La Ciba

La CIBA ha de canviar de nom?

Ciutat Feminisme

Aviat farà 2 anys de la inauguració a la nostra ciutat de ¨La Ciba¨, l’Espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. Des de InfoGrama ens preguntem si no hauria de canviar el seu nom. Fotos: Redacció.

Dos anys després de l’obertura de portes a la nostra ciutat de l’Espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, just la setmana abans del primer confinament per la pandèmia de la covid-19, aquest nou equipament es presenta sota el nom genèric de ¨La Ciba¨. Ho fa així perquè va ser l’edifici que històricament va ocupar a la nostra ciutat l’empresa multinacional farmacèutica amb aquest nom. Encara que durant un temps aquest espai no es va dir així, quan va ser, durant força anys, l’emplaçament de l’Institut d’ensenyament secundari La Salzereda, que inicialment es va dir INB Mixt número IV.

Des d’Infograma us presentem la recerca que hem fet per tal que vosaltres mateixos en traieu conclusions. No ha estat fàcil de trobar, aquestes empreses bloquegen la informació que no les afavoreix.

L’origen històric de l’empresa Ciba se situa el 1864, a la ciutat suïssa de Basilea, com una fàbrica de tints artificials (fucsina) per a tèxtils. Es va constituir com a societat anònima el 1884, amb el nom Gesellschaft für Chemische Industrie Basel, però seria més coneguda amb el nom de Ciba a partir de 1945. A principis del segle XX ja era l’empresa química més important del país, havia adquirit altres empreses i s’havia instal·lat a França i Polònia, i més tard també a Gran Bretanya i Itàlia. Però encara es va estendre més gràcies als seus negocis durant la Primera Guerra Mundial. Llavors va establir fàbriques a Berlín, Moscou i Barcelona, on va arribar el 1917. L’any 1920 es va transformar, a casa nostra, en l’empresa denominada Ciba, SA.

Química i nazisme: ansisemitisme, treball esclau, experimentació amb dones presoneres, camps de concentració i més

Uns anys després, les dues principals empreses químiques suïsses, Ciba i Sandoz, que després es van fusionar per constituir Novartis, van col·laborar amb el règim nazi alemany. Tant abans com durant la Segona Guerra Mundial. El 1933, la filial berlinesa de Ciba va acomiadar a tot el seu Consell d’administració i el va substituir per personal acceptable de ¨raça ària¨. Per la seva part, l’empresa Sandoz va fer el mateix amb el seu propi president. Ambdues van produir tints, fàrmacs i productes químics per al nazisme durant la guerra.

Anys després, Novartis va confessar la seva culpabilitat i va intentar esmenar-la, com van fer altres diverses companyies còmplices. Per això va decidir aportar 15 milions de dòlars a un fons suís de compensació a les víctimes del nazisme.

La Ciba va formar, el 1918, el grup empresarial Interessen-Gemeinschaft Basel (Basler IG). Va aportar el 52 % del capital, juntament amb dues empreses més, una d’elles la R.Geigy Ltd. Aquest grup Basler IG, integrant majoritàriament per la Ciba, va arribar a un acord, l’any 1929, amb l’enorme corporació industrial alemanya I.G. Farben (Interessen-Gemeinschaft Farbenindustrie Aktiengesellschaft). El grup empresarial Basler IG (CIBA) va operar a Alemanya fins al 1945, al final de la Segona Guerra Mundial.

Aquest enorme conglomerat industrial, I.G. Farben, va englobar, a partir de 1925, grans empreses com BASF, Bayer, Hoechst o AGFA, entre altres. També va incorporar molts prestigiosos enginyers i científics d’Alemanya, incloent-hi nombrosos premis Nobel. D’aquestes empreses alemanyes, Bayer es ben coneguda pels seus orígens com una subdivisió del productor del gas Zyklon B utilitzat pels nazis a les càmeres de gas dels camps de concentració per a l’extermini planificat de milions de personesi.

Crida l’atenció que Ciba, Geigy i Sandoz, molt abans que s’apliquessin mesures polítiques coercitives, ja seguien per elles mateixes la política racial nazi, cap a l’any 1933 i 1934. Les darreres investigacions confirmen que totes aquestes empreses, incloent-hi la Ciba, van obtenir molts lucratius contractes amb les autoritats del Tercer Reich alemany, per sobre de possibles consideracions de drets o humanitàries.

El medicament Cibazol va ser provat amb les presoneres del camp de concentració nazi per a dones de Ravensbrúk

Especialment l’empresa Geigy va tenir particulars bones relacions amb el Comissionat del Reich per a la indústria química, Claus Ungewitter, i també amb les forces armades alemanyes, la Wehrmacht. També hi ha estudis que expliquen que va utilitzar treball forçat o esclau a les seves plantes de fabricació durant la guerraii.

Cal destacar una veu aïllada i solitària dins la direcció de la Ciba, en contra d’aquesta situació, la d´Alfred Schmid-Respinger, el director de Basilea responsable del negoci polonès a nivell de grup: el1940 es va resistir a la integració de les operacions a l’ocupada Pabianice perquè sentia que la política de ocupació nazi era “criminal i destructora de la civilització”.

Una tèrbola i fosca història recent

A partir de la dècada dels anys 60, Ciba-Geigy va estar implicada en diversos escàndols internacionals. Així, des de 1975 va ser denunciada per l’alta toxicitat del seu plaguicida monocrotofos (1965) ,especialment entre agricultors de països en desenvolupament: Índia, Brasil, Paraguai, Egipte, Filipines, Indonèsia…

El 1981 va haver d’indemnitzar amb 490 milions de dòlars al miler de víctimes japoneses del antibacterià clioquinol (1934) que produïa neuropatia mielo-óptica subaguda (SMON).

El 1983 es va descobrir que diversos antiinflamatoris com el Butazolidin (1946) havien causat la mort de més de 1.000 persones i danys greus a gairebé 4.500.

Entre 1988 i 1990, va vendre a Tanzània més de 400.000 litres de DDT, que havia estat descobert com a insecticida per J.R. Geigy GmbH el 1939, violant les normes internacionals de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura.

En 1992 va ser condemnada a pagar 61,3 milions de dòlars a l’Estat de Nova Jersei (EUA) a causa de la contaminació vessada sobre el riu Toms per la planta química establerta allà el 1952 per la Ciba.

Per la seva part, l’empresa Sandoz també va tenir diversos problemes com el descobriment LSD-25 per ús en psiquiatria experimental, que va acabar esdevenint un important al·lucinogen de venda il·legal arreu. A més, entre altres, va patir un important incendi en 1986 que va fer vessar al riu Rhin unes 30 tones de productes químics tòxics.

Fusions i ball de noms i xifres multimilionàries

L’any 1992 Ciba-Geigy va arribar a uns beneficis de 1.500 milions de francs suïssos i unes vendes de 22.000 milions, amb un 43 % procedent d’Europa, 32 % de nord-america, 13 % d’Àsia i un 7 % d’Amèrica Llatina. De la fusió de Ciba-Geigy i Sandoz va sorgir, en 1996, l’empresa multinacional Novartis AG, de la qual també hi ha molt a dir.

Actualment Novartis és una de les principals empreses mundials en el negoci de les vacunes per la pandèmia de la covid-19 (col·labora amb Pfizer) i nous tractaments antivirals, ara encara en experimentació. Ha obtingut, de moment, uns beneficis de 6.653 milions d’euros durant l’any 2020, un 13% més que l’anterior.

L’edifici de la Ciba al Passeig Llorenç Serra. Foto: Redacció

La Ciba encara existeix. Una història inacabada

De Novartis es va desprendre la companyia Ciba Specialty Chemicals (CSC), també amb seu a Basilea i dedicada a diverses aplicacions químiques industrials (automòbils, construcció, mineria, hidrocarburs, agricultura, electrònica, plàstics, paper, detergents, lubricants, tractament d’aigua, auxiliars tèxtils…).

En 1998, CSC ocupava a 20.000 persones i tenia mercats a 117 països d’arreu. Aquell any va comprar l’empresa britànica Allied Colloidsper 1.400 milions de lliures i en 2004 va adquirir la empresa finlandesa Raisio Chemicals (de Raisio Group), dedicada al paper, per 580 milions de dòlars. Entre els anys 2000 i 2006 CSC (Ciba) es va anar desfent de les seves divisions de polímers i d’efectes tèxtils a Huntsman Chemical Corporation (Salt Lake City, EUA, empresa química famosa per inventar, entre altres, les safates de les hamburgueses de McDonalds, que aviat tindrà un nou gran establiment al barri de Les Oliveres).

CSC es va concentrar llavors en ¨especialitzacions químiques de valor afegit¨, sigui el que sigui el que això vol dir.

L’any 2007 va canviar de nom pel de Ciba Inc (Ciba Holding Inc) amb uns 14.000 treballadors, 63 plantes en 20 països i amb 22 centres d’investigació en un total de 12 països. Finalment el 15 de setembre de 2008 la seva junta directiva va acordar una oferta d’adquisició de 3.4000 milions d’euros de l’empresa BASF (BASF Specialty Chemicals Holding GmbH), l’empresa química més gran del món!

Dones de l’Índia i de tot el món contra Novartis (i Ciba)

El 2005 Novartis va portar a judici al govern de l’Índia contra la nova Llei de patents perquè volia una protecció més àmplia pels seus productes. Novartis va al·legar que la Llei de patents índia no acomplia amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Finalment el 2007 els tribunals indis van dictaminar contra la multinacional, en una decisió històrica d’abast mundial que van celebrar els impulsor de la campanya contra les patents de medicaments: Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteresiii.

