El 2020 ha estat un any difícil per a tothom i dolorós per a moltes famílies, però nosaltres, l’equip de redacció de l’Infograma, volem quedar-nos amb alguna cosa positiva, com ha estat el (re)naixement d’aquesta capçalera que fem amb molta il·lusió i esperem que els nostres lectors rebin de la mateixa manera. Us volem desitjar unes bones festes i us encoratgem a aprofitar-les per llegir. Cadascú de nosaltres ha triat un o més llibres per recomanar-vos. Esperem que us agradin. Imatge: Pixabay
Aitor
De suburbi a ciutat. El pla popular a Santa Coloma de Gramenet
Odei Antxustegi-Etxearte
La Santa Coloma de Gramenet que coneixem avui en dia ve forjada a través de múltiples lluites polítiques i socials. Una ciutat que ha tingut molts avenços, però que està plena de mancances, tocada per la pobresa i per processos d’especulació urbanística, tocant aquests de ple en casos de corrupció com el Cas Pretòria.
Podem parlar de lluites que segurament coneixem més els de la meva “quinta”, com ara la lluita que va portar l’any 2008 a aturar un pla urbanístic i que es va aturar aconseguint l’actual parc de La Bastida. O la insistent lluita per aconseguir un parc verd i frondós a Can Zam. O la lluita per salvar l’anomenada Ciutat Vella en ple de centre de la ciutat.
Però, com hem arribat fins on estem avui dia? Molta gent hem crescut escoltant les lluites per l’ambulatori o pel transport públic, amb manifestacions i segrestos d’autobusos. Però, coneix la gent que viu a Santa Coloma de Gramenet i, en especial, la gent més jove, el què va ser i va suposar el pla popular de 1978? En plena recomposició del règim, la ciutat va viure, un procés de transformació amb una premissa molt clara: la participació.
El pla va ser liderat per l’arquitecte Xavier Valls. I just aquests mesos s’ha finalitzat un documental, “Perifèria”, que visualitzarà allò que explica aquest mateix llibre, gràcies a l’impuls dels seus fills, Xavi i Jordi, i l’empenta, entre d’altres de l’autora del llibre, la periodista colomenca Odei A.-Etxearte, a més de Xavi Esteban i Érika Sánchez, entre d’altres.
Anna
Florescència
Kopano Matlwa
Aquest any he descobert diverses autores africanes, com aquesta, la sud-africana Kopano Matlawa, però també d’altres com les nigerianes Lesley Nneka Arimah o Ayobami Adebayo, que m’han servit sobretot per a obrir el focus, conèixer altres realitats o mateixos problemes des d’un punt de vista molt diferent de l’Europeu blanc.
Aquesta novel·la, Florescència, és la història d’una metgessa jove que ha d’afrontar els seus problemes personals barrejats amb els conflictes racials, econòmics i de gènere de la Sud-àfrica postapartheid. Corrupció, xenofòbia, masclisme i pobresa, mateixos problemes que podem trobar aquí però viscuts a 10.000 km de distància.
La Carretera
Cormac McCarthy
No confondre amb “En la Carretera” de Kerouac, malgrat que seria igualment recomanable.
La carretera de McCarthy és la història d’un pare i un fill que intenten arribar a la costa per a tenir una oportunitat de sobreviure en un món postapocalíptic. Fred, gana i angoixa acompanyen el viatge dels dos protagonistes.
La història és impactant perquè sense explicitar què ha passat exactament i amb una prosa minimalista, amb diàlegs concisos, però punyents, et transporta a un món destruït, inhòspit i perillós i et transmet tota la intensitat de la relació entre el pare i el nen. Un crit desesperat del que ens espera?
Carme
1984
George Orwell
Fa uns anys, parlant amb uns amics del “Gran Hermano”, va resultar que només tenien com a referència d’aquest nom el programa de televisió. Em va saber greu, i els vaig explicar d’on sortia aquest nom i que havien de llegir el llibre de George Orwell, 1984, que el 1948 va titular així per situar l’acció en un futur llunyà, igual que fèiem amb el 2000 durant els anys setanta i vuitanta.
Si no l’heu llegit mai i penseu que “Big Brother” o “Gran Germà” és un reality, us el recomano amb tota la insistència, i coneixereu l’origen d’aquest “personatge” o metàfora. Jo l’he rellegit fa poc, perquè em fa la impressió que, encara que és un llibre que mai ha perdut actualitat, amb les fake news, el big data (noteu la semblança amb l’altre big) i la manipulació/intoxicació informativa que patim cada dia, és més viu que mai.
La impressió que, amb la covid-19, som enmig d’una distopia que tot just comença, encara fa més viva la narració, per la banda de control social i vigilància de la ciutadania que ha comportat. I encara més allò que va directament relacionat amb la por i la retallada de drets que s’escolen cada dia des de fa més sis mesos.
Orwell va dir: “No crec que la societat que he descrit a 1984 necessàriament arribi a ser una realitat, però sí que crec que pugui existir una cosa semblant”. I això ho deia fa més de setanta anys, sense conèixer els mòbils, internet, càmeres arreu… Potser més que deixar que un gran germà ens observi, els qui hem d’observar, vigilar, som nosaltres.
Josep Lluís
Confidencial
Xavier Vinader
La meva recomanació són uns llibres relacionats amb el món de la comunicació i el periodisme. El primer és ‘Confidencial’ (Edicions Tres i Quatre) del que va ser degà del periodisme català Xavier Vinader. Són 150 articles d’investigació i compromís amb la llibertat d’expressió amb un pròleg del periodista i exdiputat David Fernàndez.
Per raó d’estat
Sara González
El segon és l’obra de la també periodista política Sara Gonzalez ‘Per raó d’Estat’ (Ara llibres) sobre la fosca i inversemblant resposta de l’Estat contra qualsevol forma de dissidència ja sigui de l’independentisme, l’esquerra alternativa o qualsevol moviment social.
Finalment us deixo un enllaç molt interessant al vídeos de la Fira d’Idees i Llibres Radicals LITERAL on teniu moltes presentacions i debats que no podeu deixar perdre.
https://www.youtube.com/c/LITERALFiradideesllibresradicals/videos
Manel
Lectura fácil
Cristina Morales
El llibre que jo us recomano es Lectura fácil, de Cristina Morales. El vaig llegir sense conèixer l’autora (després van venir els guardons que ha rebut) i em va sorprendre com molts pocs ho han fet a la meva vida. Demostra una facilitat extraordinària amb l’ús del llenguatge, un gran talent i una gran sentit de l’humor, explorant sense compassió en les deficiències del sistema però també dels moviments alternatius. Un llibre al que s’ha d’entrar amb la ment oberta, sense prejudicis, tan sols disposat a gaudir d’una escriptura excel·lent.
Pili
Comic YAGA
Text: Antoine Ozanam. Il·lustració: Pedro Rodríguez
Es la història d’una noia abandonada que per necessitat acaba aprenent a ser una bruixa i convertint-se en una dona-serp.
L’he escollit perquè com a ilustradora sóc fan incondicional del seu dibuixant, Pedro Rodríguez.
Un noi de Mataró que sempre té la fascinant capacitat de submergir-te en les històries que ilustra. La seva narració cinematogràfica de les històries sempre m’atrapa magicament de principi a fi.
Sílvia
Le Petit Prince
Antoine De Saint-Exupéry
Us recomano un gran llibre, de poques pàgines. Si voleu el podeu comprar i, si aquest any l’economia no acompanya, us descarregueu gratis el pdf i no us el perdeu. És “Le Petit Prince” d’Antoine de Saint Exupéry. El nom escrit en francès no és una pedanteria meva, a casa el tinc en francès. Una malaguanyada sort va fer que el llibre el conegués com lectura obligatòria en aquesta llengua. Sí, jo, encara vaig estudiar el francès, a l’escola.
És per a la canalla? És per a la gent gran? Crec que l’encertat és llegir-lo de petita (jo ja era massa gran quan ho vaig fer) i no deixar mai de rellegir-lo. Reconec que fa quaranta anys, les dificultats amb l’idioma dels gavatxos, em va dur a fer trampa. El llibre em va atrapar però tenia un greu problema: havia de poder-lo assaborir sense l’entrebanc de l’idioma. No recordo com vaig aconseguir un exemplar en català i vaig entrar, suaument, en el món del Petit Príncep.
De tant en tant, l’he tornat a llegir i a mirar els dibuixos, d’una llengua universal, fets pel mateix Saint Exupéry. Llegeixo un fragment, en la seva llengua original, i el desfaig com un caramel de cafè amb llet a la boca. De petita, la meva filla es va enamorar de la història. Ella i jo parlàvem dels personatges, del seu petit planeta. Espero que mai oblidi ni deixi de llegir el llibre.
No m’agrada recomanar-vos-el perquè m’estimo més pensar que ja el coneixeu i amb aquest breu article el buscareu pels prestatges. Aquestes festes són estranyes, potser estarem més temps a casa, sentirem dins nostra una sensació agredolça de solitud o intimitat. Un moment adient per rellegir o descobrir El petit príncep, de compartir-lo si n’hi ha amb la gent menuda de casa, i que un somriure se’ns dibuixi als llavis. Us deixo l’enllaç: http://www.cinemaperaestudiants.cat/admin/web/uploaddir/pelicules/El-Petit-Princep-COMPLET.pdf
