Des de diversos punts elevats de Santa Coloma de Gramenet es pot veure molt bé la silueta de les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, però ara és el moment de recuperar la història comuna i de compartir el futur d’aquest emblemàtic espai de la nostra comarca metropolitana. Infografies: PDU3X- Critic.cat.
La recent celebració del festival artístic Manifesta 15, la biennal nòmada europea que enguany s’ha celebrat singularment a 12 ciutats de l’entorn metropolità barceloní (incloent-hi Santa Coloma de Gramenet), va tenir una única imatge icònica: el gran edifici industrial en desús de Les Tres Xemeneies, que podem veure a cop d’ull des de molts punts de la nostra ciutat. Tenen una alçada total és de 200 m, només superada per la torre de comunicacions de Collserola (267,5 m). La silueta ja forma part de la silueta urbana colomenca, però també de la seva història i la seva memòria local recent. No oblidem que recentment s’ha qualificat de bé cultural d’interès local (BCIL).
L’anomenat Consorci del Besòs, del qual també forma part l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va ser qui va licitar l’obra d’adequació del conjunt arquitectònic de Les Tres Xemeneies per a la celebració d’aquest festival, que volen aprofitar després per al projecte del futur hub digital i audiovisual que s’hi vol instal·lar.
Arran del festival es va obrir a la població, per primer cop, aquest magnífic i desconegut espai que recentment ha esdevingut públic després d’una llarga història de lluites, reclamacions i debats. Un grup organitzat per l’Espai Gramenet hi va fer una ruta guiada durant la mostra, de la mà de Ginés Romero, que va treballar durant 40 anys a la central tèrmica i de Josep Lluís Sànchez, que va participar en l’Assemblea Manifesta 15.
Una història que també és colomenca
En aquesta visita vam poder constatar la relació, social i històrica de Santa Coloma amb l’espai de Les Tres Xemeneies. Per començar, sobretot a partir del tràgic episodi de l’assassinat a mans de la policia nacional de l’obrer colomenc Manuel Fernández Márquez durant la vaga de les empreses que estaven construint la tercera xemeneia. Va ser el dia 3 d’abril de 1973 (fa ara 51 anys), amb la participació d’uns dos mil treballadors que reivindicaven, entre d’altres, un augment de salari de 4.000 pessetes al mes per mitigar la carestia de la vida i una jornada laboral de 40 hores setmanals. Es van trobar les portes tancades i la policia impedint-ne el pas. La policia va carregar obligant els obrers a travessar les vies del tren, va fer ús de les armes de foc i va matar Fernández Márquez d’un tret al cap, a part de ferir algunes persones més. Tenia només 27 anys, era casat i amb dos fills, afiliat al sindicat CCOO, membre del PSUC i vivia al carrer Cultura. Tampoc hem d’oblidar altres sindicalistes colomencs represaliats llavors, com Manuel Pérez Ezquerra, entre els molts centenars de treballadors que des de Santa Coloma anaven fins a la central tèrmica de Sant Adrià.
La silueta de Les Tres Xemeneies forma part de la silueta urbana de Santa Coloma, i també de la seva història recent.
Aquest fet va significar «un abans i un després» en la història de la repressió i les lluites sindicals i polítiques de final del franquisme. S’ha de dir que l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va col·locar fa uns anys un faristol informatiu al lloc dels fets, al costat de l’estació de tren, dedicat a Fernández Márquez i que també va posar el seu nom a una escola d’adults, però a Santa Coloma de Gramenet encara no s’ha fet res per recuperar aquest capítol de la seva memòria històrica. Una assignatura pendent.
El pla de Les Tres Xemeneies sota la lupa
Ara es vol reconvertir en una gran infraestructura per a la indústria cultural audiovisual i de comunicació que ocuparà l’anomenada Nau de turbines. Segons el Pla director urbanístic de Les Tres Xemeneies (PDU3X), aprovat per la Generalitat de Catalunya fa només un any, també es preveu l’establiment del projecte Catalunya Media City.
Aquest serà un equipament publicoprivat que disposarà de platós d’última generació, espais per a creació de continguts interactius (VR/XR), laboratoris de projectes d’intel·ligència artificial, 5G i robòtica, entre d’altres. Aquesta actuació pretén transformar un total de 98 hectàrees, 32 de les quals són propietat d’Endesa, Metrovacesa –que constitueixen la societat Front Marítim del Besòs– i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Actualment, és l’única gran parcel·la lliure de tot el litoral metropolità.
No podem viure d’esquena a Les Tres Xemeneies, l’única gran parcel·la lliure de tot el litoral metropolità.
La torna del projecte és la proposta per la construcció de 1.783 pisos nous, que representen 185.302 metres quadrats de sostre d’habitatge, un clar exemple d’especulació immobiliària afegida. D’aquest conjunt residencial, segons s’indica al PDU3X acordat, 714 pisos (40%) seran de protecció oficial, amb una superfície d’uns 70 metres quadrats útils de mitjana. És a dir, un nou barri residencial d’uns 30 blocs de pisos de 10 plantes en ple terreny inundable.
El PDU de Les Tres Xemeneies preveu la construcció de 1.783 pisos en una zona reconeguda com a inundable.
Per això, la plataforma Entesa per un gran parc litoral al Besòs, reclama la suspensió d’aquest PDU, ja que el projecte només inclou mesures de protecció en cas d’inundacions vingudes del riu Besòs, però no té en compte la pujada del nivell del mar. Roger Hoyos, membre de l’Entesa, recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té pendent de resoldre un recurs presentat per l’entitat. “La principal amenaça ve del mar i el PDU no ho té en compte”, explica Hoyos que confia que “el tribunal no sigui negacionista del canvi climàtic”. Aquesta plataforma reivindicativa també reclama l’elevació del pont del ferrocarril a l’altura de riu Besòs. Asseguren que suposa una barrera per al drenatge del riu en moments de desbordament.
És clar que és necessària la planificació democràtica d’aquest singular i preuat espai segons un model econòmic i urbanístic sostenible, saludable, equitatiu, just i resilient. Aquest territori ja ha estat prou marginat, superpoblat i maltractat històricament, tal com diu el biòleg i ecologista Francesc Alfambra a la revista Crític.cat:
“No es tracta de banalitzar el passat industrial de Les Tres Xemeneies, sinó de recuperar la vitalitat d’aquest paisatge per a funcions diferents de les que el van caracteritzar. Cal retornar-li el significat que li va donar sentit i personalitat. S’ha de promoure activitats econòmiques i culturals compatibles amb la preservació del patrimoni històric i natural. També s’ha de recuperar la memòria històrica de l’energia i de la lluita obrera per la conquesta de la democràcia i d’unes condicions dignes de treball, per combatre l’atur, la marginació i la pobresa local.”
Caldrà estar atents al desenvolupament d’aquest projecte i de les campanyes que reclamen. Indubtablement, també afecta la ciutadania actual de Santa Coloma de Gramenet, perquè no podem viure d’esquena a Les Tres Xemeneies.
També podeu llegir a Infograma:
“Manifesta 15 també a Santa Coloma” 09/04/2024
“50 anys dels fets de la Tèrmica” 03/04/2023
“El parc de les 3 xemeneies: del despropòsit a la tragèdia (I)” 30/01/2023
“El parc de les 3 xemeneies: del despropòsit a la tragèdia (II)” 28/02/2023
