Santa Coloma de Gramenet

Bàsquet Draft Gramenet: 36 anys per la igualtat d’oportunitats

Ciutat Col·laboracions Feminisme

El Draft és un club femení que va néixer l’any 1985 amb la fi que les noies practiquessin bàsquet més enllà de l’escola. No va ser fàcil, però ho van aconseguir. Jugadores, famílies i entrenadors van fer-se espai en un món gairebé reservat al gènere masculí. 36 anys després són un referent però encara lluiten perquè l’esport femení tingui les mateixes oportunitats. Continua no sent fàcil. Hi ha massa esculls i l’actual pandèmia n’afegeix encara més. Text: David López Capsir, entrenador del DRAFT les temporades 1991-1992, 1992-1993 i 1993-1994. Imatge cedida per Domingo Rodríguez, actual president del DRAFT. 

L’any 1985, les noies de Santa Coloma jugaven a bàsquet a les escoles fins que acabaven l’Educació General Bàsica, l’EGB. En general, això coincidia amb els 14 anys, edat en que es finalitzava aquesta etapa educativa obligatòria. Però, i després? On podien anar a jugar? L’alternativa era reduïda. Només podien fer proves per incorporar-se a la Secció Femenina del Club de Bàsquet Santa Coloma però la majoria es veien avocades a deixar la pràctica del seu esport. Fins aquell 1985. Un grup de noies de l’escola Sagrat Cor (campiones escolars entrenades per Domingo Carrillo), de l’escola Sagrada Família (sots campiones entrenades per Carme Palmero) i una jugadora provinent del barri de Sant Andreu van ser contactades per Salva Jaraba amb l’objectiu de crear un club nou.

El club no tenia nom i van ser les mateixes jugadores les que van escollir per votació entre tres opcions: Draft, Trap i Estelada. Ja sabem quin va guanyar! “Draft” és una paraula anglesa, un terme que forma part del glossari del bàsquet i equival a “selecció”. En concret, remet al procés anual pel qual els equips de l’NBA seleccionen jugadors de les universitats i altres llocs.

Les joves també se sentien seleccionades per iniciar aquest nou projecte. Començava la història del Draft, integrat la primera temporada 1985-1986 per Isa Palmero, Eva Ortega, Olga González, Paqui Rodríguez, Inés Lama, Núria Clavell, Maria Ibàñez, Montse Ramos, Pili Parra, Marga Molina, Montse Campillo, Mònica Caro. La delegada era Sonia del Hoyo i l’entrenador el mateix Salva Jaraba. La categoria d’aquest equip, a causa de la seva edat, era de cadet.  

Foto inèdita de la segona temporada 1986-1987. La foto és la més antiga que conserva l’equip, encara en la categoria de cadet. Fotografia: Isa Palmero, jugadora de l’equip.

Es superen els primers esculls

Al nou club li faltava la mascota i gràcies al dibuix fet per Maria Ibàñez, una de les jugadores, va néixer L’Estruç. La primera samarreta va ser grisa, després grisa i blava. Anys més tard apareixeria l’equipació actual, la més reconeguda per tothom, amb els colors negre i groc.

El seu principal escull, com a tots els inicis, va ser l’econòmic però tenien un motor gairebé infal·lible: la il·lusió. Tampoc tenien pista per entrenar. Ho feien al carrer, a les famoses cistelles que el Cola Cao instal·lava a solars de les ciutats. Fins que varen aterrar a les instal·lacions del col·legi Sant Just. Sens dubte, el Draft havia nascut per quedar-se. L’any següent ja disposaven de dos equips entrenats per Salva Jaraba i Domingo Carrillo.

Les pioneres recorden aquells anys com il·lusionants. Moments com els desplaçaments (alguns amb autocar, la majoria en cotxes particulars), els campus on les més grans ensenyaven a les petites i, com no, les colònies no s’han esborrat de la seva memòria. A dia d’ avui, malgrat el pas dels anys i que ja no formen part de l’equip, moltes d’aquelles companyes mantenen l’amistat i segueixen en contacte. 

36 anys després…

Foto de l’actual temporada. Foto: Domingo Rodríguez

Han passat els anys i el Draft ha crescut força. De segur que han hagut canvis però el nom i la mascota han perdurat tots aquests anys. L’equip colomenc ha acumulat història. El Sènior del club (integrat per jugadores més grans de 18 anys) ha estat a la Primera B Nacional (actual Lliga Femenina 2 -LF2 de l’estat espanyol), també a la Copa Catalunya Femenina que organitza la Federació Catalana de Basquetbol i la  Primera Catalana.

Aquest 2021, l’ equip sènior és a la Copa Catalunya, els equips de base abasten totes les edats i les nenes i noies poden jugar des de minibàsquet fins a la categoria sènior. Fa tres temporades va entrar una junta directiva nova i s’ha aconseguit equilibrar el dèficit econòmic. La situació present del club i les perspectives de futur eren molt bones però, com ha succeït amb altres entitats, s’han vist perjudicades per la pandèmia. A nivell esportiu, els objectius són clars: tenir una escola de bàsquet estable, crear algun equip més en les categories inferiors i promoure més competitivitat en els equips de base. Sens dubte, també s’aspira a que, en un futur no massa llunyà, el Sènior A pugui estar a la Lliga Femenina 2. Assolir això últim seria molt positiu per al club i sobretot per al basquetbol de la ciutat.

Ser a la Lliga Femenina 2 no depèn sols del Draft. Són necessàries també lleis que ajudin a les empreses a fer aposta per l’esport femení. Es sumen dificultats com són l’ampli ventall d’activitats lúdico-esportives que també poden fer les nenes i la valoració insuficient d’algunes mares i pares dels beneficis físics i humans d’aquesta pràctica esportiva. No són esculls fàcils de superar. Clubs més grans i forts de fora Santa Coloma s’emporten a les noies en formació. Fins i tot algunes han marxat als Estats Units. I, com succeeix a moltes entitats, són massa poques les persones que s’impliquen en la gestió i la continuïtat del club.

Però el Draft va néixer per superar esculls, la seva història ho avala, i aquests tampoc són insuperables. 1985 i 2021: trenta-sis anys separen aquestes dues dates però segueix ferma la mateixa lluita: el basquetbol i la igualtat. En el Ple de l’Ajuntament del passat mes de gener, s’ha fet palès. L’equip va donar suport públic a la moció en pro de l’esport perquè les administracions hi destinin més recursos i es faci una altra regulació de la seva pràctica en temps de pandèmia. Sens dubte, que l’esport és un bé essencial per a la salut física i el benestar emocional.

Caldria escoltar a aquest club que forma part de la història esportiva i personal de moltes dones de la nostra ciutat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *