In memoriam de Celestí Boada Salvador, alcalde de Gramenet del Besòs
Fa 81 anys, un 18 d’octubre com avui, l’alcalde Celestí Boada fou afusellat al Camp de la Bota. En Consell de Guerra havia estat acusat de rebel·lió militar, haver participat en els Fets d’Octubre de 1934, de ser membre del Consell Municipal i alcalde durant el període de la Guerra Civil. Sense cap prova se l’havia acusat també de l’assassinat de dos industrials. El Consell de Guerra l’havia condemnat a mort gairebé quatre mesos enrere, el 26 de juny.
Diumenge 4 d’octubre moria Juan Romero Romero, el darrer supervivent als camps de concentració nazi de l’estat espanyol. Tenia 101 anys i havia nascut a Torrecampo (Còrdova). Aquest mes de maig es va commemorar el 75 aniversari d’alliberament de Mauthausen, on el cordovès va ser deportat, com gairebé 7.500 republicans. Acabada la Segona Guerra Mundial, Romero no va tornar a la seva terra natal: residia a la localitat francesa d’Ay des de feia més de set dècades. L’estat francès va tardar uns anys a reconèixer a aquest estranger el seu sofriment, compromís i lluita per la llibertat. El govern espanyol no ho va saber fer fins aquest mes d’agost. Massa tard. Sortosament, amb més d’un segle de vida va arribar a aconseguir-ho. La majoria dels seus compatriotes supervivents de l’horror nazi han patit l’ostracisme del país que els ha vist néixer.
El passat dijous 15 d’octubre es commemorava el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. L’any abans, un 18 d’octubre, patia la mateixa execució Celestí Boada, alcalde de Gramenet del Besòs. A una caixa de l’arxiu municipal es va trobar per atzar còpia d’una carta de Celestí Boada a Lluís Companys amb motiu de la Diada de 1938 (vegeu la fotografia). Un document que fa estremir quan es pensa que poc després ambdós serien condemnats a mort pel feixisme.
La detenció de Celestí Boada havia estat cinc mesos enrere i al seu domicili, un dilluns 8 de maig. Encara hi ha algú veí que ho recorda.
Llavors el Joan era un nen (ara té 92 anys) i estava jugant o parlant al carrer amb altres. Segons ens explica va venir un grup a buscar l’alcalde, uns van entrar, altres l’esperaven fora. Alguns dels de fora eren força joves. Boada va sortir de casa seva al carrer Major sense fer escarafalls. Semblava tranquil. Ningú va preguntar res, tampoc ningú va protestar. Hi havia gent però tothom va emmudir. El grup d’homes amb Celestí Boada se’n va anar cap amunt. No ho sap de cert, però el Joan pensa que van girar pel carrer Anselm Clavé. Ningú va gosar seguir-los. Dedueix, mentre parlem, que anaven cap a l’Ajuntament. Silenci.
L’alcalde va ser afusellat al Camp de la Bota un dimecres de matinada. Estava casat i deixava cinc fills. Boada no és l’únic assassinat pel franquisme, altres colomenques i colomencs van patir el mateix destí. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques el va condemnar, a més, a la confiscació de tots els seus béns i els de la seva família. Fins passat gairebé un any de la seva mort, les autoritats franquistes van tractar de confiscar aquests pretesos béns, però van haver d’abandonar els intents perquè no en posseïa cap. La família va marxar de Santa Coloma de Gramenet, cap d’ells no ha tornat a viure-hi. La família es va haver de separar per motius econòmics. Segons testimonia una de les seves filles, els germans es van haver de repartir en diverses cases per poder sobreviure.
Al carrer Major número 9 encara es conserva la casa de lloguer on vivia l’alcalde i la seva família. Des de fa anys hi ha una reconeguda lleteria: Ca la Leocadia per als més grans, Ca la Fina per als qui no ho són tant.
Va costar de llogar la casa de l’alcalde perquè ningú del “poble” hi volia viure fins que hi van venir uns forasters. Potser desconeixien la història. Potser no la volien saber gaire perquè s’havien de guanyar la vida.
