L’equip de l’Infograma estem de celebració: ha fet 5 anys que, en plena pandèmia, engegàvem aquesta segona etapa de revista. Aquesta setmana la dedicarem a aquesta efemèride. Pretenem fer un petit balanç del que ha estat la nostra tasca durant aquest lustre i de si ha canviat o no el panorama comunicatiu de la ciutat. D’igual manera, farem una mirada a la mateixa ciutat, què ha canviat en aquests 5 anys i què roman invariable?
El dia 7 de setembre de 2020 ens presentàvem amb un article que continua tenint vigència avui dia. Naixíem “amb l’objectiu d’informar sobre reivindicacions veïnals, l’activitat de grups colomencs, de notícies de la ciutat que no apareixen a altres mitjans, o bé donant una veu crítica d’aquestes», per «promoure la informació de proximitat partint de les problemàtiques socials per tal de situar-les en l’agenda pública”. La ciutat patia una important manca de mitjans de comunicació, tant públics com privats, que aportessin la pluralitat informativa que trobàvem a faltar i això, per desgràcia, no ha canviat en aquests anys.
Durant aquest temps, hem donat veu a múltiples entitats i no pocs artistes locals, hem estat protagonistes d’algun ple i, fins i tot, hem provocat algun canvi arran d’algun article publicat. De tot això farem balanç en un segon article, en aquest que ens ocupa ens volem centrar en alguns canvis (o no) de Santa Coloma des que l’Infograma la torna a explicar.
Canvis polítics
Segurament, si hem de destacar un canvi que s’hagi produït a la ciutat en aquests 5 anys, gairebé sense cap dubte seria el canvi a l’Alcaldia. Ara fa poc més d’un any, Núria Parlon era nomenada consellera d’Interior del nou govern de la Generalitat, per la qual cosa deixava l’Alcaldia de Santa Coloma que havia exercit des de 2009, quan va substituir el corrupte Bartu Muñoz —l’article que vam escriure fent balanç del seus anys com a alcaldessa és dels més llegits de la revista—. Amb ella se’n va emportar un gruix significatiu de l’equip de govern, que, per tant, va haver de patir una notòria reestructuració, començant pel nomenament com a nova alcaldessa de Mireia González, regidora d’Educació, Infància i Joventut amb Parlon.
Tanmateix, aquests importants relleus al govern no van ser aprofitats per rectificar la decisió de l’anterior alcaldessa de fer entrar al govern municipal els dos regidors del grup de dretes Ciudadanos. Aquesta decisió la prenia sense tenir-ne necessitat “numèrica”, atès que el PSC havia revalidat la majoria absoluta un cop més. El gir a la dreta del govern local és més que palès.
Continuant amb la composició del ple municipal, cal destacar que, en les darreres eleccions municipals de 2023, van quedar fora del consistori els Comuns, hereus del PSUC, ICV-EUA i Podemos, que sota aquestes diverses sigles havien estat una presència constant des del primer ajuntament de la democràcia.
D’altra banda, van tenir la nefasta notícia de l’entrada del partit d’extrema dreta VOX, amb 2 regidors. De nou, igual que va passar en el mandat en què va haver-hi 3 regidors de Plataforma per Catalunya, el discurs d’odi envers les minories, racista, xenòfob i masclista torna a escoltar-se als plens sense que ningú hi posi remei.
Problemes enquistats
El que ha romàs invariable en aquests 5 anys —i ja en fa més de 50 que dura aquesta reivindicació— és la no finalització de Can Zam com el gran parc metropolità que necessita i mereix la ciutat. Recordem que és l’única de l’àrea metropolitana que no en té un, i que és la ciutat amb menys verd públic per habitant de Catalunya. De fet, pel que fa a Can Zam, anem en sentit contrari del que demana l’ecologisme: no només no s’ha convertit en parc verd i frondós, sinó que pretén ser “calaix de sastre” d’equipaments: que si els barracons d’un nou institut, que si un super poliesportiu, que si un balneari… Tot sembla que hagi de tenir cabuda a Can Zam, sense oblidar que se segueix celebrant el RockFest que cada any que passa inhabilita la utilització del parc per més temps. En l’edició d’enguany, per a un festival de 3 dies, el parc ha estat inaccessible gairebé 3 setmanes! S’està intentant millorar la biodiversitat, amb la renaturalització del riu Besòs i la connexió amb el parc, però després no ens importa en absolut que els animals que poblen aquests entorns pateixin els centenars de milers de watts de so i de llum durant el festival.
