Jornada contínua a les escoles? Parlem-ne (2)

Educació

El debat sobre quin és el millor horari per a l’alumnat de les escoles i els instituts sempre ha estat present, però aquest any des de la plataforma Jornada Contínua Santako s’ha volgut reobrir per situar-lo en l’agenda política. És millor jornada partida o jornada contínua? En aquest segon article teniu les raons de qui vol mantenir l’actual jornada partida. Imatge: Redacció

Des de l’Infograma hem preguntat entorn de quin tipus de jornada és millor per a l’alumnat i ens hem trobat amb posicionaments diferents entre les famílies. Us convidem a llegir els arguments d’uns i altres, reflexioneu i doneu la vostra opinió. Avui, la Cristina López, mare d’alumnes de l’Escola Torre Balldovina i de l’Institut 9 de Santa Coloma de Gramenet, ens explica per què es mostra contrària.

Cristina López: “El debat sobre la jornada contínua ha de posar el focus en les necessitats i bioritmes de l’alumnat”

Des de fa uns anys està cobrant força el moviment favorable a la implantació de la jornada contínua a l’educació primària. El debat respecte dels beneficis i inconvenients de l’horari intensiu s’ha reprès amb més intensitat arran de l’actual context pandèmic i genera tot tipus de postures enfrontades. La meva se situa clarament en contra d’aquest canvi horari per diferents motius.

D’entrada, considero que es tracta d’una qüestió que no pot estar subjecta a la voluntat (ni pressió) exclusiva del professorat (que, en la majoria de casos, es decantaria per aquesta possibilitat per raons òbvies) ni de les famílies, sinó que té prou envergadura i incidència perquè es prengui a partir d’un estudi profund de situació per part d’un equip multidisciplinari (agents educatius, pediatres, psicòlegs, biòlegs…) posant el focus en les necessitats i bioritmes de la canalla, per aplicar el plantejament horari que millor respecti els seus ritmes d’activitat i cansament, d’atenció i distracció, i d’alimentació, amb l’objectiu d’afavorir el seu procés d’aprenentatge i socialització.

La jornada que es planteja, de 9 a 14 h, implica que la canalla ha de dinar a partir d’aquesta hora, massa tard sobretot per als nens i nenes de menys edat. A més, aquest horari gairebé comportaria la supressió d’un àpat, el berenar, perquè per garantir les suficients hores de son, el sopar hauria d’estar comprès entre les 20 i les 20.30 h.

Un altre aspecte que cal analitzar a fons es el nivell d’atenció i concentració que poden ser capaços de mantenir els i les alumnes durant tantes hores seguides d’estudi, malgrat les dues pauses pautades. El matí se’ls pot fer llarguíssim i, probablement, les últimes hores estarien totalment desaprofitades, per pur esgotament mental, especialment en els d’edat més curta.

Pel que fa al fet de romandre a casa tota la tarda a partir de les 14 h, no totes les famílies compten amb recursos econòmics i culturals per poder ocupar de manera estimulant tantes hores del dia. Ens podríem trobar grans masses d’infants inactius i pendents de pantalles, situació força comuna en l’actualitat, que cal combatre. En aquest sentit, la jornada contínua podria contribuir a agreujar encara més les diferències educatives i culturals entre famílies amb i sense recursos.

Per últim, implantar la jornada intensiva suposa renunciar definitivament a la recuperació de la sisena hora, retall que va aixecar en el seu dia una onada de protestes i mobilitzacions, i que hem acabat acceptant amb resignació, situació que genera una bretxa insalvable entre escola pública i concertada.

No sols considero que la jornada intensiva tindria més efectes negatius que positius en l’alumnat i, per tant, la meva posició es contrària a la seva implantació, sinó que soc partidària d’aplicar la jornada partida també a secundària. Aquests grups solen fer extraescolars a últimes hores del dia, se’n van a dormir més tard i matinar tant els impedeix gaudir d’un descans nocturn correcte. Penso que començar la jornada abans de les 9 interfereix en la seva capacitat de concentració i, en conseqüència, caldria establir un horari que els permetés entrar més tard i, en compensació, afegir-hi un parell de tardes.

Per aquestes raons, i d’altres que se m’escapen per estar mancada dels coneixements necessaris en la matèria, tanco l’article exigint que la programació horària no sigui una qüestió sotmesa a pressió social interessada, sinó fruit d’una bona anàlisi que consideri les necessitats fisiològiques, neurològiques i emocionals de l’alumnat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *