El carrer Pedró forma part del barri Centre de Santa Coloma. Un carrer d’aire senyorial, però on es viu amb preocupació l’abandó per part de l’Ajuntament, ubicat a pocs metres. El cansament del veïnat per les obres aturades, els vehicles estacionats a les voreres, la brutícia, etc. pot posar en risc la pervivència del barri antic de la ciutat. Foto: Mariano Pérez
Al barri antic de Santa Coloma de Gramenet hi ha el carrer Pedró. Un carrer estret que neix a la plaça de la Vila i avança paral·lel a la rambla Sant Sebastià fins acabar al carrer Sant Silvestre. No és llarg però el traç tortuós i la falta d’un criteri únic de planificació, en fa una via fragmentada. Avui parlarem d’un tram, el comprés entre el carrer Josep Pedragosa i Banús i que desemboca a la plaça de la Vila. On es va plantar arbres a les voreres i es conserven algunes cases dels estiuejants d’antany. La zona, en aparença, més senyorial. Des d’ara, quan parlem del carrer Pedró, ens referirem exclusivament a aquest tram.
Des del punt de vista municipal i administratiu, el carrer del Pedró s’inclou a l’àmbit Santa Coloma Ciutat Vella II i, per tant, té una normativa diferent al Santa Coloma Vella I, regit per unes normes anteriors, més curoses amb la conservació del nucli antic. Malgrat que al número 3 es conserva una de les botigues més antigues de la ciutat, la Cansaladeria Cal Nen amb 130 anys d’història (va ser fundada el 1891), fa gairebé 16 anys es va enderrocar Can Pedragosa (ubicada al núm. 24) amb similars anys d’història.
Setze anys sense Can Pedragosa
Can Pedragosa era una finca plurifamiliar, d’estil noucentista, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya però que l’any 2001 es va desprotegir de manera parcial per part de la Direcció General de Patrimoni perquè “havia perdut valor arquitectònic a conseqüència de reformes posteriors”. La Generalitat descatalogava el que abans havia catalogat perquè, segons la família propietària, les últimes reformes les havien fet el 1968. Sí que instava a conservar la façana de gust neoclàssic. L’ajuntament colomenc va executar la demolició l’any 2005 i sosté que guarda la façana per incorporar-la a un altre edifici. Això és posat en dubte per qui va presenciar l’enderroc, iniciat, curiosament, en diumenge. L’octubre de 2008, l’organització política Gent de Gramenet va denunciar a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia la descatologització de la façana i un possible delicte de prevaricació i/o de destrucció del patrimoni històric.
L’enderroc de Can Pedragosa formava part de l’execució del Pla Especial de Reforma Interior, el PERI, de Santa Coloma Vella II, encara que avui no parlarem d’aquest pla, sinó de l’efecte d’haver tirat a terra, aquell 17 d’abril de 2005, l’antiga farmàcia i clínica, i on posteriorment, des d’abans de la guerra, va residir la família Planas-Pedragosa. El carrer Pedró es va ressentir i on hi havia la construcció, passada més d’una dècada, hi ha un solar amb un bloc sense acabar, protegit de les rates gràcies a una colònia de gats.
Foto: Pere Planas.
Un carrer malferit
Sorprèn els forasters, que passegen per primer cop pel barri antic de Santa Coloma, que l’Ajuntament permeti la degradació d’aquella zona o les tanques que envaeixen l’estreta vorera i obliguen a caminar pel mig de la calçada, que prohibeixi el manteniment de les cases afectades, que no actuï contra qui n’és el propietari, en aquests moments, el fons d’inversió Oaktree que ha comprat els terrenys. El veïnat, en canvi, ja no se sorprèn: “Primer, va ser l’Ortega, després el Banc Sabadell, tot seguit ens va arribar que era d’un fons voltor americà i ara?… qui sap a mans de qui està ara!”, ens explica una veïna. De ben segur que el gran negoci que imaginava el constructor Ortega no era tal però ha infligit greus ferides en aquesta via que resten sense cicatritzar.
El veïnat n’està cansat. Consultada la Plataforma Salvem el Barri Antic, admeten que veïns, veïnes i comerciants sovint els transmeten el malestar i els diuen que ja els és igual que construeixin a la zona, que ells només demanen a l’Ajuntament que faci acabar el que va deixar començar. Una sensació que des de l’entitat es vol apaivagar perquè, segons afirmen, és conseqüència d’una estratègia política. Una estratègia que, de triomfar, comportaria la pèrdua irremeiable del barri antic de la ciutat. La Plataforma sosté que l’interès municipal per mantenir les edificacions antigues és nul. “Novembre de 2019, per exemple, van enderrocar Can Coronel perquè segons deien estava en estat ruïnós. Durant anys havien abandonat l’antiga fonda colomenca, famosa per les maduixades, a l’espera que la construcció cedís. Quan va caure part del teulat, van saber que havia arribat el dia. No van fer res per conservar-la. Es van comprometre amb el Centre Excursionista Puigcastellar i la Plataforma a valorar-ho, quan retiressin la coberta. Però no van poder resistir l’ànsia de demolir l’edifici”, ens comenta una activista de la Plataforma.
Qui n’és responsable?
El govern municipal carrega fort contra els okupes, com si ells fossin els únics causants de l’estat del carrer. Alguns grups i persones han ocupat al llarg d’aquests anys immobles de la zona que van ser abandonats pels seus antics habitants perquè l’enderroc semblava imminent. La convivència amb uns o altres és diversa. “Els problemes no són perquè siguin okupes, si hi ha problemes és perquè hi ha veïns amb qui t’entens i altres amb qui no t’entens. Jo, la veritat, si he d’escollir, prefereixo que la casa que tinc al costat hi visqui algú. I si pot ser que m’entengui, millor. Si és okupa, llogater o propietari, la veritat, tant me fa” ens explica una llogatera.
L’encadenament de veïns i la posterior ocupació va salvar l’Estudi Nou, al carrer Pedró 14, de les excavadores el maig de 2018. L’Ajuntament havia oblidat, malgrat haver publicat un llibre, que aquella antiga casa havia estat la seu de l’escola dels mestres Argelaguet i Manent, un projecte pedagògic innovador, anterior a la Segona República. Ara, segons diu, conservarà l’edifici que esdevindrà, en un futur, un equipament municipal. De moment, es manté ocupat.
Cert que hi ha problemes amb les aigües residuals d’alguna de les cases ocupades i és lògica la queixa del veïnat a causa de la brutícia i la ferum. Sorprèn a una comerciant que l’Ajuntament no actuï per evitar que s’aboquin a la via, però, en canvi, la policia local l’amenaci amb multar-la si torna a netejar-ho amb aigua i lleixiu.
Sovint trobem cotxes o motocicletes aparcats al mig de la via o sobre la vorera, sobretot, quan més t’atanses a la plaça de la Vila. Un estacionament prohibit, però consentit que no passa desapercebut des de la porta del consistori. Més d’una vegada el veïnat ha tingut problemes per entrar a casa seva o s’ha obstaculitzat l’accés a comerços. El cert és que deixar vehicles en mig de la via, entorpint el pas de vianants, és una pràctica força habitual en alguns carrers de poc trànsit del barri antic. Per exemple, a la cruïlla dels carrers Vistalegre i Josep Anselm Clavé també es fa amb el beneplàcit municipal.
Els dies, els mesos, els anys passen i el veïnat del carrer Pedró resta atrapat en un atzucac. Identificar quins són els problemes i les veritables raons per les quals s’ha arribat a aquesta situació pot ser part de la sortida.
