Cultura

Oferta cultural reservada

Cultura

La pandèmia i la posterior represa d’activitats ha posat en evidència la fractura digital de la ciutadania colomenca. No disposar de connexió a internet pot ser un obstacle insalvable si necessites sol·licitar un ajut, busques feina o vols gaudir d’una representació teatral. L’absència de punts d’informació als barris de la ciutat o la conversió de l’OIAC (Oficina d’Informació d’Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament) en una oficina de tràmits on sols s’accedeix per cita prèvia ha fet revifar els pitjors aspectes del funcionariat i la burocràcia. Foto: Albert Azurmendi

De ben segur que podríem parlar de com l’escletxa tecnològica afecta els drets socials de la població, sobretot als col·lectius més vulnerables i bona part de la gent gran. En aquesta ocasió, però, ens centrarem en les dificultats que implica a l’accés a l’oferta cultural.

Santa Coloma de Gramenet no és una ciutat pròdiga en activitats culturals. Ho exemplifica que en els tres dies recents de dol decretats (19, 20 i 21 de juliol) només ha hagut de suspendre un conte a la Plaça del Rellotge. És habitual buscar l’oferta fora i no fer-ho a escala local. Hi ha pocs equipaments i la majoria de barris no en tenen cap. A més, aquest estiu tampoc s’han celebrat les festes de barri. La impossibilitat de reunir-se les associacions de veïns i veïnes a causa del tancament de centres cívics no els ha permès pensar ni dur a terme cap programació.

Enguany, malgrat els inconvenients i amb la intenció probable de pal·liar l’absència total d’activitats, l’Ajuntament ha decidit programar-ne. L’única alternativa –amb pandèmia o sense– on fer-ho és l’espai públic, però les nostres places de ciment no estan preparades per acollir espectacles a l’aire lliure. Són de dimensió petita i sovintegen els obstacles, no tenen ombres, rarament si va pensar a posar-hi un escenari i no tenen accés a la xarxa elèctrica. Fer un espectacle suposa un sobrecost d’instal·lació d’infraestructura i una limitació d’aforament i d’horari considerables.

Les nostres places de ciment no estan preparades per acollir espectacles a l’aire lliure

Segons informava l’alcaldessa en el seu tuiter, les places Mediterrània, Rellotge, del Llatí, Santa Rosa i Catalunya van gaudir de jocs el cap de setmana passat; a una d’elles, a més, s’havia previst cinema a la fresca. Una voluntat d’apropar la cultura i el lleure ben intencionada, però que ens obre interrogants: arriba aquesta informació a la població? Es garanteix l’accés a tothom?

La percepció que tenim no és optimista perquè gaudir d’informació a Gramenet és gairebé un privilegi. Ho dèiem a la introducció: si no tens accés a les xarxes, si no ets lectora del full informatiu de distribució escassa… difícilment sabràs que en aquella plaça del teu barri es fa alguna cosa. La ciutat és ben pobra en mitjans de comunicació, no disposa d’emissora de ràdio ni televisió local, tampoc s’han habilitat punts d’informació als barris. Piular l’alcaldessa a tuiter o instagram no és suficient per difondre encara que tingui molts seguidors. Sorprèn que no s’hagi previst d’un pla de comunicació per aquesta proposta nova i sembla que no s’ha comptat amb els establiments comercials i el teixit veïnal de la zona. Trobem a faltar informació a banderoles o cartells als opis de les parades d’autobús o metro.

L’escletxa s’aguditza si cal fer una reserva prèvia. De propostes municipals n’hi ha de dos tipus: amb reserva prèvia o d’accés directe sense reserva. La reserva prèvia només es pot fer si tens accés a internet i això selecciona d’antuvi el possible públic assistent: hi ha el veïnat que controla la informació i té accés a internet, i hi ha el que no té una o ambdues coses.

De ben segur que els responsables municipals ho saben bé quan programen activitats amb reserva prèvia al barri centre (per exemple, al pati de l’Auditori Can Roig i Torres) i sense reserva a la zona sud (Santa Rosa, Raval, Can Mariner i Fondo). La reserva prèvia té un altre inconvenient: la irresponsabilitat. Una part considerable de qui ha fet reserva decideix finalment no assistir a l’activitat, sobretot si és gratuïta. Si l’aforament és limitat i et quedes fora, i qui ha dit que aniria no hi va…

En totes les activitats que es programen, els protocols de la pandèmia obliguen a facilitar les teves dades a personal municipal i no tothom vol o pot fer-ho. Cal signar un document d’autorresponsabilitat on afirmes que no estàs malalt o no pots contagiar la covid-19, on poses el nom, el número d’identificació i també el telèfon. Cal accedir amb mascareta encara que pel carrer no és obligatòria. Cal un adult responsable si ets un nen o nena…

Al teatre ningú s’hi oposa, a les activitats exteriors apareixen recels. A ningú se’ns escapa que es pot veure l’espectacle des d’un balcó o col·locant-se rere la tanca. Força canalla juga sola a les places.

La situació legal de molts veïns i veïnes no facilita donar les dades amb confiança si vols accedir a un espectacle.

Saber-te fora de ben segur que és una vivència negativa. Enguany, el primer cap de setmana de setembre, es preveu celebrar la Festa Major d’Estiu i ens preocupa l’agudització de la fractura: la de veïnat que hi podrà accedir a l’oferta i de qui s’ho mirarà des de la barrera.

Esdevé antipàtic pensar que no s’hi pugui accedir perquè no has sabut d’aquella actuació però sí ho fa un altre de fora de la ciutat, o fins i tot dolorós que un nen o nena no pugui gaudir d’un espectacle perquè els seus pares no poden donar les seves dades.

I sobre la Festa Major… Enguany s’ha pogut fer la tradicional “tria” digital de cartell? Desconeixem si s’ha fet eliminat aquest detall participatiu en la programació de la festa o si hem estat víctimes, algunes de nosaltres, de la desinformació…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.