informació Gramenet

Què passa amb els centres cívics?

Ciutat

L’Ajuntament va decidir tancar els centres cívics i casals de la ciutat des del minut u del confinament, fa un any i dos mesos. Les nombroses organitzacions que s’hi allotgen van quedar aturades, confinades, com va passar amb tota la resta d’activitat. I van passar els mesos… (Foto de Can Mariner, d’Herodotptlomeu)

En les diferents trobades d’entitats que es van fer a l’Ajuntament durant els mesos d’estiu de 2020 ja es va poder constatar que no totes les organitzacions vivien de la mateixa manera el fet de no poder accedir al seu espai de treball. Moltes d’aquestes entitats treballen justament amb població vulnerable que, en aquell precís moment, necessitava més que mai la tasca que duen a terme: suport a gent gran, a persones amb problemes d’habitatge i d’alimentació…

En molts casos, encara que els col·lectius es comprometessin a mantenir totes les normes de seguretat necessàries, no es va permetre l’activitat dintre dels centres cívics. I així es va anar allargant: octubre, novembre, desembre… Davant dels dubtes d’algunes organitzacions, com per exemple el fet que les escoles estiguessin obertes, els centres cívics d’altres poblacions fessin activitats presencials… la normativa del PROCICAT impedia obrir aquests espais.

Tot i amb això, no deixa de ser xocant que un espai, com el centre cívic de Can Mariner, pugui tenir les condicions adequades per a la vacunació massiva, però no les tingui per a una reunió d’una entitat; o com Els Pins serveixen per fer cribratges a centenars de persones i alhora no pugui mantenir classes d’adults; o com el centre del Llatí tingui ventilació per donar sang, però no perquè es trobi el veïnat. Són accions dutes a terme durant el darrer any que fan dubtar del criteris en la presa de decisions, siguin de l’Ajuntament o del PROCICAT.

9 de maig, fi de l’estat d’alarma

Just tres dies després del final de l’estat d’alarma, el dia 12 de maig, les organitzacions que duen a terme la seva activitat en centres cívics municipals van rebre un correu electrònic en el qual es feia un repàs dels diferents decrets que havien reglamentat el tancament de centres cívics i casals. En aquesta notificació s’informava tothom de l’obertura al 50% dels espais. Ara bé, amb una sèrie de condicions:

«[…] només estan permeses activitats per a majors de 60 anys amb un màxim del 50% de l’aforament de la sala autoritzat si s’acredita que els espais i locals compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades. Altre tipus d’activitats es poden fer exclusivament per mitjans telemàtics. La resolució es refereix bàsicament a les activitats permeses fins ara a l’exterior, en grups de sis persones majors de 60 anys, que passarien a poder fer-se a interior amb limitacions».

Evidentment, era una obertura molt restrictiva, que no facilitava la tasca de la majoria d’organitzacions, per a les quals, fins i tot un cop acabat l’estat d’alarma, la situació continuava sent la mateixa.

Quinze dies més tard, el dia 25, des de la redacció d’Infograma ens assabentàvem que Esquerra Republicana presentava una moció sobre el tema al ple del dia 31, que també es va fer arribar a totes les entitats. Uns dies més tard, el 27 hi va haver una altra notificació municipal a les entitats, que modificava l’anterior. En aquesta es deia que podien tirar endavant amb activitats cíviques i grupals en grups no superiors a deu persones i complint les mesures higièniques i de prevenció corresponents. Ara bé, no són tots els centres alhora, sinó quatre cada dia. I en aquest plàning n’hi ha que obren tres cops per setmana, com el del Llatí; altres, dues vegades, com el del Riu, Singuerlín, Fondo…, i altres que només ho fan un cop, com Els Pins. Aquesta distribució no està argumentada al correu, fa pensar que són criteris tècnics, com pot ser dèficit de personal o altres.

El Ple del 31

Finalment, al ple del dia 31, es va presentar la moció per al retorn a la normalitat del centres cívics, en la qual es proposava, aproximadament, el mateix que ja s’havia comunicat des de l’Ajuntament a les entitats, és a dir, implantar les darreres resolucions del PROCICAT i anar recuperant la normalitat a tots els espais.

En aquest mateix ple, i en aquest tema, va prendre la paraula Tomás Fernández, de la Favgram, que va exposar algunes dificultats d’accés als centres cívics durant els catorze mesos que porten tancats amb clau i forrellat. Va aprofitar la seva intervenció per celebrar aquesta obertura progressiva i desitjant que avanci al més aviat possible. Va remarcar que aquesta situació pot ser útil per replantejar-se algunes dels deficiències que cal treballar al voltant d’aquestes instal·lacions, com són la massifació en alguns casos, el dèficit de personal tènic, la seva no existència en alguns barris… Va cloure la intevenció desitjant que al setembre s’hagi pogut assolir la plena normalitat en aquests espais municipals.

Els centres cívics i casals

La nostra ciutat pateix un dèficit, a vegades greu, d’espais oberts a la ciutadania. La tasca de recuperació tant d’edificis com de zones lliures ha estat una feina duta a terme per l’Ajuntament des de fa més de quaranta anys, i una reivindicació veïnal contínua. I encara queda molta feina per fer. Mentrestant, cal aprofitar al màxim els espais que ja s’han aconseguit. I cal que siguin espais comunitaris, gestionats amb la participació del veïnat i a l’abast de tothom. A més, no hem de perdre de vista que són la columna vertebral de l’organització de les veïnes i veïns dels barris i, en aquest sentit, no només han de gaudir de totes les facilitats de participació, sinó que han de rebre inversió, dinamització i eines necessàries perquè puguin continuar jugant aquest paper vertebrador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *