diversitat funcional

El dret al sexe i la diversitat funcional

Drets

L’any 2015 es presentava Yes, We Fuck, un documental d’Antonio Centeno –activista del Fòrum de Vida Independent- i Raúl de la Morena –documentalista social- que visualitzava la sexualitat en persones amb diversitat funcional. Sens dubte un col·lectiu avui dia més visible. Cada cop se’ns fa menys estrany parlar de com evitar les barreres arquitectòniques, possibilitar la inserció laboral o la formació acadèmica, o reconèixer les situacions de dependència. Però el sexe segueix sent un tema silenciat, gairebé tabú. Fotos: YESWEFUCK_documentary

Conversem amb Raúl de la Morena, colomenc i realitzador, sobre Yes, We Fuck. A través de l’entrevista volem generar debat entorn del cos, la sexualitat i les persones amb diversitat funcional. En definitiva, volem que en parleu i, sens dubte, que veieu aquest fantàstic treball que en Raúl posa a la nostra disposició.

Què és una persona amb diversitat funcional?

“Diversitat funcional” és un terme proposat i que es va començar a utilitzar en el Fòrum de Vida Independent . S’opta per aquest canvi de terminologia perquè és una manera no negativa i més integradora de referir-se a persones que han estat i són discriminades per la seva diversitat. És reconèixer que hi ha diferents formes de funcionar, que algunes d’elles varien de l’habitual en la majoria de l’espècie humana, però totes poden ser igualment vàlides.

Sens dubte, que el llenguatge no és neutre i la manera com referir-se a una persona, a un col·lectiu pot ser discriminatòria. El llenguatge també marca com veiem l’altre, pot reforçar que el menysvalorem i li vulnerem els seus drets humans.

Les paraules com “discapacitat”, “deficiència”, “minusvalidesa” posen el focus en que aquella persona li falta alguna cosa o no és suficientment vàlida. “Diversitat funcional” marca un canvi de focus perquè la varietat d’un col·lectiu o una persona és determinada per l’entorn. Què fa, per exemple, que una persona no pugui accedir a una conferència perquè hi ha barreres arquitectòniques o no hi ha traducció a llenguatge de signes? Què és discapacitada o que l’entorn no s’ha adaptat a la diversitat?

Incorporar la diversitat funcional a l’entorn no és satisfer una necessitat particular, sinó transformar-lo perquè sigui millor per a tota la població.

En el documental es recullen sexualitats alternatives, persones trans i intersex… Per què aquesta inclusió?

En el 15M aquests col·lectius es van trobar i van ser conscients que la seva lluita tenia punts en comú perquè tots ells aspiraven a l’alliberament dels cossos. La seva participació conjunta en el documental, la seva interrelació no va ser mai forçada ni tampoc un muntatge cinematogràfic. Els grups ja estaven units per investigar, treballar i reivindicar en aquest tema.

El camp de batalla de les persones amb diversitat funcional és el cos. En el cas de les trans també. El cos de totes elles ha estat i és discriminat. Incomoden i per això no es vol que siguin cossos visibles. Com succeïa fa uns anys aquí amb les dones. Javier Romañach activista pels drets humans, deia que les dones han estat més lliures quan els seus cossos han estat més visibles al carrer; estudiant, treballant, no tancades a casa.

Incorporar la diversitat funcional a l’entorn no és satisfer una necessitat particular, sinó transformar-lo perquè sigui millor per a tota la població.

Encara ara les dones amb diversitat funcional estan més segregades que els homes. Es tolera més la masturbació masculina que la femenina. Quan vam rodar el documental, en casos de diversitat intel·lectual, a moltes dones se les infertilitzava més enllà de la seva voluntat i el seu desig de ser mares. Era una decisió presa per les famílies o les institucions. No es plantejaven el mateix en el cas des homes. Aquest seria un altre tema, els drets reproductius.

Ens mostra sis històries reals i diferents. Sense cap censura. Més enllà de la nuesa dels cossos s’arriba a la nuesa total de l’ànima dels protagonistes. Va resultar fàcil arribar a aquest filmació?

Yes, We Fuck vol ser una manifestació de llibertat. Cap persona va ser forçada a fer res que la incomodés. És un acte de valentia. Recull anys de relacions humanes, de reclamació, treball i acció compartides. Va ser fonamental l’activisme d’Antonio Centeno, codirector del documental.

Sabíem el que fèiem i per què ho fèiem. És acció política. Es volien trencar tabús. Parlar de sexualitat i visibilitzar persones que en general no s’entén que puguin tenir desig o puguin ser desitjades. I ho vam aconseguir.

El nostre món no està pensat per conviure: se segrega la gent en escoles especials, centres especials de treball, residències, transport especial, residències.

Apareix el tema de l’assistència sexual. Podria identificar-se com una forma de treball sexual? Si és així, quin posicionament sobre aquesta figura tenen les diferents postures entorn de la prostitució, en especial, les abolicionistes o prohibicionistes?

L’assistència sexual és una forma de treball sexual però cal definir bé de què es tracta. L’assistent sexual pot facilitar i donar suport per accedir al propi cos i al de tercers. Et facilita experimentar la teva sexualitat i la dels altres. Veure com una persona descobreix el seu cos amb 50 anys gràcies a aquesta figura és una de les imatges més potents que podem veure al documental.

La postura de les abolicionistes la desconec. Negar o no treballar per reconèixer la figura de l’assistència sexual és formar part dels que defensen aquest sistema capitalista, injust i mesquí on vivim.

En el documental no es dona veu als professionals. Per algun motiu?

Volíem que es veiessin històries reals, vivencials. Buscàvem la transformació social no fer palesa quins serveis hi ha i què falta. De manera expressa ens vam allunyar dels professionals.

Caldria que les persones que es dediquen al treball social, la terapèutica, les lleis i la medicina fessin un treball d’introspecció. Malauradament la majoria són un simple reflex d’aquesta societat discriminadora.

Un dels objectius del treball és explorar l’aportació de la diversitat funcional a la sexualitat humana en general. Vist posteriorment, què creus que aporta?

Vol ser un clam de llibertat i d’estimació als nostres cossos siguin com siguin.

L’educació sexual a la nostra societat gairebé no existeix o està marcada per uns patrons. Les persones desconeixen força el seu cos. I si un cos té alguna cosa que surt de l’habitual, se’l rebutja i aparta.

La idea sobre la sexualitat en general és molt pobra i té molt a veure amb el porno mainstream que és sexista, classista, racista i capacitista.

El documental vol crear un llenguatge diferent, un nou imaginari. Si canviem la mirada, ens podem conèixer millor i és més probable que interactuem entre nosaltres. Desitjarem cossos diversos.

Yes, We Fuck” s’ha presentat a Santa Coloma?

No s’ha presentat a Santa Coloma però tampoc hi ha un motiu de no haver-ho fet. El documental ha tingut una bona visibilitat en el món activista i polititzat, el món de la cultura lliure, el món de les lluites LGTBI. S’ha vist internacionalment, ha estat premiat, sabem que es veu i és estudiat a la universitat.

Però també hem patit molta censura, i l’últim exemple és facebook. Després de cinc anys actius a la seva plataforma ens ha censurat i tancat per parlar sobre sexualitat… Ei! Que som al 2021!

A Santa Coloma no s’ha projectat i no sé per què la veritat. M’hauria fet molta il·lusió estrenar-lo aquí, però no va ser. I mira! 5 anys després encara no l’hem projectat aquí.

Us passo l’enllaç de visualització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *