Nicaragua

Nicaragüita

Drets

Nicaragua va ser el lloc d’origen i destí de bona part del moviment solidari català i colomenc dels anys 80 i 90. Ara està de nou d’actualitat per la seva crisi política, per la controvertida resposta governamental a la pandèmia i pels efectes dels darrers huracans a les seves costes. Foto Hector Zampaglione, Entre volcanes, 1992.

Nicaragua era un símbol de la resposta revolucionària i transformadora davant la dictadura de Somoza i la ingerència dels Estats Units, que va portar a una cruenta guerra civil. L’arribada al poder del sandinisme va ser una de les principals referències de les onegés i entitats compromeses. També va ser durant temps el principal país receptor de cooperació, tant des de Catalunya com d’arreu.

La població fronterera de Jalapa, de la regió de Nueva Segovia, va ser un dels primers agermanaments de cooperació de la nostra ciutat, ara fa ja 35 anys.

El triangle verd centreamericà

Nicaragua és un dels països menys desenvolupats d’Amèrica Llatina on l’accés als serveis bàsics està molt limitat i és un desafiament constant. És el país més pobre del continent, només superat per Haití.

A Santa Coloma, segons l’Institut Català d’Estadística IDESCAT n’hi ha 64 persones originaries d’aquell país. Si sumem els nascuts a Hondures (1.142) i els de El Salvador (232), tenim unes 1.500 persones d’Amèrica Central. Això significa el 5% de la població colomenca d’origen estranger. A aquesta xifra dels països del triangle centreamericà, també podríem afegir la població de Guatemala i Mèxic: un centenar.

Què està passant a Nicaragua?

No és fàcil entendre ni explicar el que està passant al país. Des de 2018 està vivint la pitjor crisi de drets humans en molts anys.

Des de l’inici de les protestes socials, desencadenades per les criticades reformes de la Seguridad social l’abril de 2018, es van produir manifestacions constants.

Protestes, covid, repressió: no és fàcil entendre ni explicar el que està passant al país

La resposta repressiva del govern del president Daniel Ortega i la seva dona, la vicepresidenta Rosario Murillo, va portar a l’assassinat de centenars d’opositors per les forces de seguretat de l’Estat i els grups armats progovernamentals. A més, cal comptabilitzar els milers de ferits, les detencions arbitràries i la multitud de persones forçades a fugir a l’estranger.   

Autoritarisme i repressió

L’últim informe d’Amnistia Internacional afegeix que continuen els feminicidis, segueix vigent la prohibició total de l’avortament i es manté la impunitat dels qui fan actes de violència contra població indígena.

El passat més de març, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va calcular, que eren més de 100.000 les persones nicaragüenques forçades a marxar del país. Sobretot estudiants, periodistes o agricultors, però també antics militants o dirigents sandinistes. Principalment s’han refugiat a la veïna Costa Rica, però també a Mèxic, Panamà o Europa, on demanen asil polític.

Durant tot 2019 i fins ara, el govern nicaragüenc no ha permès l’entrada d’organismes internacionals de drets humans. També ha rebutjat recomanacions del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i ha denegat l’accés al país de la Comissió sobre Nicaragua de la Permanent de l’Organització d’Estats Americans (OEA).

Premsa amenaçada

La censura i les dificultats per a la premsa també han estat denunciades per l’organització Reporters sense Fronteres (RSF). La seu de diaris i d’emissores de ràdio han patit atacs. I  alguns mitjans independents han estat intervinguts, impedint-ne el funcionament, i s’han vist obligats a treballar des d’altres països i per internet.

El responsable de RSF per Amèrica Llatina diu “Aquesta censura del govern i guerra mediàtica amb la qual es busca desacreditar les critiques i minimitzar la magnitud de la crisi és una gran amenaça per la llibertat de premsa i la democràcia a Nicaragua. Més que mai, RSF se solidaritza amb els periodistes nicaragüencs que intenten fer la seva feina informativa i demana al president Daniel Ortega que respecti els convenis internacionals en vigor”.

Covid sense control  

A principis de gener, l’independent Observatorio Ciudadano covid-19 de Nicaragua  va informar, segons els seus registres, de la mort 2.890 persones. Mentrestant, les autoritats sanitàries governamentals només en comptaven 116. Des del govern també s’ha atacat la seva campanya: ‘Quédate en casa’. Diuen que va en contra de l’economia local, que és majoritàriament informal.
Aquest observatori, format per una xarxa de metges i voluntaris a tot el país, diu que les estadístiques oficials no donen informació detallada sobre la pandèmia. I les seves dades són entre 20 i 30 cops inferiors a la d’altres fonts independents. Tot plegat, és una situació preocupant per a la població, per a l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) i per la comunitat internacional.

Noves lleis i convocatoria electoral 2021

La recent aprovada Llei de defensa dels drets del poble a la independència, la sobirania i autodeterminació per la pau, del Frente Sandinista, tindrà uns altres efectes. Especialment impedir al participació d’opositors a les pròximes eleccions generals previstes pel pròxim novembre.

D’altra part, la nova Llei de regulació d’agents estrangers ha aixecat nombroses protestes perquè pretén controlar sobretot periodistes i onegés. Qualsevol organització o persona registrada pel Ministeri de l’Interior com a agent estranger estarà sotmesa a vigilància i restriccions cíviques i polítiques.

A més la Llei especial de ciberdelictes, i la Llei de cadena perpetua per a delictes d’odi són criticades per la oposició per coartar la llibertat d’expressió, i anar en contra de la democràcia a Nicaragua.

El país que ens va fer més solidaris

Malgrat tot, algunes organitzacions colomenques de solidaritat, com el Grup de Suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa o l’Associació d’Amistat amb Amèrica Llatina HUAYNA, continuen treballant-hi. Tant en projectes com en activitats vinculades amb Nicaragua, i en defensa dels drets humans amenaçats al país.

Un exemple actual és la campanya d’emergència i reconstrucció per les terribles conseqüències dels huracans Eta i Iota. L’Associació Huayna hi dona suport i ha fet una crida a la solidaritat de les entitats i ciutadania de Santa Coloma.

Informació contrastada

Davant la situació actual tan complexa i difícil, cal estar ben informat. Per això destaquem alguns dels principals mitjans actuals més recomables:

Confidencial. És el mitjà que dirigeix Carlos Fernando Chamorro, exdirector de Barricada als anys 80 i actual crític amb el règim. 
Articulo 66. Mitjà sorgit a partir de les protestes de 2018 i amb periodistes independents.
Nicaragua investiga. També és un mitjà nou sorgit arran dels fets de 2018, amb molta atenció als temes socials. 
El19digital. La versió oficial del govern nicaragüenc.

Més informació: “COVID sense fronteres”

¿Qué sos Nicaragua?
¿Qué sos
sino un triangulito de tierra
perdido en la mitad del mundo?

¿Qué sos
sino un vuelo de pájaros
guardabarrancos
cenzontles
colibríes?

¿Qué sos
sino un ruido de ríos
llevándose las piedras pulidas y brillantes
dejando pisadas de agua por los montes?

¿Qué sos
sino pechos de mujer hechos de tierra,
lisos, puntudos y amenazantes?

¿Qué sos
sino cantar de hojas en árboles gigantes
verdes, enmarañados y llenos de palomas?

¿Qué sos
sino dolor y polvo y gritos en la tarde,
—gritos de mujeres, como de parto—? 

¿Qué sos
sino puño crispado y bala en boca?

¿Qué sos, Nicaragua
para dolerme tanto?

(Gioconda Belli, poetessa, novel·lista i revolucionària nicaragüenca)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *