Rita Hervás

El món de la Rita

Col·laboracions Cultura

Artista plàstica, il·lustradora, escriptora i “disca amb orgull”. En aquest reportatge farem un viatge pel món de la Rita Hervás, una artista colomenca que a poc a poc va fent camí a la cultura de Santa Coloma, i més enllà. Benvingudes i benvinguts a aquest meravellós viatge! (Autor: Aitor Dorado Palomar)

Pels diferents districtes de Santa Coloma, s’han vist penjats cartells amb il·lustracions de la Venus o de la Llibertat guiant al poble, entre d’altres, amb un codi QR acompanyant-les. A la part superior d’aquests cartells es pot llegir un perfil d’Instagram anomenat El mundo de Rita. Segurament moltes i molts de vosaltres us heu fet la pregunta de quina és la persona que hi ha darrere d’aquesta petita exposició urbana accessible per a tothom. Es tracta de la Rita Hervás, una artista colomenca i antiga veïna del barri de les Oliveres que a poc a poc es va fent un lloc a la cultura colomenca, a més de buscar fomentar-la mitjançant les seves obres i projectes. Així doncs, us convidem a conèixer les diferents cares, passions i obres que defineixen aquesta artista que encara ens pot oferir (i ens oferirà) més art de què gaudir. Ens acompanyeu en aquest viatge?

Com es va crear ‘El món de la Rita’?

Rita Hervás afirma que des de sempre li ha agradat dibuixar, ja que es considera una persona molt sensible. Per a ella, dibuixar és una “forma d’evadir-se i d’estar en el teu món”. Per aquesta raó, de petita solia expressar que volia ser pintora. Tot i així, no neix només d’aquesta passió el que avui dia coneixem com El món de la Rita. Aquest univers propi és fruit d’una evolució i vivències personals que la varen dur a trobar en l’art una sortida, una manera d’expressar-se i de sortir endavant, tot i les adversitats.

La Rita assegura que sempre li “ha agradat dibuixar segons em venia de gust”. És per això que, davant les consignes que es donaven a l’assignatura de Plàstica de l’ESO, com la Rita no estava gaire d’acord, feia la tasca amb allò que se li demanava, però sempre duia a terme una opció B… la qual acabava presentant tot i que no complís el que se li havia remarcat. “No m’agradava seguir les normes”, evoca la Rita, amb un somriure i una vehemència al rostre. A banda d’això, ens ha explicat que en aquella època les figures docents li deien que no la veien preparada per a cap carrera, creant en la seva alumna un complex d’inferioritat que aniria arrossegant durant anys, del qual encara resta alguna petjada a dia d’avui.

Als disset va començar a treballar. Pel fet de ser menor d’edat va ser la mare qui li va signar el contracte. A la seva experiència laboral se li va sumar el fet d’haver de cuidar d’un familiar, ja que tenia el grau d’auxiliar d’infermeria, i la preparació d’un curs pont per accedir a un grau superior. “En aquells anys vaig fer vinyetes per desfogar-me. Aquestes vinyetes oscil·laven per un estil similar al de Mafalda i Lola Vendeta. Va ser allà quan es va començar a gestar El mundo de Rita”. Poc després, però, es va independitzar i va treballar a un hospital, de manera que es va veure obligada a deixar de banda el dibuix perquè no disposava de temps.

“Va ser en aquella època quan va començar la malaltia”, afirma l’artista. Sentia com el cos se li anava deteriorant, perdent cada cop més força i energia. El primer diagnòstic que se li va fer apuntava que patia ansietat i depressió. “Em van dir que tot era psicològic”, afirma la Rita, la qual es va carregar a sobre de si mateixa tota la culpabilitat. “Volia creure que era cosa meva i que anava a millor”, però realment no va ser així. A proposta dels experts, es va medicar, fet que va fomentar i fer avançar més ràpid la dolència real que tenia: la miastènia, una malaltia neuromuscular que es caracteritza per la gran debilitat de la musculatura i una propensió freqüent a la fatiga.

Tot i la situació en què es trobava, Rita Hervás es va interessar pel disseny en tres dimensions. Així doncs, de manera autodidacta i mitjançant tutorials de Youtube, va començar a experimentar i fer produccions en 3D, fins al punt de compartir-les.

