Santa Coloma de Gramenet és la ciutat catalana (i espanyola) que menys ascensors té en percentatge. Una bona part del nostre veïnatge viu en blocs de pisos alts sense ascensor i sovint sense possibilitats d’instal·lar-ne. Fotos: Redacció
Una enquesta recent de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre “Característiques essencials de la població i els habitatges“, sobre la qual elDiario.es va publicar un interessant estudi, assenyala que gairebé la meitat de les persones que viuen en edificis de 3 plantes o més no tenen ascensor.
L’estudi es va fer amb les dades de 400.000 persones de tot l’Estat i ens diu que el 22% de la població sense ascensor té més de 60 anys i la majoria són llars de rendes baixes en edificis construïts abans dels anys 80.
Això significa que 1 milió de persones de més de 60 anys no tenen ascensor perquè viuen en edificis de 3 o més plantes i estan obligades a pujar i baixar per les escales.
5 milions de persones viuen en blocs de 3 o més pisos sense ascensor a l’Estat espanyol
Aquest estudi també ens diu que el 33% dels pisos alts construïts durant l’anomenat “desarrollismo” franquista, els anys 60, del segle passat i el 23% dels edificats als anys 70, no tenien ascensor.
També és una qüestió de renda: A mesura que disminueixen els ingressos de les llars, augmenta el nombre d’edificis als quals només es pot accedir pujant escales. Gairebé el 40 % dels que ingressen menys de 500 euros nets al mes i el 30% de les llars sense membres amb estudis superiors, viuen en blocs de pisos sense ascensor.
Un nou i sorprenent rècord colomenc
Precisament Santa Coloma de Gramenet és la ciutat catalana i també de l’Estat espanyol amb menys ascensors: el 49,9 %, pràcticament la meitat, dels pisos de 3 o més plantes no tenen ascensor. Dels 34.479 habitatges colomencs comptabilitzats, 19.707 pisos no en tenien.
Aquest és un lamentable rècord que fa pensar i que demana actuacions importants i urgents en relació amb la inclusió social, la dependència i l’atenció sobretot per a la gent gran de la ciutat.
La meitat dels habitatges de Santa Coloma no tenen ascensor: un rècord absolut colomenc tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
A més, si ho comparem amb ciutats similars trobarem que el percentatge és el doble, o més, que la majoria de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona o de Madrid, i la diferència és força important amb la resta: a Badalona el percentatge és el 23%, a Mataró és del 29,3%, i a l’Hospitalet i a Cornellà són coincidents: 28,4%. Per la seva banda, a la ciutat de Barcelona és el 18,5 %, però a ciutats del rang de Santa Coloma com Rubí o Cerdanyola, aquest percentatge d’habitatges sense ascensor és molt més baix que a la nostra ciutat: del 13,1% i el 13,7%, respectivament. Encara que, en l’altre extrem, a Sant Cugat del Vallès aquest percentatge no arriba ni al 5% (només té el 4,5% de pisos alts sense ascensor).
A Santa Coloma s’haurà de treballar per donar resposta a aquesta situació que afecta la qualitat de vida de la població colomenca, sobretot la de més edat i menys renda.
Si observem amb deteniment les poblacions de la Comunitat de Madrid, d’Andalusia o del País Valencià, tampoc trobarem cap ciutat amb un percentatge tan alt com el de Santa Coloma. Per exemple, Getafe té el 31,9% dels pisos alts sense ascensor; Alcobendas té el 21.4% o Torrent (València), el 19,7%. Només Alcalá de Guadaira (Sevilla) arriba al 41,3%, més a prop de la xifra de Santa Coloma. Podeu revisar el mapa dels ascensors per ciutats aquí.
Sense poder sortir de casa
Els arquitectes i experts en urbanisme expliquen que aquesta qüestió s’explica pel model d’allotjament per a les classes populars a les grans aglomeracions urbanes i les ciutats dormitori com Santa Coloma, en una època en què ja feia moltes dècades que la gran majoria de pisos de l’Eixample barceloní tenien ascensor.
En el nostre cas, a més, s’han de tenir en compte altres aspectes com que una part d’aquests “pisos alts” també eren d’autoconstrucció o d’iniciativa particular. La majoria no passen de 4 o 5 pisos i les dimensions dels habitatges, i de les escales, són molt reduïdes. Això ha fet que sigui més difícil i car construir després un ascensor. Els costos i la manca d’acord entre els veïns, tampoc no ha ajudat.
“No veig a ningú, estic tot el dia sola, així que miro la televisió”
El resultat ha estat que tenim, i tindrem cada cop més, una bona part de la població amb problemes de mobilitat per sortir de casa amb normalitat, fins i tot per anar al metge, comprar o relacionar-se, només amb la televisió com a companyia.
Pujar a peu: una qüestió de salut i de desigualtat econòmica
Un altre estudi, en aquest cas sobre “L’efecte de les condicions de l’habitatge en la gent gran”, ens confirma l’evidència que la falta d’accessibilitat s’associa a un més gran risc de perdre mobilitat i altres limitacions funcionals. Una de les seves autores, la investigadora Esther García-Esquinas, ho vincula amb una més gran aïllament social i moviment reduït, amb tots els problemes que comporta per a la salut física i mental.
Tenim també el rècord de densitat urbana a Catalunya
Això a Santa Coloma encara s’aguditza més perquè a la nostra ciutat el 90% dels habitants viu en pisos de més de 2 plantes. L’alçada mitjana dels edificis colomencs és de 3,48 plantes, i la densitat (sobre la superfície construïda, no sobre el total del terme municipal) és de 43.634 habitants per km2.
Sobre aquest mateix tema, també podeu llegir a Infograma: “A Santa Coloma vivim en pisos alts” (20/11/2022)