A la important campanya internacional de suport i contra Novartis va signar, fins i tot, Ruth Dreifuss, l’expresidenta de Suïssa, país d’origen de la multinacional farmacèutica. També el Parlament de Catalunya s’hi va afegir a la campanya contra Novartis (Ciba-Sandoz)iv.

L’activista Prasana, del Moviment por la Salut del Poble de Bangalore, va dir que el resultat favorable el valorava com un gran dissuasiu contra les peticions frívoles d’aquestes companyies privades que desafien els drets sobirans. Una altra dona, Ariane Arpa, directora general d’Intermón Oxfam, va afirmar llavors que “la sentencia dels tribunals indis és un gran motiu d’alegria per a milions de persones que podran accedir a un tractament mèdic a un preu assequible. Això és el que està en joc´.

Els països en desenvolupament no haurien de estar amenaçats per les companyies farmacèutiques ni ser forçats a defensar-se davant els tribunals per protegir la salut pública.

El nom sí que importa

Què té a veure amb Santa Coloma i amb nosaltres aquest nom? És un nom adient per a un centre feminista, és coherent amb els seus objectius i la seva naturalesa? No existeix cap alternativa raonable adient per canviar aquest malaguanyat nom d’empresa farmacèutica d’origen pronazi i desenvolupament qüestionable? No caldria endegar ja un procés participatiu obert a la ciutadania, les associacions feministes i les entitats ciutadanes en general per trobar un altre nom?

El nom dels equipaments de la ciutat no hauria de ser aleatori perquè és una qüestió important. Tampoc hauria de ser una decisió reservada a unes quantes persones. De ben segur que endegar una recerca històrica sobre què hi ha rere seu és fonamental si volem preservar la seva coherència amb les polítiques que diem fer o no volem espifiar-la. Santa Coloma de Gramenet té una ciutadania procedent de diferents indrets del món, una part pot haver patit directament el que hem presentat en aquest article.

La pregunta resta oberta: La Ciba ha de canviar el seu nom? Si l’institut ho va poder fer, per què s’ha recuperat el nom d’una empresa farmacèutica?


Per llegir més:

ABC, Acusan a Sanidad y a Novartis de ocultar detalles sobre la financiación de un fármaco contra el cáncer
Euribor. Empresas que se enriquecieron con los nazis
Swiss info. Chemical firms explited nazi links. Prove found.
Greenpeace. Toxics Action at Ciba-Geigy in Switzerland.

Notes:

i Comparat amb la situació econòmica a Europa en aquell moment, el negoci alemany amb medicines i tints va ser particularment lucratiu per a les companyies químiques en el període de la presa del poder de Hitler i fins el final de la guerra. Crearen diferents condicions per poder comercialitzar els seus productes al partit nazi, les autoritats o a la Wehrmacht. Els productes farmacèutics van ser particularment importants en termes de l’economia de guerra, com l’agent quimioterapèutic antibacterià Cibazol (de Ciba), les preparacions analgèsiques Optalidon (de Sandoz) i el medicament pels nervis Bellergal, adquirits regularment pels hospitals de les SS, però sobretot els productes vitamínics i els opiacis de Roche i Sandoz. El medicament Cibazol també va ser provat clínicament per les SS en presoneres del camp de concentració de dones de Ravensbrük.

ii Els quadres que mostren l’evolució de les vendes i els beneficis entre 1933 i 1945 parlen per si mateixos. L’augment de la demanda de medicaments i vitamines sintètiques relaciona amb la guerra a la filial alemanya de Roche va portar a un augment del 153 per cent de les vendes entre 1939 i 1945. La planta de producció de Sandoz a Nuremberg va experimentar un desenvolupament similar. Els medicaments de Ciba, Roche i Sandoz van ser comprats no només per la Wehrmacht, sino també pels centres mèdics de les SS, pel que es poden documentar els contactes comercials directes entre les empreses Ciba o Roche y el principal centre mèdic de les SS a Berlín.

iii Índia va començar a atorgar patents als medicaments només com a requisit per complir amb les normes de l’OMC, i va dissenyar la seva llei amb les garanties que se li permetien perquè així només es concedeixen patents a les autèntiques innovacions. Això inutilitzava l’intent d’algunes companyies que buscaven estendre els seus monopolis sobre fàrmacs ja existents per mitjà de modificacions a molècules ja inventades. És precisament aquest aspecte de la llei el que Novartis tenia intenció d’eliminar. Una sentència a favor de la companyia hauria restringit dràsticament la producció de medicines assequibles a l’Índia que són essencials per al tractament de les malalties en els països en desenvolupament a tot el món.

iv Els governs dels països en desenvolupament i les agències internacionals com UNICEF depenen en gran mesura de la importació de medicaments assequibles provinents de l’Índia , i el 84 % dels antiretrovirals usats a la teràpia contra la sida que MSF prescriu als seus pacients a tot el món tenen el seu origen a les companyies índies de genèrics. A l’Índia se li deu permetre seguir sent ¨la farmàcia del món en desenvolupament¨.

1 thought on “La CIBA ha de canviar de nom?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.