Va ser llavors quan la van derivar a l’Hospital de Sant Pau, on un expert li va detectar que el que realment patia era miastènia. “Portava dos anys creient que era una qüestió psicològica i carregant-me la culpa de tot plegat”, afirma la Rita. “De sobte, em vaig adonar que no era culpa meva l’estat en què em trobava”. Al poc temps la van operar, però la malaltia no es va curar com s’esperava. Tot i així, la Rita continuava estudiant online. “Jo dibuixava, en comptes de veure la televisió” afirma “Tant de bo triomfis al món de la il·lustració, perquè no rebràs cap tipus d’ajuda” li va arribar a dir el tribunal mèdic. “Em feien veure que era una càrrega per a la meva parella i per a la meva família” afirma la Rita. Aquest discurs li pesava tant que es va decidir a fer il·lustracions pròpies per vendre-les i intentar tirar endavant per tal de no dependre econòmicament de la família ni obligar-los a buscar altres treballs per garantir-se certa estabilitat, però no va ser suficient. Poc després li van donar la discapacitat i la van animar a treballar a l’ONCE “per fer un treball seriós”. Per convèncer-la, li van arribar a dir “no sembles discapacitada i ets maca”.

Finalment, al març de l’any 2020 el coronavirus va ser catalogat com a pandèmia i, davant el descontrol de casos, la gran majoria de governs del món van decidir confinar la gent a casa seva. “Com que les vinyetes les feia ràpid, necessitava fer altres coses que em comportessin més temps”. Va ser llavors quan es va decidir a fer dibuixos de caire més infantil, més treballats i més acolorits. Es podria considerar que a partir d’aquell moment el món de la Rita va començar a néixer, florir i difondre’s fins a arribar a bona part de la població colomenca.

“Els nens i nenes et miren amb una cara
que t’escombren tots els mals”

El primer llibre

La malaltia i tot el calvari personal que va haver de passar fins que li van diagnosticar el que realment patia no va passar desapercebut per l’artista. A tot això, a més, s’ha de sumar el fet que la miastènia està poc visibilitzada i gent coneguda de vegades no han sabut com tractar-la o han optat per ignorar la situació. Aquesta experiència va ser la que va dur Rita Hervás a voler informar sobre la malaltia i trencar d’una vegada el tabú que l’envoltava.

Es va adonar, però, que escriure sobre aquesta temàtica per a un públic adult se li presentava molt complicat, de manera que va decidir fer-ho per a l’infantil. D’aquí neix, per tant, el seu primer llibre: La mariposa que dejó de volar, que va ser publicat a través d’una editorial d’autopublicacions i es pot trobar a la llibreria Carrer Major. Tant la història que s’hi narra com les publicacions que l’acompanyen han estat creades i fetes per la mateixa Rita Hervàs. “Mai havia fet il·lustració infantil”, expressa.

Amb la publicació de La mariposa que dejó de volar tot es va accelerar. Es van vendre exemplars a la llibreria del Carrer Major, va començar a fer il·lustracions per als diaris, va planificar tallers per a les escoles, treballant aquesta primera publicació infantil que havia fet, la regidora de Cultura li va presentar el llibre, etc. Aquest fet, a més, va comportar entrar en contacte amb altres artistes de la ciutat, de manera que Rita Hervás va descobrir diferents maneres de dibuixar i es va sentir en tot moment valorada per aquestes persones.

No va ser aquest llibre la primera creació que va compartir de cara al públic ni l’última que ha fet des de llavors. Molt abans de donar-se a conèixer més en profunditat, la Rita ja havia fet algunes col·laboracions, sobretot de cara a la ciutat. Seva és la il·lustració que l’any 2019 va acompanyar les Festes Majors Alternatives de Santa Coloma de Gramenet, sota l’eslògan “Gramenet del Besòs serà la tomba del feixisme”.

Després de la publicació del seu primer llibre, Rita Hervás ha fet noves obres i s’ha endinsat en nous projectes, dels quals farem uns cinc cèntims a continuació. L’artista colomenca ha col·laborat en projectes coeducatius promoguts per La CIBA. “Al principi tenia molta inseguretat en mi mateixa, però una treballadora d’allà em va instar perquè em valorés de veritat”. A dia d’avui, la Rita agraeix molt aquest gest: “van veure en mi allò que jo no veia”, afirma.

