La biblioteca Singuelín, dintre del cicle Documental del mes, projecta amb aquesta periodicitat pel·lícules amb temàtiques molt diverses de gran qualitat que ens apropen a la realitat de països llunyans (i no tan llunyans). El mes de setembre va ser el torn de “Com jo vulgui” de Samaher Alqadi que ens explica la crua realitat del feminisme egipci, des del més col·lectiu al més íntim. Foto: bibliotecavirtual.diba.cat
El festival de documentals Docs Barcelona promou el cinema documental més enllà del parell de setmanes que dura. La seva secció el Documental del mes estrena mensualment una pel·lícula documental de tot tipus de temàtiques i de diferents països del món en gairebé 100 sales, la majoria a Catalunya, però també a altres comunitats autònomes.
El Documental del mes a la nostra ciutat
La sala d’actes de la biblioteca de Singuerlín fa anys que està dintre del circuit i, normalment, l’últim divendres de mes es pot gaudir d’aquestes estrenes de gran qualitat. Durant els mesos més intensos de la pandèmia les projeccions van quedar interrompudes del tot. Posteriorment es va reprendre mitjançant visualització en línia i, finalment, el mes passat van poder reprendre les sessions presencials amb el documental «Com jo vulgui» de la cineasta Samaher Alqadi, sobre el que tornarem més endavant.
Essent una de les activitats culturals de més qualitat de les quals es pot gaudir a la nostra ciutat, sorprèn que l’afluència habitual sigui escassa. És freqüent que l’assistència sigui d’una desena de persones, dues en el millor dels casos. No interessa el cinema documental? Malgrat ser una forma extraordinària de conèixer amb certa profunditat la realitat i problemàtiques d’altres llocs del món, fugint del titular o notícia breu que ens acostuma a arribar. No se’n fa suficient difusió? Clarament no. L’horari o el lloc són inadequats? La biblioteca Singuerlín és un lloc immillorable per a aquestes projeccions i, malgrat quedar una mica allunyada d’alguns barris, ara, amb el metro a la porta, no és excusa. Potser abans l’horari (divendres a les 20 h) refrenava una mica, però ara s’hi ha avançat una hora i els passis comencen a les 19 h. Siguin quines siguin les causes, segurament, més d’una, és una oportunitat que estem perdent.
“Com jo vulgui”, la cara fosca de la Primavera Àrab a Egipte
Què s’hi pot veure? La programació de tot l’any està disponible al web, però ens aturarem en el darrer documental projectat, el del mes de setembre. La pel·lícula “Com jo vulgui” explica la cara fosca de la Primavera Àrab a Egipte. Durant les grans manifestacions a la plaça Tahir al Caire el gener de 2011 es van produir salvatges violacions en grup. La directora palestina Samaher Alqadi, des de la primera línia, ens mostra la valentia de les dones egípcies i la seva revolta dintre de la revolta. Però el documental transcendeix d’aquell moment concret i amplia el focus per narrar l’assetjament continu i repugnant que pateixen les dones egípcies en el seu dia a dia. Explicat des del més general -el moviment feminista egipci-, al més íntim -la seva infantesa i joventut, la seva família, la violència patida també en primera persona, la difícil relació amb la seva mare, i la seva pròpia maternitat, com educar el seu propi fill de forma diferent si l’entorn no ha canviat?
El documental és un cop de puny a l’estómac. Les poques persones presents en la projecció, majoritàriament dones, vam sortir profundament afectades del que allà es relata, sentint-te malament doblement: per les dones egípcies i pel cert “alleugeriment” que et provoca que la situació aquí, amb tot el camí que encara tenim al davant, és força millor a la narrada a la pel·lícula. Descobrir la realitat diària de les dones a altres llocs del món et fa obrir la perspectiva i valorar més encara el ja aconseguit aquí i el perill de perdre-ho.
Propera cita, el 29 d’octubre
Si el documental de setembre va ser colpidor, el d’aquest mes d’octubre (divendres 29, a les 19 h) encara pot ser-ho més. “El retorn, la vida després de l’ISIS”, d’Alba Sotorra, posa el focus en les dones de països occidentals que en el seu dia van abandonar les seves llars per fer-se militants de Daesh. Què passarà ara amb les seves vides? Podem perdonar les persones manipulades per l’ISIS? Es poden perdonar elles mateixes?
Des de l’Infograma us animem a estar al dia de les estrenes del Documental del mes i no perdre-us aquestes grans pel·lícules (inscripcions: b.sta.colomag.s@diba.cat).
