José Berruezo

El 14 d’abril a Gramenet del Besòs

Memòria

Avui fa 90 anys es va proclamar la Segona República. Poc sabem d’aquell dia a la nostra ciutat. Santa Coloma de Gramenet iniciava un període històric nou i trencador. Fins i tot va canviar el seu nom per Gramenet del Besòs. Hem buscat fonts directes i per això avui recollim el testimoni de José Berruezo. Berruezo, militant de la CNT, fou cronista d’El Diluvio (1930-1931), corresponsal de Solidaritat Obrera (1934-1936) i un dels alcaldes més emblemàtics del període republicà. Foto Redacció

Del llibre de José Berruezo, Por el sendero de mís recuerdos (1920-1939) editat pel Grupo de Estudios Histórico-Sociales 1987. Traduïm i adaptem del text original en castellà, mantenim els noms en majúscula segons l’autor.

El dia de la proclamació de la República, jo havia acabat la jornada laboral a les dues de la tarda. Arribat a Sant Adrià, i abans de pujar a l’autobús en direcció a Santa Coloma, em vaig apropar al quiosc de diaris pròxim a la parada i com coneixia el propietari, en veure’m, es va apressar a dir-me:

– Acaba de ser proclamada la República a Eibar.

A casa vaig agafar un entrepà per anar-me’n cap a Barcelona, mentre pensava, com així va ser, que el poble barceloní estaria ja al carrer proclamant la República. Com que no hi havia autobús disponible en aquella hora, vaig marxar a peu cap a Sant Adrià, i em vaig trobar amb José Bobé, vell socialista que va morir amb el desig d’arribar a ser regidor. Tenia un automòbil que feia servir per guanyar-se la vida com a taxista.

—On vas? —Em va preguntar.

– A Barcelona- vaig respondre´. Sembla que hi ha moviment per a la proclamació de la República.

Bobé va afegir:

—Porto una bandera republicana al cotxe. Podríem avisar alguns perquè ens ajudin a col·locar-la a la torre de l’Ajuntament.

—Avisar alguns…? La posem nosaltres mateixos!

Sense pensar-ho més ens vam adreçar cap a l’Ajuntament.

Asseguts a l’entrada es trobaven l’alcalde, el secretari i diversos regidors (…) També hi eren els Mossos d’Esquadra, que de manera permanent prestaven servei en aquest centre oficial. S’ha d’aclarir que ni Bobé ni jo portaven armes, ni tan sols un tallaplomes.

Decidits, vam increpar l’alcalde.

—Què fan vostès aquí?

El primer mandatari local, una mica sorprès, va respondre mentre assenyalava els altres:

—Soc l’alcalde, els regidors i el Sr. Salazar, secretari de l’Ajuntament.

Sense donar-los temps a reaccionar, vaig afegir:

—Doncs bé, com que s’ha proclamat la República, tots al carrer. Vagin-se!

I van marxar tots sense replicar.

Haver estat corresponsal d’El Diluvio m’havia facilitat certes relacions, una mica convencionals, amb alguns funcionaris de l’Ajuntament. Sobretot amb el conserge, a qui li agradava que sortís el seu nom al diari, cada vegada que intervenia en un accident com a infermer. Li vam demanar que ens obrís la porta de la torre del rellotge per hissar la bandera republicana. Obedient, l’home va acomplir l’ordre.

Així va ser proclamada la República a Santa Coloma de Gramenet (més endavant Gramenet del Besòs), el dia 14 d’abril de 1931, unes hores abans que la bandera onegés a la plaça de Sant Jaume.

Hem de dir també que els Mossos d’Esquadra se’ns van quadrar al temps que deia el seu cap:

—Nosaltres sempre estem al costat dels poders constituïts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *