Manifestació 27 de gener de 2021. Foto: Redacció

27 de gener: vint anys de mobilitzacions per la memòria històrica i la lluita antifeixista

Ciutat Memòria

Des de l’any 2001, en què la societat civil de Gramenet es va mobilitzar massivament per impedir la presència d’un grup d’ultradreta espanyolista i feixista, que la data del 27 de gener es recorda en clau de mobilització per la lluita antifeixista i la recuperació de la memòria històrica. Foto: Aitor Blanc

El 27 de gener de 1939 va ser la data en què les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Gramenet del Besòs —actualment anomenada Santa Coloma de Gramenet—. És aquest fet el que l’any 2001 va portar un grup d’ultradreta espanyolista, Acción Juvenil Española (AJE), a convocar una manifestació a la ciutat en commemoració i enaltiment dels fets. Aquest grup, però, no va arribar a fer la manifestació, ja que el teixit associatiu de la ciutat va dur a terme diferents convocatòries, d’entre les quals destaca una gran manifestació de la Plataforma Antifeixista que va aplegar 3.000 persones que van evitar la presència del grup ultradretà.

Una manifestació de 3000 persones evita la presència de feixistes el 27 de gener de 2001. Foto: Arxiu Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs (AJGB)

Des de llavors, amb l’impuls sobretot inicialment de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs (AJGB), cada any s’han anat organitzant jornades, concentracions, xerrades, concerts i manifestacions cada 27 de gener fins aquest 2021.

Cada any s’organitzen activitats entorn de la data, en la foto concert amb el grup La Pegatina.
Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener (2006)

Comissió Antifeixista 27 de Gener: unitat per l’acció

Després dels esdeveniments de 2001, i dels dos anys següents en què l’Assemblea de Joves va dur a terme diverses activitats entorn de la data, l’any 2004 es crea la Comissió Antifeixista 27 de Gener.

Des d’un inici, el col·lectiu ha treballat sobre la base d’unificar les persones, entitats i organitzacions de la ciutat amb ideologies diverses de l’esquerra: llibertaris i anarquistes, republicans, comunistes, independentistes i persones amb esperit crític i anticapitalista. Una participació plural que s’ha anat visibilitzant així en les activitats i reivindicacions any rere any.

Recuperant la memòria

Durant els vint anys d’existència, la Comissió Antifeixista 27 de Gener ha treballat en diferents vessants d’entre les quals destaca la recuperació de l’oblit de personalitats, organitzacions i esdeveniments de la ciutat. Basant-se inicialment en els documents treballats anteriorment pel Grup d’Historiadors José Berruezo, s’han desenvolupat durant els anys tasques d’investigació, però sobretot de reivindicació.

El Grup d’Historiadors José Berruezo col·laborai i aprticipa en diversos actes.
Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener (2007)

Parlem de la reivindicació per dignificar la memòria de personalitats com els alcaldes republicans Celestí Boada i José Berruezo, d’ERC i CNT respectivament, passant per la figura de Julia Romera, l’única dona que formava part de la Unió de Joventuts Antifeixistes (UJA), nom de la qual pren l’Ateneu Popular de la ciutat.

Es recupera la memòria de la ciutat, a la imatge homenatge a José Berruezo.
Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener (2009)

Podríem afegir, però, també la denúncia de la repressió i les tortures, com les patides pel militant antifranquista Felipe Moreno, torturat l’any 1975 per Juan Carlos González Pacheco, Billy el Niño, o per Francisco Téllez, veí de Santa Coloma i militant comunista, que el mateix any 1975 va ser detingut i torturat per participar en una vaga.

En el marc dels esdeveniments, han sigut també constants les referències als fets del 9 d’octubre de 1979, en què dos colomencs, Miquel Rodríguez i José Pradin van rebre dos trets de bala en la rebuda a la Falange Española y de las JONS que protestaven per la retirada de la cruz de los caídos por España. Com també podria ser, entres d’altres, els fets de la nit del 23 de febrer de 1981, durant el cop d’estat, en què l’Ajuntament va ser tirotejat mentre regidors i regidores estaven reunits.

Incidència política i fites aconseguides

Diferents són les fites assolides durant els vint anys. Durant els primers anys una de les reivindicacions centrals fou la retirada de plaques del Ministerio de Vivienda franquista i el canvi del nomenclàtor municipal de diferents espais i carrers de la ciutat, amb noms significats amb el franquisme. En tenim dos exemples clars.

