L9: el pou sense fons

Ciutat

La ciutat de Santa Coloma de Gramenet va passar el 2009 de tenir només 2 estacions de metro de l’L1 a tenir-ne 8 i una connexió a la parada del Fondo amb la  nova línia L9, l’obra pública més ambiciosa i també la més cara de la Generalitat de Catalunya. La mateixa TMB la definia llavors, ampul·losament, com el projecte més ambiciós al món en transport urbà. (Foto: Redacció)

En aquests moments aquesta línia acumula més de 10 anys de retards i ha de posar en marxa encara 23 estacions noves, comptant l’L10, i la construcció de les 12 estacions de la zona central, que estan paralitzades.

Un informe recent de la Sindicatura de Comptes ha fet públic que fins a finals de 2016 (no es comptabilitza a partir d’aquest any) s’havien gastat prop de 7.000 milions d’euros: un 250 % més del que estava previst inicialment. Això significa que s’ha gastat 3,5 cops més el pressupost que es va preveure el 2003. Un fosc pou sense fons i, de moment, sense fi. Tot un exemple de mala pràctica a gran escala.

La Sindicatura de Comptes també diu que hi ha adjudicacions on no consta cap justificació de les puntuacions atorgades i que en les ofertes descartades els informes tècnics no estan prou motivats. A més  ha trobat la concessió d’uns treballs a una societat vinculada al president d’Infraestructures.cat i alhora administrador únic d’una de les societats de la UTE adjudicatàries, actualment encausat pel cas del 3 %.

El fiasco més gran

Aquesta línia encara no està acabada en el seu tram central, entre la Sagrera i la Zona Universitària. El fet que només funcioni pels extrems fa que no pugui dur a terme la seva principal missió: crear un corredor que connecti tot el nord metropolità en paral·lel al mar i arribi fins a l’aeroport i la Zona Franca. Aquests dos ramals estan infrautilitzats, sobretot el que va a l’aeroport, ja que hi ha alternatives més ràpides, com l’Aerobús.

La magnitud del desori i l’encariment de l’L9 ben mereix una comissió parlamentària per analitzar-la fil per randa. En aquesta època de crisi mundial per la pandèmia, amb tanta gent que ho passa malament, no es pot deixar passar impunement un fet com aquest .

Imprevistos imprevisibles

Les preguntes són moltes i enormes, com la magnitud d’aquesta obra faraònica: Qui ha pagat o qui pagarà el sobrecost? No es van preveure els problemes tècnics i de construcció? Que ha fallat en el concepte de l’obra? Quins han estat el problemes de disseny i/o d’execució? Com es va fer la previsió de rendibilitat en costos-beneficis i usuaris? Qui paga la mala gestió? No hi havia alternatives més sostenibles financerament? Qui assumeix responsabilitats?

El 12 de desembre del 2019, ara fa un any, es va fer a l’estació Fondo la festa pels 10 anys de la inauguració de la línia. Una línia que prometia connectar amb tota la xarxa barcelonina i arribar a l’aeroport. Què celebraven exactament?

Segons Francesc Robusté, enginyer de camins i catedràtic de transport de la UPC: ‘No té sentit que la línia de metro que para a tots els barris sigui la mateixa que arriba fins a l’aeroport”. A més diu que la línia per fer la connexió de la ciutat amb l’aeroport hauria de ser un servei exprés per guanyar velocitat. De fet, inicialment, l’L9 no havia d’arribar fins a l’aeroport, però es va modificar el projecte. La línia de metro que havia de connectar la ciutat amb l’aeroport, de fet, és l’L2, que s’ha d’ampliar des de Sant Antoni per anar fins al Prat.

Estació Santa Rosa. Foto: Redacció

Santa Rosa és l’estació més cara

L’estació de Santa Rosa, que es va obrir més tard, el 2011, va necessitar desallotjar uns edificis per construir una plaça i va tenir un calendari d’execució diferent. També té un rècord consistent: l’estació més cara de la línia, potser també la més cara d’Europa? De moment la gent del barri no pot anar en metro fins a l’aeroport.

Quan s’acabarà?

Es reprenen les obres, però això no hauria de ser notícia. Uns dies després que es publiqués l’informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes, el Govern català ha aprovat un Pla econòmic i financer per acabar les obres amb un canvi important: es passarà del sistema de concessió i les hipoteques financeres a llarg termini a carregar el cost de l’obra als pressupostos de la Generalitat.

En tot cas, s’ha allargat encara més la data de finalització que passa del 2027 al 2029. Si realment s’acaba, llavors el retard acumulat finalment arribaria als 23 anys, previsiblement!


Per saber-ne més:
L’informe de la Sindicatura de Comptes
El sobrecost de la Línia 9 a ‘El Objetivo’ de La Sexta TV
Critic.cat: El nyap de la Línia 9 del metro

1 thought on “L9: el pou sense fons

  1. 1. Des de Singuerlín volíem anar directament a Barcelona, no donant voltes.
    2. Amb les obres van destrossar la meitat del parc de Can Zam.
    3. Si no passa de Sagrera, que no es queixin que l’agafa poca gent.
    4. Que arribi o no a l’aeroport no té la importància que li volen donar.
    5. Amb el Covid resulta que és la línia millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *