“Volem un pas de vianants” és una de les noves reivindicacions que han sorgit de les noves generacions del barri de les Oliveres, concretament dels grups-classe de 1r i 2n d’ESO de l’institut-escola Lluís Millet. D’aquesta demanda dels alumnes s’ha plantejat un projecte educatiu de centre, adreçat al barri i a la ciutat, el qual primer s’ha treballat a l’aula i, finalment, ha arribat a les institucions municipals. D’aquest projecte, doncs, versa aquest article. (Text i fotos: Aitor Dorado)
Els alumnes de secundària de l’Escola-Institut Lluís Millet, així com els de primària, es troben amb la situació de no poder travessar quan surten del centre educatiu, ja que no hi ha cap pas de vianants que doni amb la vorera del davant, on es troba el camp de futbol del barri i el Casal de Veïns i Veïnes de les Oliveres. Per fer-ho, han de baixar fins a la cantonada que hi ha més avall i travessar, i tornar a pujar un cop han creuat la vorera. A més, molts cops es troben allà, al cantó, la B15, ja que hité el final de trajecte, fet que els fa més incòmode i insegur aquest pas de vianants.
Davant les insistents queixes de l’alumnat i les demandes del professorat als seus alumnes per tal que vagin amb compte a l’hora de travessar a l’altra banda, l’Anna, coordinadora pedagògica del centre, va estar fent-li voltes fins que finalment se li va encendre la bombeta: podien fer d’aquell fet, d’aquelles queixes i d’aquella demanda un projecte de centre amb índole local i de barri.
Els orígens d’una reivindicació
Per documentar aquest projecte de centre i de barri, em vaig reunir al Lluís Millet amb sis nois i noies de 1r i 2n de la ESO (que anaven en representació dels seus grups-classe), juntament amb els seus mestres de Socials i Matemàtiques, en José Antonio i en Francesc, i la coordinadora pedagògica del centre, l’Anna.
Van ser, doncs, els mateixos alumnes de 1r i 2n de la ESO els qui em van explicar d’on va sorgir la necessitat de demanar un pas de vianants per al carrer Lluís Millet. “Tenim un pas de vianants a sota de l’escola i el volem pujar a l’altura de l’entrada del nostre centre educatiu, ja que al pas de vianants actual hi ha una parada d’autobús” argumenta un alumne, afegint-hi una companya que per culpa del bus “no veiem els cotxes que baixen, i això és un perill per a nosaltres i per a les persones”. Un altre alumne inclou que “el nou pas de vianants que demanem faria connexió amb les pistes de futbol” que hi ha davant l’institut-escola, fet que faria “més còmode travessar directament”.
Juntament amb aquesta demanda, els alumnes i els mestres expliquen que el que també volen i demanen és tenir senyalitzacions que demanin una reducció de la velocitat a 40 o 30 i, a més, aconseguir que aquesta àrea específica sigui declarada zona escolar, fet que suposaria una reducció de la velocitat per part dels vehicles que passen i més presència de senyalitzacions sobre zona escolar que siguin vistoses, ja que “a la parada del bus hi ha una d’aquestes senyalitzacions, però moltes vegades no s’arriba a veure”.
La demanda feta projecte de centre i de barri
Davant d’aquestes argumentacions i d’aquestes pretensions de voler facilitar la mobilitat d’infants i famílies pels voltants del Millet sense haver d’estar constantment en alerta a l’hora de passar la carretera, les dues classes de 1r i 2n d’ESO van convertir la demanda en projecte per tal de presentar una proposta sòlida i ben construïda a les institucions municipals. Va ser així com, segons ens expliquen els representants de l’alumnat de totes dues classes, es van organitzar per diferents grups de treball:
- Empaperem el barri: aquest grup s’encarregava d’elaborar els cartells (informatius i amb un codi QR) i dibuixos que després van fer servir per empaperar el barri i fer arribar la seva proposta als veïns i veïnes de les Oliveres.
- Paparazzis urbans: eren els nois i noies encarregats de voltar pel barri, d’informar oralment els veïns de la seva proposta, recollir les seves impressions i, a poder ser, les seves signatures per tal de donar suport el seu projecte de barri. Dintre d’aquest grup també hi ha els alumnes que es van encarregar de fer fotografies a aquest procés d’informació i de recollida de signatures.
- Passos creatius: aquest grup, per una banda, prenia mesures del pas de vianants alhora que feia un disseny que mostrés la seva proposta de manera gràfica i tenint en compte la mida de voreres i carretera.
- Estimada alcaldessa: aquest grup d’alumnes fou l’encarregat de redactar una carta a l’alcaldessa de Santa Coloma explicant-li el seu projecte de centre i de barri.
“Cada grup de treball tenia una missió i una activitat”, explica una de les alumnes, fet que es pot veure en la descripció de cadascun d’aquests blocs organitzatius, els quals treballen transversalment diferents aspectes curriculars, enllaçant competències com la matemàtica, la literària i l’artística.
Preguntats els alumnes sobre quines van ser les impressions i opinions que van recollir dels veïns i veïnes del barri quan van fer el tomb informatiu, els nois i noies de l’ESO ens expliquen que una bona part d’ells es mostrava favorable al que demanaven, a més de donar-los propostes com la de posar un punt de signatures al mateix institut-escola. “Em va sorprendre molt que la gent hi estava d’acord”, diu una de les alumnes. D’altra banda, també es van trobar amb un cert nombre de veïns i veïnes que es mostraven escèptics al projecte, ja que argumentaven que de dur-se a terme tindrien “problemes d’aparcament”.
Trobada amb l’Ajuntament
A més d’aquestes accions informatives i de la recollida de signatures, els nois i noies dels dos grups de l’ESO del Lluís Millet, juntament amb figures docents, es van reunir amb el president de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de Les Oliveres. Segons els i les alumnes entrevistats, el president de l’associació els va voler donar més idees per donar suport al seu projecte, a més de dir-los que és un molt bon plantejament perquè busca fomentar la seguretat al barri.
D’altra banda, a més d’enviar la carta al consistori explicant la seva proposta, posteriorment van tenir una reunió amb l’Ajuntament, que era representat pel regidor d’Urbanisme, la regidora d’Educació i el tècnic d’Urbanisme. També els va acompanyar el president de l’Associació de Veïns i Veïnes. A la reunió, els nois i noies van portar els pòsters, els cartells, els dibuixos, els codis QR informatius, les fotografies de la seva jornada informativa al barri i les signatures recollides, com a evidències del que proposaven i sobre què es basaven per dur a terme la demanda. “Vam anar les dues classes de secundària i ens vam reunir amb l’Ajuntament (…) dues persones de cada grup els van ensenyar i explicar el que havíem fet”, relata una de les alumnes.
“Van valorar molt el que vam fer” i “ens van dir que els vam facilitar una mica el treball, que vam ser pioners en la proposta” inclou un dels alumnes. A més, els van assegurar que d’aquí a l’any que ve començarien les obres. A això que expressen els nois i noies, els seus mestres allà presents hi afegeixen que el projecte és dels alumnes i que el mèrit que es pugui transformar en un futur el barri és mèrit dels alumnes i de la tasca que han fet.
Aprenentatge i conscienciació
A més de suposar una reivindicació que comportaria una possible transformació urbana del barri i de la seva dignitat en un futur, aquest projecte també és un aprenentatge i una experiència viva per als nois i noies, que representen el que serà la generació del demà. Així doncs, més enllà de l’explicació que ens van donar sobre la seva proposta, per tancar la trobada els vam demanar que diguessin què és el que havien après després de tot el procés que han fet. Aquestes són les seves respostes:
- “He après a publicitar el projecte i crec que tots i totes ens hi hem implicat”.
- “He entès que si creus que una cosa es pot millorar, ho has de fer”.
- “He assolit dissenyar i fer ús d’eines virtuals com el Canva (aplicació per poder fer cartells de tota mena)”.
- “He après a fer bones fotografies i, també, que amb esforç tot s’aconsegueix”.
- “M’ha servit veure valorat allò que hem fet i que era útil”.
- “He tingut l’experiència de treballar amb altres companys i companyes amb qui no estava acostumada a treballar, alhora que tinc l’orgull d’haver pogut fer una aportació al barri”.
Tot i aquesta proposta de barri, un dels alumnes demana l’atenció en aquest tancament i concreta que aquest projecte està bé, però que també té una idea més per millorar el barri, independent a la proposta de la que estem parlant. “Per exemple, calen més senyalitzacions per als vehicles al barri i, també, a les pistes del barri, tapar els forats per poder jugar bé al futbol o patinar, entre d’altres”. A això, l’Ana expressa que el treballar aquest projecte “ha encès la seva flama reivindicativa vers el barri” i que totes aquestes altres idees que va sorgint també se les apuntarà per fer altres propostes. “Crec que som més reivindicatius perquè tothom ens coneixem” conclou un dels altres alumnes allà presents.
Veient i analitzant en profunditat aquesta trobada, els pensaments tornen cap a aquells anys 70 on veïns i, especialment, veïnes del barri es van mobilitzar per demanar millores com voreres, fanals, arribada d’autobusos, etc. D’entre aquestes demandes hi havia la d’obrir una escola pública a les Oliveres. Va ser gràcies a aquesta lluita veïnal com es va aconseguir la creació de l’avui Institut-Escola Lluís Millet. Per això, el fet de veure nois i noies reclamant encara millores al barri que beneficiïn tot el veïnat, et porta a aquesta lluita per la dignitat de les gents i dels pobles que dia a dia continua vigent. Cal, doncs, parar-se a escoltar aquestes noves generacions que també tenen molt a dir i a demanar, segons les necessitats que perceben al seu dia a dia. És per aquesta raó que projectes com aquest ajuden als i les alumnes no només a disposar d’un altaveu amb què reivindicar-se, sinó també a prendre l’autonomia i l’empoderament que els serà necessari tenir de cara al futur i a les lluites que els esperen.
