EBAS

Drets humans i serveis socials colomencs

Ciutat Drets

Avui és el Dia Mundial dels Drets Humans. Si parem atenció a l’article 25 de la seva declaració, hi podem llegir: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri (…) la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris…” I volem remarcar aquesta darrera part “serveis socials necessaris”. Els tenim a la nostra ciutat? Sembla que hi ha unanimitat a l’hora d’expressar que a Santa Coloma no ho són pas, els necessaris. I d’això es va parlar al ple de l’Ajuntament aquest passat mes d’octubre.

Una bona part d’aquest ple del 25 d’octubre es va centrar, d’una banda, en la presentació que va fer el govern de la ciutat d’un decret “per facilitar les condicions òptimes per al desenvolupament de les tasques dels i les professionals dels serveis socials”, que va anar acompanyada de les queixes d’aquestes mateixes professionals tant a la plaça de la Vila com al ple; de l’altra, una moció (acompanyada de l’esmena a la totalitat per part de l’equip de govern) presentada pel grup dels Comuns. Tot amanit, com sol ser habitual, del “nosaltres fem les coses bé; vosaltres, no”.

Però, anem a pams, el ple va començar amb l’explicació per part de la Bàrbara Ferrer, tinenta d’alcaldessa de Serveis Socials, de l’esmentat decret. La situació dins del servei és força greu, hi ha hagut baixes, renúncies i marxa de professionals… I, naturalment, una falta de recursos molt important (aquesta constatació s’anirà repetint al llarg de tot el ple, amb l’acord de tots els partits presents). Aleshores surt a escena el contracte programa, que és l’eina de finançament que se suposa que ha d’utilitzar la Generalitat per dotar els municipis dels fons necessaris. I diem se suposa perquè sembla que encara és vigent el que s’acabava el 2019…, modificat amb addendes, i que els recursos necessaris no arriben.

Finalment, el 13 d’octubre l’alcaldessa signa el decret, que justament es fa públic deu minuts més tard d’una assemblea de treballadores de serveis socials. Com explica la seva representant, aquesta assemblea era resultat de la presa de contacte entre les professionals i el comitè d’empresa. Des d’Infograma no podem deixar de comentar que és una bona casualitat que l’elaboració d’un decret municipal coincideixi amb la mobilització de les treballadores, tot i que és ben sabut que les mancances del servei venen de força més lluny.

La crisi de la covid va ser l’amplificador de les mancances existents des de la crisi global de 2008

I així ho fa saber la representant de les treballadores en la seva intervenció, consensuada entre totes les professionals dels equips bàsics d’atenció social, el d’atenció a infància i adolescència, el de dependència.

I explica que la crisi de la covid va ser l’amplificador de les mancances existents des de la crisi global de 2008, que tot plegat ha posat en perill la salut física, mental i emocional dels equips, i que això ha comportat que la resposta del servei no fos l’adequada. Hi afegeix que el decret, lluny de tranquil·litzar-les, augmenta la seva preocupació. El qualifica de mera declaració d’intencions, sense concrecions. “Els nostres dubtes, la nostra preocupació i desconfiança cap aquest govern és gran. Portem més de deu anys de precarització constant”. Tot seguit expressa les actuacions que s’haurien de dur a terme de manera urgent, entre les quals, a part d’estabilitzar la plantilla, planteja que cal implantar un model d’intervenció social amb una mirada a llarg termini, amb objectius transversals, amb revisió i modificació dels procediments, entre d’altres.

Després dels posicionaments dels partits sobre el decret, l’alcaldessa va cloure el punt remarcant la falta d’actualització del contracte programa i, per tant, la falta de recursos. Esmenta l’esforç que es fa des de l’Ajuntament, encara que no expressa cap opinió respecte a la proposta de les treballadores en la necessària transformació del model d’intervenció social, ni tampoc en el fet que el decret s’hagi tirat endavant sense comptar amb les professionals del servei.

La moció

Tot i saber que les mocions solen ser paper mullat, declaracions d’intencions que no acostumen a portar a cap actuació política en ferm, sempre hi ha molt de debat als plens municipal. I en aquest cas, una llarga seqüència de retrets sobre si la moció és la que hauria de ser i la que no, que si el teu partit no fa el que hauria de fer, d’una banda, o si no fas el que fa el teu partit en altres municipis, de l’altra.

A la urgència en l’estabilització de la plantilla, la necessitat de reclamar el contracte programa, s’afegeixen algunes propostes a estudiar com pot ser l’ampliació i municipalització dels serveis de mediació i l’elaboració del pla estratègic, juntament amb les persones que hi treballen i els sindicats.

Finalment, uns quants crits del tinent d’alcaldessa Esteve Serrano i de la mateixa Núria Parlon van tancar el debat. I la moció aprovada va ser la presentada per l’equip de govern, com sempre. Per això serveixen les majories, entre moltes altres coses.

Conclusió

Hi ha moltes queixes sobre el funcionament dels serveis socials municipals, sobretot per part de la gent que en fa ús. Fins ara, quan s’han expressat, per part de l’equip de govern municipal es fa una defensa aferrissada de les persones que hi treballen, com si l’organització, els mitjans i la direcció política no formessin part dels mateixos serveis socials, com si qualsevol crítica recolzés sobre experiències personals amb el personal tècnic. I molt sovint els comentaris no hi tenen res a veure. És una resposta de gran efecte teatral per part de la classe política, i sovint es queda en això.

D’aquest ple podem concloure un parell de coses: la primera és que l’equip de professionals que treballa a serveis socials necessita ampliar-se, estabilitzar-se i rebre tota la informació necessària. Per això calen recursos que han de venir de la Generalitat; per tant, cal fer totes les passes necessàries per aconseguir-los.

La segona és que cal un pla estratègic, cal estudiar la realitat i arribar a uns plans de treball extensos, estructurats, amb una bona guia política, amb una organització eficient i uns objectius clars. No n’hi ha prou a tenir moltes beques menjador –que està molt bé–, sinó que cal que a la nostra ciutat no siguin necessàries tantes beques menjador. El dubte que ens queda és: l’equip polític que ens governa té present que aquest ha de ser l’objectiu?


Si voleu veure aquest ple, el teniu aquí.
Si voleu llegir la moció aprovada, la teniu aquí.
No hem pogut aconseguir el decret complet. Si algú pot afegir l’enllaç als comentaris estaria bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.