Col·lectius veïnals i en defensa de l’habitatge digne de Santa Coloma de Gramenet, fan pinya contra el desallotjament del centre social ocupat i autogestionat, previst pel dijous 21 de setembre. Ho han fet en un acte a plaça de la Vila.
Segons fonts del Centre Social Okupat i Autogestionat -CSOA- La Kasa Estudi Nou, el desallotjament de l’immoble del carrer Pedró número 14 està previst al matí de dijous 21 de setembre. En l’acte convocat aquest dimecres 13 de setembre a plaça de la Vila han fet una crida a fer suport contra el desallotjament aquell mateix dia a les nou del matí.
Les joves que participen de l’espai autogestionat han exposat el cas conjuntament, i amb el suport, de col·lectius com la Plataforma Salvem el Barri Antic i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca – PAHV Gramenet-. Al final de l’acte ha pres la paraula una representant del col·lectiu de mares de les joves ocupants, que els darrers mesos han rebut atacs i criminalitzacions des del govern municipal.
D’espai buit a espai de vida
L’inici de l’okupació va ser en el marc d’una protesta veïnal contra el PERI Santa Coloma Vella II, el 30 de maig de 2018. Les veïnes del barri van aconseguir aturar l’enderrocament ‘posant el cos i okupant l’habitatge’ tal com indiquen en un comunicat. Després d’aquests cinc anys, les joves han exposat que han estat funcionant com a espai obert i s’han fet nombroses activitats culturals i d’oci alternatiu: tallers, projeccions a la fresca, dinars i sopars populars, clubs de lectura, xerrades, presentacions de llibres, coordinacions de mobilitzacions socials, i una llarga llista d’activitats.
L’espai okupat ha estat seu creativa del documental “Ni PERI, ni peros, una història de resistència al centre històric de Gramenet del Besòs”, un curtmetratge disponible a xarxes socials. A banda, l’espai i les persones que li han donat vida, també van ser part protagonista al documental sobre el Pla Popular, “Perifèria”, dirigit per Odei A. Etxearte i Xavi Esteban.
De ser enderrocat passa a ser un espai per a la memòria històrica
Com exposem més amunt, l’intent d’enderrocament el maig de 2018, va rebre la resposta veïnal. Es va fer una cadena humana per protegir l’edifici, amb gent encadenada, i, com a culminació del moment, un grup de joves va entrar a l’edifici per habitar-lo i impedir així l’enderroc.
Com a part de la memòria històrica de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, l’edifici del carrer Pedró pot ser catalogat com a emblemàtic. En aquest edifici es va ubicar la primera escola colomenca amb un projecte pedagògic innovador gairebé deu anys abans de la proclamació de la República. La parella creadora d’aquesta escola, anomenada Escola Nacional Catalana i coneguda popularment com a l’Estudi Nou, també era ben jove: Joan Manent tenia 24 anys i Maria Argelaguet 22 quan la van posar en marxa.
L’Estudi Nou va ser una escola en català i mixta que va haver de fer front a la guerra i la repressió de la dictadura franquista. Es pot dir, doncs, que el manteniment d’aquest espai ha estat una victòria per mantenir i recuperar de l’oblit una part de la història de la ciutat, que sense l’okupació avui dia serien runes i poca gent coneixeria.
A Infograma en vam parlar en dos articles: L’Estudi Nou: un projecte innovador (part 1) i Estudi Nou: un projecte innovador (part 2)
Un entramat especulatiu difícil d’entendre
L’edifici feia anys que estava buit i en desús. Endinsat al projecte de reparcel·lació del PERI Santa Coloma Vella II, la decisió sobre el futur de l’espai, després de la mort del propietari de Construcciones Ortega, va recaure a la mercè del Banc Sabadell, com tants altres edificis de la ciutat que queden abandonats fruit de l’especulació immobiliària.
El projecte d’enderrocament, tal com indiquen des del col·lectiu, estava orquestrat per l’ajuntament seguint un pla urbanístic controvertit: el PERI Santa Coloma Vella II. Aquest pla, que afecta gran part del barri vell de la ciutat, es tracta d’una reparcel·lació del terreny que acredita a Sabadell Real State -societat mercantil del banc- com a propietari del 70,74%, i aquest posteriorment va cedir la seva part a la promotora immobiliària Culmia.
Un entramat, que a més del Banc Sabadell i la immobiliària Culmia, afegeix la immobiliària Solvia -del Banc Sabadell-, i al fons voltor OakTree, així com al fons Hiperion Activos Immobiliarios.
A inicis de 2023 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -TSJC- va anul·lar el projecte de reparcel·lació, i tres càrrecs de l’ajuntament de la ciutat han estan citats davant la justícia investigats per delictes de presumpta prevaricació urbanística, coaccions i revelació d’informació privilegiada. Uns fets que van sortir a la llum junt amb que el passat mes de gener l’equip de govern municipal va desallotjar, i enderrocar, per la força la part del centre social que donava a plaça de la Vila.
Habitatge social i rehabilitació
No és casualitat que el desallotjament del centre social hagi rebut el suport dels dos col·lectius esmentats. La zona que volen enderrocar -i part de la ja enderrocada- ha ubicat, i ubica, a persones en situació de risc d’exclusió social: persones sense llar i famílies desnonades, així com cases amb lloguer antic, en propietat i d’altres buides habitades actualment per joves que no poden accedir a un lloguer assequible.
Tots els col·lectius han sigut clars i contundents: s’exigeix que deixin continuar vivint a les persones que ara habiten i s’aposti per la rehabilitació d’habitatges, sense fer fora a ningú i donant vida als comerços locals.