Continua present al cor de la ciutat l’esquelet del Pirulí, aquest recordatori permanent de la major corrupció patida per la nostra ciutat i la incapacitat dels governs posteriors de resoldre el problema del PERI Santa Coloma Vella II. En aquests anys, hem informat sovint d’aquesta qüestió. En l’actualitat, el projecte de reparcel·lació corresponent està anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya des de novembre de 2022, això ha obligat l’ajuntament a aturar qualsevol intervenció constructiva i, en teoria, a reparcel·lar de nou. Això sí, amb males arts polítiques, es va aprofitar que la sentència encara no era ferma per desallotjar el jovent que ocupava l’Estudi Nou, tapiat i sense ús des de llavors —desembre 2023, quan la policia va prendre la ciutat per dur a terme el desnonament—. Així mateix, van aprofitar l’avinentesa per enderrocar dos blocs de la plaça de la Vila.
El problema del padró, al qual hem dedicat no pocs articles, és un altre tema que continua sobre la taula, amb poquíssims passos endavant durant aquests anys.
Canvis urbanístics
El que ha canviat en aquest temps és la façana al riu amb la remodelació del passeig de la Salzereda (diferent a com volia inicialment el govern municipal, gràcies a la mobilització de les veïnes). Així mateix, la llera s’ha decorat amb un gran mural de 400 m de l’artista lleidatà Swen Schmitz, representant la fauna present al riu, i la posada en marxa del projecte artístic BesArt.
S’ha perdut l’oportunitat d’esponjar una mica el barri del Fondo. L’actuació a l’eix Bruc, que podria haver servit per guanyar una nova gran plaça al barri, que tant ho necessita, s’ha convertit en 2 nous edificis i una petitíssima plaça, amb l’agreujant que aquests dos edificis construïts en sòl públic en règim de protecció oficial, “una vegada transcorregut el termini de vigència de la seva qualificació, […] aquests habitatges del patrimoni públic acabaran passant a mans privades i es podran vendre en el mercat a preu lliure” (https://www.infograma.cat/el-problema-de-lhabitatge-a-santa-coloma/).
Com en altres grans ciutat, el problema de l’habitatge s’ha intensificat en els darrers anys. En el cas de la nostra ciutat, els desnonaments són un continu i, a hores d’ara, sovint no es pot oferir alternativa habitacional perquè no s’ha treballat en la línia de tenir habitatge públic d’emergència. Els preus, tant de compra com de lloguer, estan pujant de forma alarmant.
Els diners se’n van, en canvi, en grans projectes com és la comissaria nova al Raval, un edifici de set plantes (set!) amb un pressupost de gairebé 12 milions que ja s’està construint i la previsió (amenaça?) de construcció d’un nou pavelló poliesportiu per 14 milions d’euros. Milions i milions invertits en obres faraòniques mentre la pobresa continua colpejant fortament la ciutat. “Santa Coloma de Gramenet concentra el percentatge més alt de població amb vulnerabilitat urbana extrema de l’AMB: el 50,8%”, més de 60.000 persones.
En positiu
Per acabar amb un toc positiu, l’economia social i solidària ha avançat en aquests anys de la mà de l’Ateneu Barcelonès Nord amb la creació de nombroses cooperatives i la comunalitat urbana, l’Engramatge. Per la seva banda, la moneda local, la Grama, segueix el seu desplegament, no sense dificultats.
Finalment, els espais autogestionats de la ciutat van perdre el CSO LaKasa-Estudi9, com hem dit, però, en canvi, l’Espai obert Ca la Sisqueta està a punt de complir 10 anys de vida i l’antic Ateneu Julia Romera s’ha transformat i revitalitzat en forma del nou Espai Gramenet.