Des de llavors, doncs, ha realitzat diferents tallers per a la CIBA i ha dut a terme diferents col·laboracions, també amb altres col·lectius com Entenem LGTBI. Una de les que més repercussió ha tingut no només per a la ciutat, sinó també per a la Rita ha estat el disseny del Violeta Festival que es va fer al pati de l’Escola Fray Luis de León a la Festa Major d’aquest any. D’ella és la dragona Violeta que va encapçalar el festival. Tot i dedicar-se només al disseny, però, l’artista va decidir ser-hi present. “Vaig ser una nena més (…). La CIBA va fer com si la Violeta existís (…). Volien que fos una dragona amb ales per poder volar, sense por… i donar, doncs, aquest missatge a la joventut”.

Rita Hervás ens va explicar que la va emocionar molt veure que les criatures portaven les samarretes que ella havia dissenyat. Aquestes samarretes poden comprar-se avui dia, tant per a infants com per a adults, a La Tienda, botiga de samarretes i altres productes identitaris de Santa Coloma que s’ubica al carrer Sant Carles. “M’encanta treballar amb els nens i nenes perquè es nota l’evolució que hi ha com a societat (…). A un dels tallers on vaig participar, nenes de vuit anys em van dir que ja era hora de tenir un espai com aquest per a les dones (…). Les criatures d’avui dia han assimilat amb molta naturalitat que la família no només la componen un home i una dona, sinó que poden ser ambdós sexes, persones trans, etc.”

A més d’aquestes col·laboracions i de fer tallers coeducatius amb la CIBA o a les escoles a partir del seu conte infantil publicat (del qual ha arribat a crear una unitat didàctica), la Rita ha realitzat murals (fins ara, provisionals) a diferents punts de la ciutat, a més de fer exposicions de les seves creacions a Barcelona. També es troba immersa en nous projectes que aniran sortint a la llum. D’entre ells, destaca un Taller de Còmic que començarà a dinamitzar en breu a Santa Coloma.

Una exposició urbana accessible a tots els públics

Últimament, la Rita es lamentava de no fer cap cosa per a Santa Coloma de Gramenet. És per aquesta raó que se li va ocórrer dur a terme una exposició urbana per a la ciutat i que fos accessible per a tothom. Fruit d’aquesta decisió són diferents cartells que ha penjat als diferents districtes que conformen la localitat. S’hi poden veure creacions ja existents (per exemple, la Venus de Milo o la Llibertat guiant al poble), però fetes des de la perspectiva de l’artista. A més, a cadascuna d’aquestes imatges va inclòs un codi QR que reprodueix la cançó que ha inspirat cada creació. Per exemple, al cartell que hi ha posat al barri de Les Oliveres, on la obra representada és la Venus de Milo, la cançó que salta en clicar el codi és “Tu boca”, de l’artista colomenca i també veïna del barri de Les Oliveres, Queralt Lahoz.

Una exposició que encara es pot contemplar en alguns districtes i de la qual la Rita ens convida a seguir l’itinerari, reproduint les diferents cançons que han inspirat aquestes il·lustracions.

Com més em diuen que no ho puc fer, més passió i força hi poso per aconseguir-ho”

Al llarg de les tres hores de conversa que vam tenir amb Rita Hervás hem pogut observar que, a més de ser una persona francament sensible i resilient, és una dona que no té pèls a la llengua i que no té cap problema en dir les coses tal com les pensa. Afirma que els seus artistes referents són Agustina Guerrero, Joan Turú i Gemma Capdevila, entre d’altres, i que amb el seu art a més de sentir-se viva, busca visibilitzar qüestions tabús com la seva malaltia: “Si te la diagnostiquen d’hora i et donen una cura, pots fer vida normal” remarca. També difon el seu art per fer arribar a la gent el missatge que aconsegueixin els seus somnis per molt complicat que pugui semblar, com li van dir a ella en el seu dia. “Si vols fer alguna cosa que t’agrada i que et motiva, tant se val que sigui un hobbie o un treball o bé que duri un any o més, perquè val realment la pena” conclou, després d’haver fet un recorregut per la seva vida mitjançant la nostra conversa.

Amb aquesta afirmació, acabem aquest viatge pel meravellós i acolorit món de Rita Hervás, la qual a dia d’avui té coses a oferir-nos encara, ja que la seva ment i la seva sensibilitat no deixen de funcionar, de la mateixa manera que el seu amor etern per la seva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, i que el seu orgull cap al barri on es va criar, les Oliveres. Us convidem, doncs, que seguiu navegant per aquest món de la Rita que tan humanament ens convida a visitar la seva creadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *