Fa vint-i-tres anys que l’Eva Moreno va obrir una sex-shop a Santa Coloma de Gramenet, la qual avui dia s’anomena Tapersex® Boutique. D’aquest negoci, de la seva professió com a sexòloga, dels seus projectes i de la sexualitat en parlarem al llarg d’aquest article, essencial i imprescindible per seguir trencant els tabús que avui dia giren entorn el sexe. (Text: Aitor Dorado)
El 1999 Eva Moreno va obrir la tenda de joguines sexuals a la nostra ciutat, la qual avui dia segueix en peu al carrer Santa Anna número 17, amb el nom de Tapersex® Boutique. En aquella època, explica, les tendes sex-shop eren fosques i espais molt tabús, alhora que la joguina eròtica era vista com una perversitat. Eva Moreno va decidir trencar amb aquesta tendència i quan va arribar va obrir una tenda amb “colors a les parets” i va buscar canviar la concepció de la joguina eròtica fent veure la seva funció didàctica i d’autoconeixement, normalitzant-la. Avui dia, des de Tapersex® continua ensenyant aquesta funció de descoberta i didàctica de la joguina eròtica alhora que duu a terme aquesta normalització de la sexualitat. De tot això, doncs, es parlarà al llarg d’aquest article.
Què significa ser sexòloga?
Eva Moreno afirma que va començar l’ofici de sexòloga a la inversa. És a dir, en un primer moment ella va obrir el 1999, com hem dit abans, la tenda. Després, però, va descobrir que rere les joguines eròtiques hi havia moltes més coses, de manera que va decidir cursar un màster basat en aquesta especialitat per ampliar els seus coneixements sobre la matèria. “Necessito tenir més consistència en allò que dic per poder fer el que faig” expressa, al·ludint a aquest caràcter didàctic i divulgatiu que tenen per a ella les joguines, la seva botiga i la seva professió.
“Em vaig adonar que darrere la joguina eròtica
hi havia moltes més coses”
Per a ella, el seu ofici és “una cosa que m’apassiona perquè puc donar autoconeixement a la gent des de l’esfera sexual i personal”. N’és conscient, però, que hi ha persones que donen aquests consells sense tenir cap tipus de titulació, de forma que moltes vegades generen una visió molt negativa sobre la branca de la sexologia i, en conseqüència, una visió de desconfiança de cara a alguns sectors de la societat.
D’altra banda, especifica que des que va començar fins avui dia hi ha hagut molts canvis, començant pel que s’ha explicat anteriorment de com eren les sex shop dècades enrere. L’Eva explica que a través de les xerrades i teràpies que duu a terme a Tapersex® Boutique busca normalitzar el sexe a través de la didàctica de la sexualitat que fomenta, ja que “queda molt per fer encara, especialment per als homes” acaba de concloure.
Com combatre els tabús sexuals i el coitcentrisme?
Arran de la seva puntualització que als homes ens costa evolucionar respecte a la sexualitat, pregunto a l’Eva per què avui dia el tabú sexual masculí continua tan vigent entre els homes. Sense pensar-s’ho gaire, la sexòloga explica que tot això és degut a la “societat coitcentrista” en què vivim. Segons ella, hem de trencar amb aquesta visió de la sexualitat que focalitza el sexe només en la mesura del penis, la durada, el nombre d’orgasmes i els coits. Expressa, a més, que “hi ha una confusió molt gran entre el que significa la virilitat, ser efectiu sexualment, la connexió amb el plaer i la mesura del penis”, la qual incideix a parlar de “penis erecte” quan es parla de sexe, de manera que “tot el que competeixi amb l’erecció del penis, com la mesura o la durada que pugui tenir qualsevol home o joguina, entra en rivalitat”. Aquesta mirada coitcentrista, explica, ha provocat que la visió de la sexualitat consisteixi en “ser eficaços en la introducció del penis a un orifici i aguantar el màxim temps possible”. “S’ha de trencar amb aquesta mirada, per això als homes us queda tant per fer” conclou, alhora que diu tenir esperança, ja que “afortunadament estan emergint noves masculinitats que ho estan removent tot”. “El dia que us n’adoneu, us traureu un pes enorme de sobre”, sentencia. I amplia: “Sexe és una carícia, un bon petó, un massatge sensual o bé dormir fent la cullereta despullats”.
“El sexe el practiquem, però no l’estudiem”
Sobre com veu des del punt de vista afectiu i sexual la societat d’avui dia en general, l’Eva afirma que és optimista, ja que ha detectat canvis respecte a dècades anteriors: “es parla de molts temes amb molta naturalitat”. Tot i així, pensa que encara hi ha molts aspectes que han de canviar perquè la normalització del sexe i la sexualitat sigui favorable. Al seu parer, falta una educació sexual des de les primeres edats de la vida. Diu que s’ha d’educar les famílies per parlar de sexualitat amb els seus fills i filles amb normalitat. “No s’ha de parlar de sexe quan els nens i nenes són adolescents, sinó que s’ha de fer des del primer moment, sense por, amb honestedat i valors”, expressa. Creu que l’educació sexual s’ha d’impartir no només des de les escoles (“no és un treball exclusiu dels centres escolars, que ja fan massa”), sinó des de tots els àmbits: família, mitjans de comunicació, ciutat… Per això veu important “dotar el sexe de vocabulari” i aprendre’n “llegint i fent tallers”. També és vital trencar la creença que tenim els fills i filles de que els nostres pares i mares no mantenen relacions sexuals. “No es pot tenir fàstic a això, el sexe és present des de l’inici de la nostra vida fins al final”.
Xarxes socials, porno i autoestima
Preguntada sobre el paper que juguen les xarxes socials, l’Eva Moreno diu que “el missatge que rebem sobre els cossos és que han de ser perfectes per ser atractius i desitjables”, fet que ens portaria a la cosificació de nosaltres mateixes i de la resta de les persones. A més, afirma al respecte que s’està construint una “societat de la imatge”, on la gent pot tenir la “sensació de no ser atractiva”. D’altra banda, esmenta també l’impacte que té el porno en la societat, especialment en les noves generacions: “només es basa en la quantitat de coits i de persones, i en cap moment es parla de plaer, d’autoconeixement…”. “S’ha de delimitar la realitat de la ficció. El porno està fent molt mal a les criatures, amb vuit anys ja estan veient porno” adverteix, per això veu més que necessària una educació sexual des de les primeres edats.
Seguint el fil de la conversa, li demanem per què el sexe té tant de pes en les persones fins al punt de determinar la nostra autoestima, quan hi ha moltes més coses. “Posem en mans d’altres persones, situacions, objectes o coses el nostre autoconeixement i el nostre equilibri emocional” afirma. “Si aprenem a gestionar-nos nosaltres, a proporcionar-nos satisfacció, serem molt més exigents a l’hora de vincular-nos a altres persones”. Per tant, conclou que ens n’hem de responsabilitzar nosaltres, en comptes de buscar deixar-ho en mans d’altres persones. D’altra banda, explica que això també és degut a “la comunicació que rebem: com més maca o musculat ets, com més folles, més socialment reconegut i admirada ets”. “És, al final, qui la té més gran, tornem al mateix” diu. “M’he trobat fent tallers que gent que deia que mantenia moltes relacions amb moltes persones, quan els preguntava quants orgasmes havien tingut em responien ‘eh?’ —I conclou—: “Si en comptes de posar-te en mans teves et poses en les d’altres persones, arribes a tenir moltes decepcions”.
Si tinguessis una sexòloga davant, què li preguntaries?
