A la nostra ciutat, sovint, quan sortim del metro del Fondo o Santa Rosa, o passegem per la plaça del Rellotge, trobem que la policia nacional, amb el suport de la policia local, i a vegades dels mossos d’esquadra, atura gent de manera que sembla aleatòria per demanar-los la documentació. I no és pas aleatòria, són identificacions de perfil racial, una pràctica il·legal permesa a l’Estat espanyol.
L’any 2018, SOS Racisme més un nombrós grup d’organitzacions van elaborar l’informe «L’aparença no és motiu. Pareu de parar-me», segons el qual les persones racialitzades i/o amb nacionalitat estrangera són més aturades per la policia que les persones blanques i/o amb nacionalitat espanyola. Segons dades dels Mossos d’Esquadra, referents al nombre d’identificacions de 2017, a Catalunya, un 54,1% del total d’identificacions s’adrecen a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70% de la població catalana. En altres paraules, per cada persona amb nacionalitat espanyola se n’aturen 7,4 amb nacionalitat estrangera.
La mostra del racisme institucional més bàsic i quotidià
Si ens fixem en les nacionalitats per separat, la ràtio arriba a xifres com 16,6 (Equador), 16,8 (República Dominicana) o 18,3 (Algèria). A l’observació directa realitzada a Ciutat Vella, les persones racialitzades identificades constitueixen el 94% del total. De la mateixa manera, en la mostra comparativa representen el 90% del total.
El “perfil racial” és un criteri normalitzat en moltes identificacions o controls, en què es demana la documentació a persones seleccionant-les pel seu aspecte físic; pel que semblen, i no pel que han fet. Aquests controls es donen de forma generalitzada i amb total impunitat, tant en espais públics com privats freqüentats per persones amb trets físics identificats com a diversos per la població majoritària.
Quan la seguretat és l’excusa per coartar drets i llibertats
És una pràctica discriminatòria, racista, classista i il·legal, ja que xoca frontalment tant amb els drets humans com amb les lleis vigents. Tot i això, els cossos de seguretat públics, la justifiquen com a una acció necessària per a l’efectivitat de la seva tasca securitària. Tanmateix, segons les dades del Ministeri de l’Interior de 2014, més del 74% de les persones identificades no ha comès cap delicte.
Segons el relator especial de Nacions Unides en el seu informe sobre Espanya de 2013, són una «pràctica persistent i generalitzada de control identitari», és a dir, un procediment sistematitzat i no fets aïllats que depenguin d’un funcionari en concret.
- Són discriminatòries i suposen una limitació de la llibertat de moviment, sobretot per a les persones en situació administrativa irregular, que davant la vulnerabilitat opten per no tornar als espais públics que habitualment freqüentaven.
- Suposen una porta oberta a detencions arbitràries, multes, ordres d’expulsió, ingressos al CIE i deportacions, entre altres mesures injustes.
- Mostren a la societat que les persones de fenotip no dominant —tant estrangera com local— són sospitoses a ulls de l’Estat. Vinculen l’aparença física amb l’incompliment de la norma i reforcen l’estigmatització i la criminalització de les minories, fet que dificulta la convivència democràtica i normalitza el control social per part de la policia.
- És un criteri inefectiu i contraproduent en termes de seguretat ciutadana, ja que la gran desproporció entre les identificacions i els delictes comesos genera desconfiança cap a la policia i menor predisposició a col·laborar amb l’Estat.
La perfilació racial…
És il·legal: L’ordenament jurídic espanyol prohibeix les identificacions discriminatòries. Tot i això, el TC espanyol és l’únic d’Europa que justifica les identificacions per color de pell o altres supòsits racials quan es produeixen en el marc del control migratori, assumint, implícitament, la idea falsa que la població espanyola és blanca.
És opaca: malgrat que es practiquin a plena llum del dia, no es publiquen dades oficials del nombre d’identificacions que es duen a terme en el marc del control migratori. Pel que fa a la prevenció del delicte, sabem el nombre total d’identificacions realitzades pels cossos de seguretat estatals, però desconeixem tant la motivació com el resultat.
És sistemàtica: no es tracta de fets aïllats que depenguin de l’actitud d’un funcionari en concret, sinó d’una “pràctica persistent i generalitzada de control identitari”, en paraules del Relator Especial de l’ONU.
És inefectiva: l’ús d’estereotips ètnics enlloc d’una sospita raonada disminueix l’eficàcia de la tasca policial i juga en contra de la seguretat ciutadana, ja que els col·lectius afectats passen a desconfiar de les institucions i a no col·laborar-hi.
És discriminatòria: genera una frontera invisible tanques endins, sota la qual es para a les persones pel que són o semblen ser i no pel que han fet o semblen haver fet.
És criminalitzadora: normalitza el control policial d’uns grups específics, recrea una sensació d’inseguretat i vincula l’aparença física no occidental amb l’incompliment de la norma.
A casa nostra
A Santa Coloma ja fa molt de temps que es denuncien aquesta mena de “batudes racistes”. Ja fa 10 anys que Santa Coloma Conviu ho va denunciar en un ple municipal i també que va organitzar un acte per fer-ho públic. En aquell moment l’Ajuntament ja va al·legar problemes de seguretat, fet que no es correspon amb el que diuen ni les dades ni el que veiem la ciutadania quan som testimonis d’aquests fets.
La campanya Pareu de parar-me té una aplicació, que us podeu baixar aquí si patiu o veieu alguna d’aquestes pràctiques irregulars per tal de reunir casos i portar-los al tribunals, amb el suport de SOS Racisme.
Més informació:
— Por una actuación policial más eficaz. Guía para entender y evitar la elaboración de perfi les étnicos discriminatorios.
— Policia, minories i discriminació: Paràmetres per a un ús adequat de les característiques racials en la investigació d’il·lícits.
— Controles de identidad, detenciones y uso del perfil étnico en la persecución y castigo del inmigrante “sin papeles”: ilegalidad e inconstitucionalidad de determinades prácticas policiales.
— Identificación policial por perfil étnico en España: Informe sobre experiencias y actitudes en relación con las actuaciones policiales.
