El passat dissabte 29 de novembre, la cooperativa Capfoguer i l’espai obert Ca la Sisqueta (Av. Santa Coloma, 104) van celebrar el seu 10è aniversari amb una gran festa a la pl. Pau Casals. El César López del Pozo, soci i membre actiu d’aquest espai autogestionat, un dels darrers de la ciutat, ens explica com ha estat el camí fins aquí.
“Quan el desencantament és tradició, l’entusiasme és una dissidència”, Biznaga.
Aquests dies celebrem els 10 anys de la cooperativa Capfoguer i l’espai obert Ca la Sisqueta, coneguda col·loquialment com la Sisqueta. Tots dos projectes sorgeixen de les mateixes persones que estàvem immersos en l’Aramateix i el Local Social Krida, així com amb la participació d’altres persones que s’acosten a la nova proposta.
La idea suposa un salt d’escala: d’una banda, un projecte cooperatiu per guanyar-se la vida dignament, pugnant per fer-se un lloc en un mercat de grans empreses i petits marges per al social i solidari. De l’altra, el d’una organització que pugui reforçar la seva actuació en les línies socials i culturals que ja es treballaven, i servir de base i suport de qualsevol iniciativa sociopolítica que ho demanés i que es mogués en el marc de l’anticapitalisme, antiracisme, antifeixisme i feminisme.
En aquest sentit, la Sisqueta sempre ha estat disponible quan col·lectius de la ciutat es quedaven sense espai, damnificats per l’acció o inacció municipal, o esperaven tenir el seu propi local. Ha estat un espai disponible per a reunions, actes, coordinacions, tallers i accions de suport. Per aquí han passat l’Assemblea Groga, Laietans, CDR, Ningú sense Llar Gramenet, entre d’altres.
Què trobem a la Sisqueta?
Dins de la Sisqueta, diversos projectes articulen el dia a dia:
El Cabàs, un grup de consum de productes ecològics tant d’alimentació com de neteja. El Cabàs és germà bessó de l’altre grup de consum que opera a l’Espai Gramenet, i es mou amb la mateixa filosofia: autogestió, ajuda mútua, consum ecològic i productors de proximitat. En l’actualitat reuneix més de deu unitats familiars que “fan la seva compra” setmanalment de manera cooperativa.
L’Espai de Col·lectius, com a planter d’alternatives cooperatives on el mateix Cabàs comparteix espai amb cooperatives com a Menta i Xocolata, Boreal o anteriorment amb Aberdeen.
L’Assessoria Laboral, que gratuïtament resol, orienta i acompanya les persones en les seves consultes sobre problemes amb els seus contractes o les seves empreses, o situacions de conflicte col·lectiu, tant de Santa Coloma com d’altres municipis.
El Cafè Teatre, que coordina l’espai d’activitats culturals de teatre, música i poesia. Alberga des de fa anys el “Poetry Eslam Santako“, el millor esdeveniment poètic de la ciutat que celebrem mensualment. També comparteix periodicitat amb el “Massa Comedy“, amb una cartera de comediants de primer ordre. Tot això amanit amb actuacions musicals de petit format, presentacions de llibres, documentals i pel·lícules amb els seus creadors, espais d’aprenentatge i de discussió col·lectius imprescindibles per als quals volem viure alternatives a la barbàrie capitalista.
Hi ha espai i iniciatives que germinen cada any, com el Grup de Teixir, que reuneix un grup variat de persones que comparteixen vida mentre realitzen les seves creacions. O la Sisqueta pel Territori, des de la tradició excursionista per oferir un oci compartit de coneixement del nostre meravellós entorn natural.
Per descomptat, també som seu d’organitzacions polítiques i sindicals que sempre han estat del costat de les persones vulnerades, del costat de la construcció d’altres maneres de viure i organitzar-se, de grups que aposten per l’organització col·lectiva per a la transformació social. Aquí està la CUP Gramenet i Solidaritat Obrera, amb mirades distintes, però orientades a la construcció d’un món millor.
La raó de ser
Han estat deu anys al carrer al costat d’altres entitats, donant suport a la llibertat d’expressió, el dret a l’autodeterminació dels pobles, a l’habitatge digne, a l’educació i la sanitat pública, en contra de la tortura, de la repressió, de la llei mordassa i de la d’estrangeria i de la gentussa feixista que prefereix que uns escupin sang perquè uns altres visquin millor.
Tot sense subvencions, amb l’esforç de socis i sòcies, amb el suport de gent pròxima i solidària, la que sempre hi és i sempre hi serà. Tot sobrevivint a la pandèmia, a amenaces diverses i algun foc amic, però continuem aquí creant una comunitat que creix, amb les seves contradiccions i els seus errors, amb una aposta clara per l’autoorganització social i la lluita per una vida digna.
La Sisqueta és un espai de llibertat, un altre més, petit i necessari.