Vaig plantejar aquesta pregunta per xarxes i a algunes persones conegudes, sense dir-ne la finalitat; i curiosament van ser poques les que en van fer. Les vaig trasllada a l’Eva:
- Quan una parella no té intimitat o apropaments fluids perquè una de les persones no tolera les carícies o certs contactes físics, com es podria gestionar?
“S’hauria de mira l’opció de fer una teràpia per tal de veure a què es deu aquesta intolerància. També es podria mirar a quin tipus de carícies es nega, ja que potser amb algunes sí i amb altres no. En tot cas, s’hauria alhora de plantejar aquesta mancança, saber què es vol fer amb això i treballar en parella, ja que arran d’aquesta mancança l’altra persona en pot patir una altra, que seria aquesta manca de contacte físic”. - Com afecten els estereotips sexuals al gènere masculí?
Aquesta pregunta ha estat resposta al llarg de l’article. Tot i així, l’Eva diu que les persones portem una “motxilla molt carregada” de responsabilitats, les quals també poden ser compartides amb professionals de la sexologia, que ens poden donar una guia. - Quin paper juga la pressió mediàtica: preveu malalties com la SIDA i altres, o bé exagera perquè siguem persones cautes?
L’Eva es mostra molt rotunda amb aquesta reflexió: “Mantenir relacions sexuals amb algú que no coneixes sense prendre precaucions és un perill”. Alhora, expressa que no comparteix la visió que fer-ho amb condó treu sensibilitat i sensació de plaer al penis, argument que moltes vegades s’utilitza per no fer-ho amb preservatiu: “La part més sensible del penis és el gland” recorda. - Quins serien els pros i contres de l’anomenat amor fluid?
“Una trobada casual és satisfactòria, però ho és més si hi ha més trobades, ja que suposaria més coneixement i, per tant, més confiança i comunicació”. D’altra banda, afirma que en el cas de les relacions fluïdes hi ha poca tolerància al conflicte, ja que quan n’apareix un, la persona s’esfuma i no el soluciona. A més, explica que de vegades es genera una “addicció dopamínica a iniciar relacions”, en el sentit que en el moment d’iniciar relacions hi ha una química alta per l’enamorament, però quan això baixa hi ha un tipus de persones que “es cansen i van a buscar una altra relació, i així sempre”. - El sexe oral és estar tot el dia parlant del tema?
L’Eva riu davant l’originalitat i humor de la pregunta i respon: “També. No sols és el contacte de boca amb genitals o de boca amb el cos i altres parts, sinó que també parlar de sexualitat”. “En tot el que hem parlat al llarg de l’entrevista, la comunicació ha estat latent, per tant en una trobada sexual és important parlar-ne per saber què li agrada a cadascun en el sexe. Milloraríem la qualitat de les relacions sexuals orals si parléssim una miqueta més de sexe”.
Sobre ella mateixa i la tasca que està duent a terme, l’Eva diu que “m’agrada molt el que faig, porto vint-i-tres anys a Santa Coloma i n’estic molt orgullosa”. També, afirma que no només es basa en la venda de joguines eròtiques, sinó que a més realitza teràpia sexual, ja que Tapersex® és “l’empresa creadora del concepte de reunions i de la marca de joguines”. L’Eva convida tothom a visitar la seva botiga i a entrar a tots els seus canals disponibles, tant de Youtube com d’Instagram. A més d’això, ha escrit llibres com Mi deseo depende de mí, que es pot trobar a la seva tenda actualment, i col·labora a diferents mitjans de comunicació parlant de sexe.
Aquí acaba, doncs, el fruit d’aquesta conversa amb Eva Moreno, que ha demostrat des d’un primer moment tenir més que normalitzat el sexe, fet que es veu reflectit al llarg de tot el treball que ha dut a terme i de la conversa mantinguda, on hem pogut parlar de tot el que es planteja a aquest article sense cap tabú ni judici pel mig. Per tant, us convidem a fer una ullada a aquesta tenda i a consultar-li tot allò que necessiteu.