SENSE ESPAI
La figura de Celestí Boada s’ha reivindicat durant molts anys per la Comissió Antifeixista 27 de Gener, coincidint en els actes que es programen en aquella data, i que recorden l’entrada de les tropes feixistes a Santa Coloma. També pel Grup d’historiadors José Berruezo, per diversos col·lectius i per la secció local d’ERC on ell militava, però ha topat amb la resistència municipal. L’any 1998 (gairebé amb 20 anys d’ajuntaments democràtics) aquest partit va aconseguir el compromís de l’alcaldessa socialista Manuela de Madre de restituir aquesta figura i dedicar al seu record un emplaçament cèntric. L’espai escollit era un jardí a la cruïlla de l’avinguda Francesc Macià – carrer Lluís Companys. De Madre va deixar l’alcaldia en el 2002 i els seus successors no han respectat aquesta decisió. Sorprèn la falta de voluntat política i n’hi ha qui ho atribueix a algun fre intern. Segons dites fonts, descendents dels qui van propiciar la seva detenció haurien aturat el merescut reconeixement…
Curiosament, té un monument dedicat a la ciutat ben apartat del nucli antic on residia, a la frontera del terme municipal amb Badalona. Cap centre escolar, cap equipament públic, cap via o plaça porta el nom de Celestí Boada (i hi ha noms de carrer repetits fins i tot 4 vegades!). No hi ha cap llibre o publicació dedicada exclusivament a la seva memòria.
Fa dos anys (només dos anys) el govern municipal va descobrir de mala manera una placa commemorativa a la façana de la casa on havia viscut. Una de les que intervenia a l’acte era filla seva. A l’acabar, no va dissimular la seva decepció. L’oblit intencionat del Consistori ha propiciat que gran part de la població colomenca desconegui la seva història. El govern municipal diu que ha previst dedicar-li una plaça. Qui sap si, quan faci 101 anys de la seva mort…
SENSE VOLER SABER
El reconeixement minso a la figura de l’alcalde s’estén a la resta de temes de memòria històrica de la ciutat. A l’anterior mandat es va crear una Comissió de Memòria Històrica. A l’actual hi ha una regidoria que s’hi dedica, però es desconeix quin projecte polític té en aquest àmbit.
D’una banda, Santa Coloma de Gramenet forma part de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més, que va impulsar l’Amical de Mauthausen. Una xarxa d’ajuntaments que acorda línies per treballar en aquesta direcció. Fins i tot la segona trobada va tenir lloc a Santa Coloma de Gramenet (gener de 2017). En canvi, no s’han adoptat accions com la instal·lació de les stolpersteine, les pedres de la memòria que molts municipis han col·locat davant de les cases de les víctimes del nazisme. Probablement perquè no s’ha propiciat des de l’Ajuntament cap recerca sobre quantes persones van ser deportades als camps de concentració nazi, qui eren i per tant on vivien, informació sense la qual esdevé impossible fer aquesta acció.
Avui, 18 d’octubre veïns i veïnes recordaran a l’alcalde Celestí Boada. Enguany, la Covid-19 va impossibilitar els actes de record al monument que se li va dedicar just al límit de la seva Gramenet del Besòs. Un homenatge que es du a terme cada any amb motiu de la Diada.
Fotografies: Aitor Blanc
Un any més i el govern municipal torna a suspendre l’assignatura de la Memòria Històrica. Desconeixem si algun dia s’hi presentarà de veres amb intenció d’aprovar-la.
QUI ERA CELESTÍ BOADA
Fotografia: www.gramenet.cat
Boada era nascut al Poblenou però vivia aquí des de 1926. Primer havia viscut a la barriada de les Carolines, al Bon Pastor, quan aquest barri encara formava part de la ciutat. El 1934 va ser escollit regidor de l’Ajuntament per Esquerra Republicana de Catalunya i va ser nomenat segon tinent d’alcalde. La responsabilitat política va fer que ell i la seva família es traslladessin al centre del nucli urbà.
El 6 d’octubre de 1934 va participar en el moviment insurreccional impulsat pel president de la Generalitat, Lluís Companys, en contra de la involució conservadora del govern espanyol. Va ser detingut, empresonat i destituït del càrrec de regidor fins al 1936, quan el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions i el va recuperar. Declarada la Guerra Civil, va ser proclamat alcalde l’octubre de 1936 i va ser membre del Comitè Revolucionari i del Consell Municipal. El maig de 1938 va ser substituït a l’alcaldia per José Berruezo. Després de deixar el lloc d’alcalde, va servir uns mesos en l’aviació de l’Exèrcit Popular Republicà durant la Guerra Civil. Va tornar a Gramenet a finals de gener de 1939 convençut que les autoritats franquistes no el podien acusar de res. Alguns el van alertar de la seva imprudència.
