El Centre Marie Curie ha de canviar de nom?

Com ja vam fer amb La Ciba, ens preguntem també si no hauria de canviar de nom el Centre Marie Curie de formació professional en una ciutat on el govern municipal i l’alcaldessa actual vol tenir el feminisme com a signe d’identitat. Fotos: Redacció i imatges de Domini Públic.

L’anomenat Centre de Formació professional Marie Curie s’ubica a l’antic pavelló B del vell edifici de l’Hospital de l’Esperit Sant i un edifici de nova construcció. Estan a l’avinguda. Sanatori, encara que, per cert, sense indicacions ni senyalitzacions vials al seu voltant per trobar-lo fàcilment. Suposem però que aviat s’esmenarà aquesta deficiència.

Aquest és un centre municipal, gestionat per Grameimpuls, que amb el seu nom vol fer homenatge a aquesta reconeguda científica. Encara que, per ignorància o per deixadesa, no encerta a l’hora d’anomenar-lo com correspon i com ella mateixa volia, més enllà de motivacions feministes, que també vindrien al cas.

Marie Curie, o Madame Curie, és el nom tradicional com durant molt de temps es va conèixer i anomenar públicament la dona, polonesa i jueva, que va néixer en 1867 a Varsòvia, amb el nom de Maria Salomea Skłodowska.

Encara que es presentava coma Maria Sklosowska, es va canviar, o afrancesar, el seu nom pel de Marie (Marie Sklodowska) quan va poder viatjar a França i es va matricular de Física, Química i Matemàtiques a la Universitat de París, el 1891, amb 24 anys.

Quan es va casar, ella va voler mantenir el seu cognom i va passar a dir-se Maria Skłodowska-Curie, però mai Marie Curie, com imposava la societat patriarcal d’aquella època.

Una dona extraordinària en l’origen dels raigs X i la física nuclear

Ella va ser la primera dona a guanyar un Premi Nobel. També va ser la primera persona (no només la primera dona) a guanyar dos Premis Nobel: el de Física (1903, compartit amb Pierre Curie i Henri Becquerel) i el de Química (1911, en solitari), pel seus descobriments en radioactivitat i elements químics. I a més va ser l’única persona a guanyar un Premi Nobel en dues ciències diferents.

Després de la mort del seu marit i company d’investigació científica, Pierre Curie, també va ser la primera dona a ocupar un càrrec com a professora a la Universitat de París, i la primera directora d’un laboratori en aquesta institució (1906).

Quin sentit té mantenir el nom de Marie Curie quan la mateixa comunitat científica i la universitat, fins i tot al seu propi país, fa temps que ja l’ha canviat?

Quan es va casar amb Pierre Curie el 1895, ella va canviar, al registre, el seu nom pel de Marie Skłodowska-Curie. Així ho va fer perquè s’estimava més conservar el seu cognom polonès, en lloc de canviar-lo pel del seu marit, i dir-se Marie Curie, com era tradicional i oficial a França, on vivien i treballaven.

Skłodowska va adoptar la nacionalitat francesa per casament, però la seva intenció va ser sempre retornar a Polònia, fins i tot al principi va rebutjar casar-se per aquest motiu. Sempre va defensar la cultura, la identitat i la llengua del seu país natal. I amb les seves filles sempre va parlar en polonès i les portava de visita al seu país.

Una de les filles, Irene, també va guanyar, el 1935, el Premi Nobel de Química, i va ser la segona dona a fer-ho, un any després de la mort de la seva mare

A més, l’estima pel seu país es fa evident quan el juliol de 1898, el matrimoni va publicar un article conjunt en el que anunciava el descobriment d’un nou element químic, amb propietats altament radioactives, que van anomenar ¨poloni¨, en honor del seu país, que en aquell moment e trobava desgraciadament ¨repartit¨ entre Prússia, Rússia i Àustria.

El que no és tan conegut, però és molt revelador, és que 2 minerals descoberts aleshores també porten el seu cognom: la Sklodowskita i la Cuprosklodowskita.

L’Ajuntament, per ignorància o deixadesa, no encerta el nom d’aquest centre, que hauria de dir-se Centre Maria Skodowska-Curie, en coherència amb la seva pròpia voluntat

Actualment, la comunitat científica internacional, europea i del nostre país ja fa temps que va adoptar el nom que ella preferia. Així, la mateixa Comissió Europea convoca anualment les anomenades Beques postdoctorals de la Unió Europea Marie Sklodowska-Curie: The Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA).

També al seu país de naixement van recuperar el nom que ella mateixa va escollir com es mostra al Maria Sklodowska Museum del barri antic de Varsòvia.

També La Ciba hauria de canviar de nom?

Fa temps ja vam publicar un article a l’Infograma on ens preguntaven si La Ciba hauria de canviar de nom?

També ens preguntàvem: Què té a veure amb Santa Coloma i amb nosaltres aquest nom? És un nom adient per a un centre feminista, és coherent amb els seus objectius i la seva naturalesa? No existeix cap alternativa raonable adient per canviar aquest malaguanyat nom d’empresa farmacèutica d’origen pronazi i desenvolupament qüestionable? No caldria engegar ja un procés participatiu obert a la ciutadania, les associacions feministes i les entitats ciutadanes en general per trobar un altre nom?

El medicament ¨Cibazol¨ va ser provat amb les presoneres del camp de concentració nazi per a dones de Ravensbrück

Cal recordar que a la història de la multinacional química de La Ciba trobem casos d’antisemitisme, treball esclau, experimentació amb dones presoneres, camps de concentració, plaguicides, tòxics, DDT, contaminació, negoci de les vacunes i més…

El podeu trobar i llegir aquí.