Fa 16 anys que es va descobrir un recurs energètic no contaminant i pràcticament inesgotable a la nostra ciutat (un corrent subterrani d’aigua calenta a Fondo, Santa Rosa, Llatí i Can Mariner) i encara no estem ni a prop de treure’n profit. S’entén que un macroprojecte com el desplegament d’una xarxa de calor per aprofitament geotèrmic, sigui lent i costós, però realment s’ha fet i s’està fent tot el necessari per explotar aquest recurs? Foto: web ajuntament
Si les ciutats juguessin a la loteria, podríem dir que l’any 2004 a Santa Coloma de Gramenet li va tocar la grossa. Durant la realització de les obres de l’L9 de metro, es van descobrir el que tècnicament anomenen unes ʺmanifestacions hidrotermalsʺ i que en vocabulari planer seria un corrent d’aigua calenta, en aquest cas al voltant de 60 ºC —a la profunditat a la qual s’ha perforat, aquesta temperatura podria augmentar a profunditats més grans—. S’acaba el 2020 i encara no estem traient profit d’aquest recurs d’energia verda i ʺgratuïtaʺ.
Històric
Del 2004 al 2015 no se’n torna a sentir parlar. Entre l’any 2015 i 2017, l’Ajuntament, amb la col·laboració del Consorci Besòs, encarrega diversos estudis de viabilitat per a la implantació d’una xarxa de calor per a l’aprofitament geotèrmic a la ciutat. Aquests estudis plantegen els diversos escenaris que s’obren amb la troballa geològica, tenint en compte factors com la temperatura màxima final que assoleixin les aigües (si a més profunditat arribessin a 80 ºC, per exemple), els equipaments municipals que es vulguin connectar a la hipotètica xarxa de distribució de calor, etc.
A finals de 2018 (a sis mesos de les eleccions municipals de 2019), el Consistori anuncia que pretén convertir Santa Coloma en una ciutat termal. És el moment en què es parla per primer cop de la construcció d’un centre lúdic termal a Can Zam —a 1600 m del pou més proper—, movent el focus de la xarxa de climatització per via renovable als diversos equipaments municipals, cap a aquest altre objectiu de projecció turística de la ciutat.
Estalvi econòmic i d’emissions de CO2
L’arribada de la pandèmia segurament farà que aquest centre lúdic termal s’ajorni (qui sap si per sempre), però el que no s’hauria d’ajornar seria el desplegament d’aquesta xarxa pública de climatització, que si bé representa una inversió molt important, representarà també un estalvi posterior de fins a 800.000 € anuals, segons dades del mateix ajuntament.
En plena emergència climàtica no s’entén que aquest projecte no tingui prioritat màxima
Aquest no és l’únic estalvi interessant que ens pot proporcionar aquesta font d’energia renovable localment disponible. Segons els estudis que esmentàvem més amunt, només la xarxa del Fondo provocaria un estalvi d’emissions de CO2 d’entre 700 i 800 T/any. Si es despleguessin les dues altres xarxes estudiades al voltant dels possibles pous de Santa Rosa i Església Major, aquesta reducció d’emissions de CO2 es multiplicaria. En plena emergència climàtica no s’entén que aquest projecte no tingui prioritat màxima.
Projecte verd que encaixaria amb els ajuts europeus
L’alcaldessa assegura, en recents declaracions a un mitjà local, que el projecte no està aturat, sinó que s’estan tramitant els permisos d’explotació de les aigües termals. Als estudis del 2015 ja s’instava a la realització d’aquesta sol·licitud d’explotació i, per tant, hauria d’estar pròxima a aconseguir-se, i a finals d’octubre s’han aprovat els projectes de dos pous de 500 m i 200 m de profunditat d’aigua calenta al c. Bruch i al c. Nàpols, respectivament, però en els pressupostos 2021, que s’acaben d’aprovar inicialment, no hi ha cap partida per continuar aquest projecte durant el proper any i, tal com explicàvem en el nostre article Pressupost municipal: desinterès o desinformació?, ʺel que no està pressupostat no s’executaʺ.
Els lectors que hagin arribat fins aquí pensaran: ʺamb la que ens ve a sobre, com ens hem de gastar diners ara en el desplegament d’una costosa xarxa d’aprofitament de les aigües termals? ʺ. Doncs potser és just el moment adequat, tenint en compte que el 30 % dels fons europeus anticovid que s’han aprovat aniran a projectes amb segell verd. Tenim una oportunitat d’or per aconseguir el finançament europeu que doni una empenta definitiva a l’aprofitament d’aquest ʺregalʺ que va rebre Santa Coloma ja fa massa anys: que sota els nostres peus circuli aigua calenta que ens pot servir per climatitzar, de forma neta i renovable, tots, o la majoria, dels equipaments públics de la ciutat i també molts habitatges públics de nova construcció.
