, genera un patiment i una angoixa que massa sovint passa desapercebuts socialment i políticament a qui té aquesta necessitat satisfeta. De la mateixa manera, viure en condicions d’amuntegament o no poder accedir a un espai privat és també una vulneració d’aquest dret bàsic que tenim totes les persones.
La defensa del dret a l’habitatge ha posat en evidència la importància del suport mutu i de l’enfortiment del teixit veïnal. Una importància que encara ha estat més rellevant quan les administracions públiques no fan una defensa acèrrima d’aquest dret. Saber aquella persona que no està sola i que altres li fan suport esdevé imprescindible per perseverar en aquesta lluita. Infograma volem destacar el paper d’entitats locals com la PAHV-Gramenet (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Vivenda de Santa Coloma de Gramenet) o Ningú Sense Llar. S’uneix en aquesta reivindicació, l’aparició d’alternatives habitacionals que assenyalen un necessari gir en aquest pervers negoci que s’ha convertit la nostra necessitat d’un habitatge.