El primer, la plaça Baró, ubicada al barri de Riu Nord, fent referència a l’empresari Domingo Baró, propietari de Pañolerias Ba, del qual es va reivindicar el canvi de nom pel de José Berruezo. Malgrat que no es va aconseguir esborrar el nom de l’empresari s’aconsegueix batejar els jardins de la plaça amb el nom de Jardins José Berruezo, inaugurats el mateix 27 de gener de l’any 2011.

Acció l’any 2009 per reclamar el canvi de nom de la plaça Baró per plaça José Berruezo. Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener

El segon exemple seria el passatge de la Victoria, ubicat al barri de Fondo, en referència segons algunes fonts a la victòria de Franco, que finalment, amb la insistència dels familiars de l’esmentada militant de la UJA i CNT, Julia Romera, i del Grup d’Historiadors José Berruezo s’aconsegueix canviar el nom del carrer pel de la militant llibertària, el mes de març de 2017.

L’any 2016 es reivindica el canvi de nom del passatge de la Victòria pel de Julia Romera. Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener

En un altre marc, s’instaura de forma tradicional la presentació de mocions al plenari municipal de l’Ajuntament per, any rere any, portar a debat el suport a la lluita antifeixista i la recuperació de la memòria històrica amb reivindicacions alguns anys més concretes i d’altres més generals. Com a exemple, tenim l’any 2004 en què s’instaura la data del 27 de gener com a diada local per la memòria històrica i l’antifeixisme. I des de l’any 2020 declarant Santa Coloma de Gramenet municipi antifeixista.

Resposta antifeixista

Una de les tasques executades per la Comissió Antifeixista 27 de Gener ha estat la conscienciació veïnal. D’ençà que el partit polític Plataforma per Catalunya va aconseguir representació l’any 2011 a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es van dur a terme accions de sensibilització barri a barri, amb sortides periòdiques. Segurament una feina invisible, però que, de ben segur, va servir per aconseguir que l’any 2015 no obtingués representació.

Campanya als barris per desmuntar el discurs xenòfob de PxC l’any 2013.
Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener

En el mateix sentit s’han realitzat també accions vers la presència de VOX en actes públics, o davant de convocatòries de grupuscles ultradretans que han anat rebent respostes contundents de rebuig per part de la població. Alguns d’aquests exemples serien la concentració que van intentar realitzar els seguidors de la coneguda com a Tabarnia el mes de maig de 2018 a plaça de la Vila i la manifestació convocada pel Frente Nacional Identitatio-Recuperemos España el febrer de 2019. Val a dir que aquesta resposta antifeixista ha tingut en alguns dels casos accions repressives per part dels cossos policials i judicials.

Resposta davant la presència de grups feixistes, a la imatge l’any 2018 a Plaça de la Vila.
Foto: Arxiu Comissió Antifeixista 27 de Gener

2021: la flama de l’antifeixisme segueix al carrer

Malgrat la pandèmia de la Covid19 i les dificultats per realitzar activitat pública, la Comissió Antifeixista 27 de Gener ha tornat a convocar un any més una mobilització, respectant les mesures de seguretat sanitàries. El passat dimecres 27 de gener de 2021 entorn de dos centenars de persones van realitzar una marxa que va començar a Plaça Catalunya.

Entorn de 200 persones es manifesten dimecres 27 de gener de 2021. Foto: Aitor Blanc

En finalitzar la marxa als Jardins de Can Sisteré, es va realitzar un mural per recordar que després de 82 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, i de 20 anys de la resposta antifeixista a un intent de mobilització ultradretana, la ciutat segueix activa per lluitar contra la retallada de drets i llibertats que suposa el feixisme. El mural —que havia estat realitzat en una tanca del Pavelló esportiu de Can Sisteré, tancat i en desús des de fa uns quants anys— però, no va durar ni 12 h a ser esborrat el matí següent per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

1 thought on “27 de gener: vint anys de mobilitzacions per la memòria històrica i la lluita antifeixista

  1. Quina vergonya aquest Ajuntament! No va tan de pressa esborrant les pintades de Vox o cedint-los espais públics perquè omplin de porqueria la nostra ciutat! No s’ha de fer cap concessió al feixisme i s’han d’obrir les portes a tots aquells moviments que el combaten!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *