Majoria absoluta

Els resultats de les eleccions de diumenge ens deixa un escenari ben galdós per a l’esquerra colomenca. D’una banda, continuïtat de la majoria absoluta (molt absoluta, en tots els sentits); de l’altra, entrada de la dreta, en totes les seves versions. L’esquerra de la ciutat ha quedat ben tocada.

Les passades eleccions municipals donen pas a un panorama polític diferent al que hem tingut fins ara. Parlon manté la majoria absoluta, ERC esdevé la segona força, Ciudadanos aconsegueix sobreviure encara que redueix a la meitat la seva representació i s’incorporen dues formacions també de dretes: PP i VOX. Els Comuns desapareixen del Ple i la CUP tampoc aconsegueix entrar-hi. Un panorama desolador que no té un bon pronòstic.

La participació en aquestes eleccions ha estat del 51,69%, sis punts menys que el 2019. Gairebé la meitat de la gent que tenia el dret-privilegi de votar no ho ha fet. El PSC obté el mateix nombre de representants que la vegada anterior: 17 amb 20.250 vots (perd 2.646 vots), ERC n’obté 4 (5.880 vots) i Ciudadanos (2.997 vots), PP (2.661 vots)  i Vox (2.612 vots) obtenen 2 cadascun d’ells. PSC i ERC havien presentat una llista cremallera que en el resultat obtingut dona paritat dona-home, les altres formacions polítiques estaran integrades exclusivament en el consistori per mascles.

Mentre el vot conservador s’ha mobilitzat, a Gramenet –com ha passat a la majoria de municipis– ha estat el d’esquerres i/o l’independentista qui més s’ha abstingut. Que els comuns es dividissin durant el mandat no els ha permès arribar al 5% per formar part del Ple.

Les majories absolutes difícilment són bones perquè, com ho sabem bé la gent de Santa Coloma de Gramenet, donen carta blanca a qui té la responsabilitat de governar i l’allunyen del pacte, de la transacció constant que defineix la gestió de la cosa pública. A la nostra ciutat ha afavorit la instauració d’un sistema caciquil on s’exerceix un fort control de la comunicació i on l’amiguisme és massa sovint  la manera per accedir a una contractació.

Les majories absolutes solen donar carta blanca a qui governa i l’allunyen del pacte

Parlon s’ha revalidat en el poder amb polítiques que des d’Infograma hem denunciat reiteredament: la posada en marxa de la USIR (Unitat de Suport i d’Intervenció Ràpida) de la Policia Local; el projecte d’una macrocomissaria amb més de 15 milions de pressupost mentre n’hi una altra que roman tancada; les identificacions policials i de manera constant als barris de la zona sud per perfil racial. Una opció pel model policial que no es pot separar del seu menysteniment cap als professionals de serveis socials i els recursos socials. A tall d’exemple tenim que, des de fa setmanes, cada divendres, treballadores socials es manifesten per reclamar un espai físic de treball  i que a la ciutat no existeixen equipaments tan necessaris com un alberg i es catapulti a qui ho necessita a Barcelona. S’hi afegeixen els incompliments de l’ajuntament en el seu deure d’empadronar.

Tot això són polítiques que des d’Infograma hem denunciat, com a mitjà independent i d’esquerres que som. Segurament, amb el mateix posicionament que tenen alguns partits polítics que no han obtingut cap representant en aquestes eleccions. Som minoria, s’ha d’assumir.

Infograma denunciarà públicament les polítiques regressives que de ben segur continuaran fent-se a la nostra ciutat. Perquè ara més que mai necessitem un mitjà independent que pugui replicar i contrarestar tota la maquinària comunicativa d’un ajuntament amb majoria absoluta i amb molt poca presència de forces d’esquerra. 

Durant la campanya electoral, el PSC ha defensat combatre amb mà dura les ocupacions i ha mantingut el discurs que és ben fàcil que et vulnerin el domicili, en la línia d’alguns partits amb els quals coincidirà a la Sala de Plens. Les diferències semblen, per ara, centrades en quin us ha de tenir La Ciba. Una residència d’avis reclamen els reticents al feminisme, fins i tot a l’oficial que impera a la ciutat, amb traces de transfòbia.

El proper 7 de juny hi ha previst un ple extraordinari i  monogràfic arran de la citació judicial per presumptes delictes entorn del PERI que esquitxen regidors del PSC, el 17 de juny està prevista la constitució de l’ajuntament i cinc dies més tard, el 22 de juny, hi ha la declaració. El mes de juliol es convoquen eleccions generals a l’estat. Venen temps moguts, a l’Infograma estem preparades.

VOLEM VOTAR! A Santa Coloma viuen 25.470 persones que no tenen la nacionalitat espanyola (n’hi ha més, però l’Ajuntament no compleix amb el seu deure d’empadronar tothom). Cal recordar que la nacionalitat espanyola no s’adquireix per naixement, sinó per ius sanguinis (dret de sang), que vol dir que un dels teus progenitors, com a mínim, ha de tenir la nacionalitat espanyola. Quina és la conseqüència? Que hi ha moltes d’aquestes persones sense nacionalitat que han nascut aquí, s’han criat aquí o que hi porten mitja vida que no tenen dret de vot. El 21,6% de les nostres veïnes i veïns no poden votar. Aquest fet és una vulneració directa dels drets polítics d’aquestes persones, a part que expliqui, si més no indirectament, moltes de les polítiques dels partits que governen. Només cal fixar-se en les propostes electorals per adonar-se de la invisibilitat d’aquest part tan important de la població. Invisibilitat que, d’altra banda, és molt negativa a l’hora de tirar endavant polítiques d’inclusió, que directament es contradiuen amb aquesta legislació electoral. Només en el cas de les municipals, hi ha una petita escletxa que permet votar persones originàries de la Unió Europea i uns quants països amb els quals l’estat espanyol té conveni.