Ja fa unes setmanes que es va obrir la placeta creada arran de l’enderrocament de l’antiga escola Sant Just, a la confluència dels carrers Roselles, Sant Just, Jacint Verdaguer i Ramon Llull. La urbanització d’aquest solar ha anat acompanyada del condicionament dels carrers limítrofs, que han passat a ser de plataforma única, i de l’eixamplament de les voreres del carrer Sant Just. (Fotos: Redacció)
Va ser el setembre de 2011 quan l’alumnat de l’escola Sant Just va estrenar l’edifici del carrer de Sant Carles. A partir d’aquell moment, l’antiga escola es va mantenir tancada fins al juny de 2014, quan es va enderrocar (o deconstruir, segons l’Ajuntament Informa). Durant els anys en què va estar tancada, diferents entitats van demanar (oficialment o no) poder gestionar l’espai i que es convertís en un centre d’activitat cultural, veïnal… Però des de la casa gran sempre es va negar la possibilitat de tirar endavant qualsevol d’aquestes propostes. També hi apareixien pintades, que s’esborraven ràpidament, perquè passés a ser un alberg. Durant aquests anys s’hi va dur a terme un manteniment mínim (com per exemple arreglar la façana del darrere després d’un incendi provocat per la crema de contenidors), però no se’n va fer cap ús públic.
Abans de tirar-la a terra, però, des de la regidoria d’Urbanisme es van organitzar un parell de reunions amb el veïnat. L’objectiu d’aquestes trobades era, d’una banda, conèixer les expectatives del barri; i de l’altra, complir amb el que marca la Llei d’urbanisme, que obliga a fer processos participatius en els plans urbanístics.
Les persones que assistiren a aquestes reunions ho van tenir clar des del començament: a Can Mariner feien falta serveis per a la gent gran i espais verds. I així ho van deixar clar a la primera trobada. Tant era si era un centre de dia, una residència…, però la població del barri està envellida i necessita serveis. I també és un barri densament habitat, que necessita arbres, plantes, llocs per passejar, per a les criatures; és a dir, verd.
A la segona reunió, l’aleshores regidor d’Urbanisme, Jordi Mas, ja venia amb decisions preses, no pas a preguntar, sinó a informar. I va començar amb la notícia de l’enderrocament de l’edifici. Quan se li va demanar la causa, no va ser gens explícit, només va parlar de finestres en mal estat. La següent notícia va ser que es feia una cessió d’ús de terreny públic a una cooperativa de la ciutat perquè hi construís un edifici de cohabitatge sènior. Tota aquesta informació va provocar una mica de rebombori entre les persones assistents, sobretot per la falta d’informació que es té, en general, del funcionament d’una cooperativa, i encara més d’aquesta classe. Tot i així, la idea que al solar hi anessin habitatges per a gent gran complia amb els desitjos del veïnat, encara que els comentaris reflectien el desig que fos una infraestructura pública i no pas cooperativa. Aquesta informació va quedar recollida al Full Informatiu del 14 de juny de 2019, que deixa clar que en aquest espai hi va «vivienda para gente mayor».
El que no consta enlloc és qui es farà càrrec d’aquests habitatges per a gent gran. Des d’Infograma hem pogut saber que la cooperativa que havia de construir els pisos en aquest solar ja no ho farà, per decisió de l’Ajuntament, i no hem trobat publicades dades més recents, més detallades, del destí que pot tenir el sòl reservat.
La densitat de població de Can Mariner és la més elevada de la ciutat.
La placeta
Els 4.600 m² alliberats amb l’enderrocament de l’antiga escola han quedat distribuïts finalment amb una part important de sòl reservat per a la futura construcció (es pot veure pels arbres plantats en testos gegants) i una placeta amb un gran espai central de jocs infantils.
Si llegim la informació del Full del passat 18 de febrer, no hi trobem cap referència a l’espai reservat a la construcció, sinó que parla de la zona central de jocs infantils i «zona de estancia». I és aquesta zona la que crida l’atenció, ja que el disseny de la plaça, amb el gran sot del centre de l’espai, no deixa pràcticament metres disponibles al passeig, a la «estancia». Si hi feu una ullada, veureu que la passejada que hi pot fer una persona adulta es limita a uns pocs metres més del que hi havia abans, amb el petit triangle ocupat pel quiosc. De fet, l’espai que en quedarà un cop hagin construït l’edifici, serà pràcticament el sot, enorme, que ocupa el centre de la placeta.
Aquest fet ens porta a reflexionar sobre els impediments que trobem a diferents places als espais oberts, o simplement arbrats. La plaça Catalunya, amb una escultura just al mig; la plaça de la Vila, amb el pirulins… És disseny?, és línia de treball? Sembla que l’únic espai diàfan hagi de ser el que volen deixar a Can Zam per als concerts de rock. A Can Mariner, amb la densitat més elevada de Santa Coloma, calen espais oberts.
Una altra de les característiques de la placeta resultant és que és dura, és de ciment. Si bé és cert que s’hi poden comptar la cinquantena d’arbres publicitats (no sabem com quedarà després de fer-hi l’edifici), no hi ha cap altre element verd en tot l’espai. Si tornem a la informació publicada el 2019, s’hi parla de zona enjardinada, però aquesta no existeix (encara). Davant d’aquesta pobresa vegetal, el veïnat es pot preguntar per què són tan escasses les plantes a la nostra ciutat i per què, justament a Can Mariner, totes les places són dures. No hi ha cap recomanació de salut, urbanística o social que recomani mantenir la grisor de la ciutat.
Ara bé, tenint en compte la dificultat de trobar espais a Santa Coloma, aquest és un nou terreny obert al veïnat, que segur que serà un bon punt de trobada per als nens i nenes, per a la gent gran, molt necessari per a un barri tan dens com és Can Mariner.
Els carrers
D’altra banda, s’ha aprofitat per reformar els carrers limítrofs a la placeta; ara són de plataforma única. En el cas del carrer de Sant Just, aquest fet ha estat una millora indiscutible, que quedarà completa un cop es reguli la quantitat de trànsit.
Una proposta: seria molt positiu que el procés acabés com va començar, informant el veïnat. Amb una nova trobada que aclarís tots els detalls dels quals no s’acaba de tenir informació: què s’hi construirà i quan?, com es regularà el trànsit?, s’hi farà més jardí?, per què hi ha només arbres a una banda del carrer? …
La plaça resultant de tot això és força merdosa, la veritat. És petita, dura i lletja. I, a sobre, té tota aquesta banda de testos, descaradament sòl reservat. Espero que a l’Ajuntament no se li acudeixi de fer el que fa sempre, que és passar-se pel forro el que expressen els veïns i construir habitatges. Espero que no facin habitatges a Can Mariner, la gent ja hi està prou apretada. Deixò això escrit perquè consti que els veïns van triar SERVEIS PER A GENT GRAN. Si no els poden fer, estaria bé que expliquessin per què i fessin una plaça VERDA, GRAN, AMB HERBA, AMB PLANTES… És a dir, una plaça.