Atenció amb la situació d’infants i adolescents a la ciutat

Col·laboracions Destaquem Educació

Continuant una setmana on la vaga del professorat ha estat protagonista, avui tenim la col·laboració del Miquel Rodríguez, mestre d’una escola de la nostra ciutat, que ens alerta sobre l’agreujament per la pandèmia de la situació dels infants i adolescents. Els múltiples problemes que hi veu cada dia i els diversos responsables que haurien de fer-los front. Text: Miquel Rodríguez. Foto: Pixabay

Famílies amb vida complicada, més complicada per la crisi econòmica que es pateix des del 2008 i que s’ha instal·lat com a fenomen estructural; pandèmia, que ha agreujat en molts casos l’economia familiar i ha estès els problemes de salut mental; pobresa, no només econòmica, sinó també d’estímuls familiars; limitada acció de les famílies en el terreny dels valors bàsics de respecte i convivència; efecte de les pantalles a totes les edats i de les xarxes socials en infants cada cop més petits, sovint amb pares que no actuen o, simplement, estan a xarxes socials mentre les criatures estan enganxades a la pantalla…

Els infants de la nostra ciutat massa sovint no surten del seu barri i, encara menys, de la ciutat. Freqüentment, entren en contacte amb poca gent fora de l’estricte nucli familiar. No poques famílies eduquen fills i filles en una combinació de por i control d’una banda, i abandonament durant hores davant de pantalles, per l’altra. Efecte d’això, la incapacitat per prendre decisions, ja que mai les han de prendre pel seu compte, ja que sempre hi ha un adult que les pren per ells o elles, i baixa capacitat de mantenir l’atenció durant gaire estona. 

Com a resultat de tot això combinat, es dona un augment alarmant de casos d’infants a la ciutat amb disfuncions de tot ordre: problemes emocionals diversos, com ara depressions i bloquejos emocionals; problemes psicomotrius, deguts a la manca de moviment (i no només per pandèmia); conductuals, limitada capacitat d’atenció, dislèxies, problemes de l’espectre autista, retard evolutiu, dificultats serioses de parla, tics, manca de motivació, manca de límits, dificultats per relacionar-se amb els altres…   

Hi ha un augment alarmant de casos d’infants a la ciutat amb disfuncions de tot ordre

Aquesta realitat complexa no està acompanyada de suficients suports per part dels serveis públics que haurien d’assistir infants i adolescents. I aquest dèficit de serveis públics encara és més acusat a la nostra ciutat. Per atendre aquest ampli ventall de dificultats en els infants i adolescents caldria ampliar moltíssim la dotació de personal dels diferents serveis que se n’ocupen. 

Sovint tenim la sensació, si no la certesa, que nens i nenes i les seves famílies estan abandonades. Si poden pagar l’atenció d’un professional, els entrebancs es poden redreçar. Freqüentment, no poden pagar aquests serveis i tot s’enquista i creix. Altres vegades, no poden o, simplement, no volen portar els seus fills a teràpia, tractament, reeducació… en un comprensible procés de negació de la realitat que acaba fent més gran la dificultat de l’infant.

Les administracions tenen una manera molt eficaç de reduir aquests assumptes: es canvien els criteris d’accés als migrats recursos i, com per art de màgia, tenim menys necessitat i, aparentment, la població està atesa. Això és amagar el cap sota l’ala. I els problemes creixen.

Tothom s’ha de posar a treballar per fer front a la dura realitat de tants infants i tantes famílies colomenques

Fa vint anys hi havia nens i nenes de la ciutat que patien. Lògicament, sempre hi ha hagut infants amb dificultats. Però hi ha una diferència de pes amb la situació actual: ara el percentatge de criatures amb problemes severs hauria augmentat de manera molt considerable. I, a més, aquest augment de dificultats s’ha accelerat en els darrers anys.

Tot plegat és com una mena de ventada, de tempesta, que està creixent i anuncia uns propers anys amb un bon munt de dificultats. Què s’ha de fer davant de tot això? Podem continuar fent com sempre? Anem trampejant? Neguem la realitat? Tothom s’ha de posar a treballar per fer front a la dura realitat de tants infants i tantes famílies colomenques: l’ajuntament, des de les seves diferents regidories; la Generalitat, des de les diferents conselleries; les escoles i entitats de la ciutat i les mateixes famílies, que no han de defugir la seva responsabilitat.

El benestar, la salut emocional i el futur de molts infants i adolescents de la ciutat estan en joc.

1 thought on “Atenció amb la situació d’infants i adolescents a la ciutat

  1. Molt d’acord amb la realitat que dibuixa. Crec que la pandèmia ha accelerat un problema ja anterior que és el de les pantalles en general. Com amb tantes coses a la vida, no sempre és fàcil trobar l’equilibri entre ús i abús i tot i que des el punt de vista sanitari s’han fet advertències sobre els perills que pot comportar, tant a nivell oftalmològic com de dependència i d’altres, la societat dels adults tendeix a infravalorar aquests advertiments. És més fàcil donar-li un mòbil o una tablet a una criatura perquè pugui jugar i així et deixa tranquil mentres mires Facebook, Instagram, Telegram, Twiter, wsp…….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.