Aquest passat diumenge els laietans i laietanes de Gramenet vam celebrar una edició molt especial del Castell de Tothom. No només perquè aquesta era la 5a edició d’un projecte molt important, sinó també perquè suposava la recuperació de les trobades (o diades) castelleres a la ciutat prop de dos anys després de la darrera. Text: Sergi Caravaca, Laietans i laietanes Gramenet. Foto: CNL L’Heura.
La trobada va arribar després de prop d’un any i mig d’aturada a causa de la covid-19. I és que el 10 de març de l’any passat, dies abans de declarar-se l’estat d’alarma, les colles castelleres vam decidir aturar l’activitat per precaució, sense data de tornada, encara que tots ens pensàvem que seria cosa de 15 dies o un mes. La veritat, però, és que la tornada va trigar fins al 18 de juny d’aquest any i, de manera definitiva, a l’octubre.
El Castell de Tothom, fer pinya per la diversitat
Hi ha diverses expressions castelleres que s’han anat incorporant en el parlar del nostre dia a dia, com per exemple “fer llenya” (quan algú o alguna cosa s’ensorra) o l’expressió “pit i amunt!” per donar ànims. Però potser la que més es coneix i s’utilitza és la de “fer pinya”.
La pinya és la base del castell. Un lloc on tothom té la seva posició però on totes i cadascuna és necessària per aguantar el tronc i la canalla. No només són una ajuda per si van malament o un “matalàs” per si cau la gent. La pinya pot arribar a repartir el pes reduint en un 60% el pes directe que suporta el baix, la persona que està a baix de tot. Una mostra de com la unió fa la força.
Aquest “fer pinya” és un dels valors bàsics castellers. I per als laietans i laietanes també és part de la nostra manera d’entendre la pròpia colla i el fet casteller. Fer pinya per assolir un objectiu comú, fer castells, però també fer colla i fer ciutat. Un fer pinya amb totes i tots, vinguem d’on vinguem, siguem com siguem, ens sentim com ens sentim o estimem com estimem.
Per això, l’any 2017, els laietans i laietanes tirem endavant juntament amb altres entitats el Castell de Tothom, una iniciativa on es vol potenciar la diversitat com a valor positiu precisament a la nostra ciutat on la diversitat es viu i es veu en el dia a dia. Una diversitat en positiu a partir de la pinya, aplegant gent de moltes procedències en les pinyes laietanes fins a aconseguir un total de 38 nacionalitats. Però també mostrant la diversitat funcional en positiu amb la presència dels Castellers de la Il·lusió, una colla que treballa la inclusió de les persones amb discapacitat física i mental amb una colla totalment inclusiva. Una colla que ja és fixa en el Castell de Tothom i que no s’ha perdut cap edició.
Aquesta voluntat ha seguit al llarg dels anys, fins i tot l’any passat on, sense poder fer castells físicament, la colla decidim fer pinya per la diversitat amb un debat sobre les diversitats en el món casteller, on a més de les anteriorment treballades (d’origen i funcional), es fa èmfasi també en el treball sobre diversitat de gèneres i LGTBIQ+ dutes a terme des del món casteller amb diferents experiències.
Tornem a omplir les places de colors, tornem a omplir les places de castells
La implicació de la gent en els assajos com en la trobada, tant laietans i laietanes antics com noves membres, ens han permès aixecar els primers castells amb tot just un mes d’assaig i d’una llarga aturada. Evidentment, no van ser els castells més grans de la colla, però no per això són menys valuosos, perquè són una gran mostra del que són uns dels valors dels castells: l’esperit d’autosuperació i fer pinya per un objectiu.
La trobada va començar després de la cercavila, a les 12 h, amb una plaça del Rellotge plena de gent i acompanyats pels Castellers de la Il·lusió, els nostres padrins els Castellers de Badalona i la Muixeranga de Barcelona. Vam obrir la diada amb un pilar de 4, el primer des de la represa, i que tenia un tronc íntegrament femení, fet que ens agrada destacar, ja que el paper de la dona als castells és indispensable i ha ajudat al món casteller a créixer des de la seva incorporació a cavall dels anys 70 i 80.
Seguidament vam poder realitzar el 3de5 net i el 4de5 net, unes construccions que es fan sovint als assajos per treballar construccions superiors on la pinya no agafa el castell, sinó que l’envolta. Tots dos van presentar molta seguretat i es van poder descarregar sense problemes, tot i que en el primer es va haver de desmuntar un primer cop per quadrar mides.
En la tercera ronda vam realitzar un 3de6 (ara sí, amb pinya agafant). Un castell que presentava una alineació de canalla nova, que ha de ser de futur, per la qual cosa, per prudència, vam desmuntar amb dosos col·locats. Un castell que ens va servir per demostrar-nos del que som capaces si totes i tots fem pinya.
I per tancar l’actuació un nou pilar de 4, això sí, totalment diferent a nivell d’alineació del primer, que va estar acompanyat pels pilars de canalla, on tots els més petits de la colla van poder pujar.
A més, els i les presents a la plaça del Rellotge també vam poder veure el pilar de 4, el 3de6, el 4de6, el pilar de 5 i el pilar de 4 per sota dels Castellers de Badalona, els pilars, el 2de4 i el 3de5 fins dosos dels Castellers de la Il·lusió (totes dues també realitzaven els primers castells a plaça), i les figures de quatre en peu, la sènia i el pinet de 3 de la Muixeranga de Barcelona, una tradició valenciana germana dels castells.
Ara tocaria descans, però enguany no aturem assajos. El 31 de gener arriba una cita molt especial: les Festes Decennals de la Candela a Valls. Una trobada que es fa cada 10 anys on participen totes les colles castelleres i que la covid-19 ha provocat que hàgim hagut d’esperar un any més del compte.
Enguany ha estat una edició marcada per la represa, però on també hem volgut deixar clara aquesta voluntat de destacar en positiu diversitat començant des del lema: “tornem a omplir les places de colors!” no només els colors de les camises, sinó també els diferents colors de les diversitats. I seguirem treballant aquesta visualització de la diversitat en positiu no només al Castell de Tothom, sinó dia a dia, assaig rere assaig i trobada rere trobada. Perquè als castells tothom, vinguem d’on vinguem, siguem com siguem, sentim com sentim o estimem com estimem, som iguals.
