Laura Isaac i el seu art

Cultura Destaquem

Il·lustradora i ceramista colomenca que busca obrir-se pas en aquestes branques de l’art. Al llarg d’aquest reportatge parlarem de la Laura Isaac i de les diferents creacions i projectes artístics que fa i ha fet al llarg de la seva vida, partint sempre des dels seus orígens en la matèria. Aquest 18 de novembre, exposarà part de la seva obra en la inauguració de la nova botiga Tupper Sex, a la nostra ciutat. Text i fotos: Aitor Dorado

La Laura Isaac ha estat veïna de Santa Coloma de Gramenet, fet que ha provocat que des de sempre estigui arrelada a la ciutat i a la seva cultura, en què ha arribat a participar en projectes artístics i de conscienciació local. Parlar de l’art de la Laura Isaac és parlar de la forta influència que la pintura japonesa i les seves variacions a l’Àsia Oriental han generat en l’artista colomenca, qui busca il·lustrar la bellesa anatòmica dels cossos humans a partir dels ingredients que, assegura, “fan florir la meva obra”: l’aquarel·la i la tinta xina. Al llarg d’aquest reportatge, doncs, anirem des del que són les primeres creacions de la Laura fins a les actuals, fent un volt per les seves diferents etapes vitals i pel moment en què aquesta influència oriental va recaure fortament en ella fins a arrelar-s’hi.

Les primeres pinzellades de la Laura

“L’art és una cosa que has de gestionar des de petit”

La Laura Isaac assegura que ha dibuixat sempre per “expressar les idees que tenia al meu cap”, visualitzant escenes. A l’etapa de la primària i de la secundària, les escenes que dibuixava l’artista pertanyien a un escenari romàntic, on solia dibuixar-se a ella junt amb la persona que li agradava.

Tot i estar en ple contacte amb el món del dibuix i de l’art des de petita, la Laura volia fer un batxillerat científic, ja que el seu propòsit per al futur era arribar a fer un grau bucodental. El seu àmbit, però, davant les inquietuds que la jove mostrava, la va instar a fer l’artístic.

Exemple d’una de les creacions que va fer al batxillerat.

Finalment, la Laura va fer cas del seu entorn i es va decidir a fer el batxillerat artístic a l’Institut Ramón Berenguer, on expressa que “vaig explotar l’artista que portava a dins”. Va provar-hi tècniques noves com el carbonet, l’aquarel·la i la tinta xina, les quals a dia d’avui assegura utilitzar amb absoluta freqüència, de manera que defineixen el seu art actual. Acabat el batxillerat, però, va començar un grau d’escultura a la Pau Gargallo el 2014. L’artista assegura, però, que va poder realitzar allà els seus estudis gràcies al suport econòmic de la família. “A diferència del que fins ara havia vist, aquesta escola era liberal i amb professors i professores molt flexibles”, ens explica. “Allà vaig trobar un potencial que no coneixia fins llavors: el volum” i “vaig descobrir que m’apassionava fer motlles”. A més d’això, va conèixer nous materials amb què treballar, com la silicona o la resina.

Sense saber la influència que acabaria provocant en ella temps més tard, a unes festes de Gràcia va conèixer un grup de coreans. Es trobava cursant el tercer any del grau i, arran d’això, va buscar informació sobre la cultura i la societat coreanes. “Em vaig moure molt aquell any i vaig conèixer molta gent asiàtica”. Per aquesta raó, va decidir fer el projecte final sobre Àsia, posant èmfasi en les històries que li explicaven les i els asiàtics que havia conegut. Acabat el grau, va voler fer la carrera de Belles Arts, però va començar a treballar. Gràcies, però, als diners que va guanyar, va viatjar Taiwan. Després, al 2017, començaria un curs de ceràmica, el qual va acabar quedant coix perquè li van oferir treballar més hores va haver d’acceptar l’oferta.

Influència asiàtica i erotisme

“14 dies a Tòquio. No ho recomano per res del món, massa caòtic. Va ser apoteòsic.”

Al 2018, la Laura finalment va poder complir amb un dels seus somnis: anar un més al Japó, els catorze dies del qual passaria a la capital del país. “Em va fer sentir coses noves, en aquell moment va ser un dels viatges de la meva vida”. En aquella època, la Laura tenia una mena d’alter ego: “des del 2015 vaig començar a fer il·lustració eròtica anònima que penjava a fòrums d’internet. Era una part que no coneixia ningú de mi”. Llavors, en tornar del Japó va començar a fer la il·lustració eròtica amb el seu nom, “ja era totalment obert (…) vaig començar a parlar i dibuixar obertament”. Tot i aquest gest i reconeixement cap a ella mateixa, la Laura assegura que llavors hi havia algunes persones que no arribaven a entendre o a valorar el seu art com es devia. De fet, afirma, “a primer de ceràmica em deien la dona dels penis”. Aquesta nomenclatura, en aquest cas feta amb no gaire bona fe, té el seu perquè arran que llavors l’artista va començar a fer il·lustració eròtica gai, especialitzant-se encara més en les tècniques de la tinta xina i l’aquarel·la i donant més importància al paper, entre d’altres.

Inflexió: de l’etapa fosca a l’etapa d’alliberament

En aquella època en què la Laura feia aquesta mena d’il·lustració eròtica, va començar a treballar més encara. L’artista afirma que del 2018 al 2019 va pintar molt poc, fins arribar a no fer gairebé res el 2019. “Em bloquejava”, expressa. Tot i fer algun viatge de tant en tant (Londres, París, Itàlia, Amsterdam, Corea…), la inspiració no li venia per animar-la a dibuixar, ja que, com bé assegura l’artista, “la meva inspiració va molt lligada al romanticisme: quan no he tingut parella, pràcticament no he dibuixat”.

Ara bé, el 2020 no va passar per a la Laura com si res. Durant la pandèmia, es crea la Comuna Colomense, amb la “idea de fer una associació d’artistes joves per a artistes joves”, assegura. Gràcies a aquesta experiència, “he conegut a molta gent i artistes de Santa Coloma que jo no sabia que eren d’aquí” afirma. “A més, he après a com moure’m per Santa Coloma i tota la part burocràtica que comporta exposar o presentar un projecte o creació artística”, fet que el considera pràctic de cara al seu futur com a artista.

Arran d’aquest despertar i de la necessitat de sortir del bloqueig en què es trobava, la Laura Isaac va decidir recentment deixar el treball per arriscar-se a dedicar-se en cos i ànima al seu art i buscar expandir-ho i dotar-lo de més personalitat i qualitat. Avui dia, afirma reprendre la passió en la il·lustració i en l’art: “torno a tenir aquesta energia, sento que he tornat a fluir”.  Mentre que al 2018 únicament feia il·lustració eròtica sobre homes, assegurant que es basava en les seves parelles i en què estava saturada de treballar tant el cos femení a les classes del grau, actualment ha tornat a representar figures femenines.

En aquesta nova etapa, a més, hi ha influït molt un viatge que va fer fa pocs mesos a Lanzarote. Aquest viatge, assegura, “m’ha despertat la passió per l’amor, com em va passar amb Japó”. De la mateixa manera, doncs, que el viatge al Japó va impactar en ella fins al punt que les il·lustracions que feia bevien del corrent artístic japonès i asiàtic, actualment el viatge a l’illa canària li ha influït fins al punt de que “estic començant a dibuixar mar, quan mai havia fet paisatges”.

La Laura Isaac encara aquesta nova etapa amb la il·lusió de poder dedicar-se al seu art, de poder obrir nous projectes i de, també, seguir formant part de la cultura colomenca que continua endavant gràcies a aquestes noves generacions d’artistes que comencen a irrompre amb força. A banda del dibuix, l’artista s’està retrobant amb la ceràmica, branca que comença a explotar altre cop.

Obres artístiques i col·laboracions

Tot i poder dedicar-se avui dia al seu art al cent per cent, al llarg d’aquests anys la Laura Isaac Jiménez ha dut a terme col·laboracions i projectes artístics, a més d’obres i exposicions on exposava el seu art. Així doncs, farem un petit recorregut per la seva cronologia artística.

La Laura ha estat autora dels murs de la vergonya que els anys 2015 i 2018 el Grup Eirene va realitzar a tallers sobre fronteres entre països, arribant fins i tot a ser l’organitzadora del mural del 2018. Aquell mateix any, a més, va dur a terme un projecte de sis il·lustracions per a expositors d’ulleres a Ópticas Jiménez Lirio, que tornarà a renovar aquest any 2021.

A més, ha col·laborat a tres exposicions diferents fetes a centres cívics i espais públics diferents: Dones transitant a La Barceloneta (2020), Els nostres cossos a La Fontana (2021) i Arte en femenino a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat (2021).  També va aconseguir exposar a la Fira d’Art Independent (FAI) de Barcelona al 2019, on va vendre un llibre d’il·lustracions, fet que la va il·lusionar molt i que li va fer valorar allò que estava realitzant com a artista. D’altra banda, especificar que la Laura va ser professora de ceràmica a un taller d’adults a Can Boter (Badalona) durant dos anys (2015-2017).

Actualment, la Laura, com bé s’ha comentat anteriorment, s’està dedicant al seu art i per ara està encarant la renovació del projecte amb les òptiques d’Abrera i també un altre projecte al qual ens convida a assistir-hi. El 18 de novembre, la botiga Tupper Sex de Santa Coloma de Gramenet, que llavors es trobava al carrer Santa Ana, durà a terme una inauguració, ja que s’obrirà a un altre punt de la ciutat. A aquesta inauguració, doncs, la Laura Issac exposarà part de les seves pintures eròtiques gais i femenines, les quals ens invita a contemplar en aquest acte.

Al llarg de l’hora i mitja que hem tingut de conversa amb la Laura Isaac hem vist a una una artista que es podria afirmar que dibuixa des del cor, ja que com ella assegura tot el seu art està basat en un romanticisme, en les seves relacions de parella. A més, davant els diferents viatges que ha fet a les seves diferents etapes vitals, s’ha mostrat oberta a tot el que l’envoltava fins al punt de deixar-se influir per les tècniques de la tinta xina i l’aquarel·la que li van ensenyar a l’institut (i en les quals ha aprofundit més amb els anys) i per corrents artístics com el japonès i oriental, que es veuen clarament reflectits als seus dibuixos. L’art de la Laura també és una història d’autoacceptació, tot i el què diran a què s’ha pogut veure exposada. De temes que avui dia continuen sent malauradament tabús, ella n’ha fet el seu art, i el continua desenvolupant, trobant encara més possibilitats i eines d’expressió. Tan oberta és a tot allò nou que l’envolta que ara mateix, quan era entrevistada, començava a experimentar en una matèria que mai havia tocat: els paisatges. Assegura, a més, que els seus artistes referents són Joyce Leo, la fotografia de Ren Hang (“és súper explícita…em van tornar boja la gent, les postures…”), K.K. MOnizawa i KC Body Casting (“fa escultura amb motlles”).

Així doncs, desitgem sort a la Laura Issac en aquest any en què es dedicarà al seu art i a donar el millor de si mateixa, obrint-se a les noves experiències i tècniques noves que li puguin sorgir i als diferents projectes que se li puguin presentar d’ara en endavant. Alhora, us convidem a submergir-vos en el seu art (que podeu contemplar també al seu Instagram @laurart__ ), deixant abans enrere la superficialitat per la qual s’ha vist jutjada i valorant-ho com realment mereix que es valori, arribant a veure la bellesa que s’amaga dintre de les seves personals i romàntiques creacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *