La proposta expositiva d’“El fil vermell”, de les companyes d’Infograma Pili Parra i Sílvia Terol Ledesma, ha estat una de les obres seleccionades per a la Mostra FEMART a Ca la Dona (Barcelona). Fotos: A. Azurmendi.
L’exposició “El fil vermell” es va presentar ahir dijous 20 de març i es podrà veure juntament amb catorze altres propostes fins al 15 de maig a la seu d’aquest espai d’acció feminista, al carrer de Ripoll número 25 de Barcelona.
FemArt 2025
La Mostra FemArt té una llarga trajectòria i és un dels projectes vertebrals de Ca la Dona. Impulsada des de l’any 1992, presenta i difon projectes artístics fets per dones, lesbianes, trans i persones no binàries a la vegada que fomenta espais de trobada entre moviments socials, artistes i teòriques.
En aquesta edició se centra en les «arxives», en una exposició col·lectiva de les artistes: Aida E. Borràs, Anna Fando Morell, Dèlia Rodríguez Camins, Helena Pérez, Inma Ramos Pizarro, La Erreria (House of Bent), La Metro, Maira Colín, Mariona Ribas, Mireia Ludevid i Llop, Nani Miras i amigas, piliparra i Sílvia Terol Ledesma, Raquel Marcos / Solomillx, Xeito Fole i Andrea Corrales, Charlotte Nordgren Sewell. El lema de la mostra d’enguany és “No em cuida la història, em cuidem les arxives”.
Un fil vermell que ens uneix a totes
“El fil vermell” és un projecte artístic i de memòria històrica entorn del Patronato de Protección a la Mujer. Aquesta és probablement la institució franquista més longeva i desconeguda de la dictadura. Va marcar de manera directa la vida de desenes de milers de dones de l’Estat espanyol i en va atemorir la resta. Una institució de principis del segle XX que es recupera l’any 1941 i és activa fins a l’any 1985 per tal d’exercir un control patriarcal ferri sobre les dones i castigar qualsevol conducta transgressora que qüestionés les estrictes normes morals del franquisme, a través de l’internament de les joves a centres gestionats per ordes religiosos.
Enguany fa 40 anys de la seva desaparició. Havien passat deu anys de la mort del dictador, vuit de la proclama de la Constitució espanyola i de la llei d’amnistia.
“No em cuida la història, em cuiden les arxives”
Per això, a les autores els indigna el silenci i l’oblit que l’envolta, el que les supervivents no hagin tingut prou oportunitats per denunciar-ho, i que l’Estat i l’Església no reconeguin el dany ocasionat i facin per reparar-ho. Sobretot volen que la gent en sàpiga l’existència, que se’n parli i no se censuri, que es deixi d’estigmatitzar les dones que hi van ser internades o que elles se’n sentin culpables.
El FIL VERMELL és un projecte que es desenvolupa en tres propostes diferents, indestriables, segons les autores, una de les altres. Aquestes són l’editorial, amb un llibre il·lustrat que apareixerà probablement a la tardor, l’escènica dirigida per Lucía Lerendegui que s’estrenarà al Teatre Sagarra el tercer cap de setmana de maig i on tres actrius (Ani Saghatelyan, Anna Cerveró i Elisabet Egea) donen vida a una varietat de personatges que pateixen el Patronato de Protección a la Mujer, i l’expositiva que es presenta ara. És la que podem veure a la mostra FemArt amb il·lustracions de l’artista visual piliparra i textos de l’escriptora Sílvia Terol Ledesma.
Una obra singular per recuperar la memòria oblidada de moltes dones
L’artista colomenca Pili Parra, piliparra, explica que EL FIL VERMELL ha estat un projecte artístic amb un munt de reptes. El primer ha estat descobrir l’existència del Patronato de Protección a la Mujer, una institució que fins fa poc temps ella desconeixia. Expressa que com a dona i com a feminista la va impactar molt: “Vaig sentir la necessitat de buscar més i més informació, de sentir més i més testimonis encara que em fes bullir la sang. Quan l’escriptora Sílvia Terol em va proposar il·lustrar els seus textos sobre aquest tema, no ho vaig dubtar gens. Vaig voler posar el meu granet de sorra per fer visible aquesta història macabra ocultada per l’Estat i l’Església”.
Com a artista, Pili Parra s’ha plantejat també un repte tècnic per no emprar el seu estil habitual: “Volia trobar una imatge nova, un format o manera de treballar propis per a aquest projecte; un estil que estigués a l’alçada dels relats i de les circumstàncies que descriuen. He investigat per a presentar de la manera més adient el que jo volia expressar. A través de les il·lustracions, he intentat reflectir la duresa de les diferents situacions i que es pugui empatitzar amb els sentiments, el dolor i les emocions d’aquestes dones supervivents. No vull que el seu patiment ens deixi impertorbables ni s’esborri”. I ho ha aconseguit, les il·lustracions de Pili Parra a la mostra són ben diferents de les que apareixen regularment a Infograma.
Ca la Dona
Aquest és un espai de referència del moviment feminista de Catalunya i dels feminismes d’arreu. Es defineix com un lloc viu de trobada i de relació, obert a la participació i a les propostes de tots els feminismes. Vol ser un centre on conflueixen experiències polítiques, de reflexió i producció de pensament crítics, amb el desig de compartir intercanvis, discussions i activismes des d’una mirada feminista amb relació al context polític i social en què vivim.
Per això, fan constar que l’experiència de construir un espai de dones i per a dones ha estat un repte important i complex. Un procés de més de 30 anys ple d’il·lusions, d’energies, de conflictes i de moments feliços on s’han creat grups, n’han desaparegut o s’han refundat i tot ha estat possible gràcies a moltes dones que hi han posat moltes hores d’activisme.
