Els projectes i els recursos adreçats a la gent jove a Santa Coloma de Gramenet són cada vegada més escassos. En aquests moments a la ciutat només hi ha un centre juvenil: el Mas Fonollar. Aquest dèficit agreuja les problemàtiques que pateixen una part significativa d’aquest col·lectiu.
La generació boomer recorda que, quan eren joves, Santa Coloma era qualificada amb orgull com a “ciutat jove”. De joves n’eren molts, però també hi havia la voluntat de l’administració local d’oferir-los recursos de lleure: es va rehabilitar la masia de Mas Fonollar, es va adquirir una casa de colònies, es van dur a terme intercanvis internacionals amb les ciutats agermanades, es va posar en marxa una ludoteca… El percentatge de població juvenil, amb el pas dels anys, ha disminuït. També han minvat, gairebé han desaparegut, nous projectes o equipaments municipals adreçats en aquest sector. A hores d’ara, l’orgull de joventut és inexistent.
Servei de joventut inexistent
En l’organigrama municipal, Joventut no compta amb un servei o departament propi. S’inclou a la Direcció d’Educació, Infància i Joventut i forma part de la Unitat d’Infància i Joventut. Durant molts anys ha comptat només amb mitja jornada de tècnic municipal. La persona treballadora era compartida amb el Servei de Cultura. Amb la creació de la Unitat es va aconseguir, a la fi, disposar d’una jornada sencera. Però aquest petit èxit ha estat efímer: des de finals d’octubre de 2022 no hi ha cap tècnica. Un departament com Zoonosi i Protecció d’Animals, per exemple, compta amb dues persones tècniques i una d’administrativa a l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Santa Coloma no té en aquests moments cap tècnica municipal de joventut
Santa Coloma de Gramenet només disposa d’un centre municipal dedicat al lleure juvenil per a tota ciutat, el Mas Fonollar. Rellotge XXI, l’històric equipament del Fondo, va tancar. L’espai (els baixos d’un bloc de pisos del carrer Rellotge) feia temps que no reunia les condicions imprescindibles. Per ara, no hi ha perspectives d’un nou centre encara que fa bona falta. I és que als responsables municipals els sembla impossible de trobar! De ben segur que algun dels molts locals buits de Gramenet es podrien condicionar. El govern municipal, per ara, no sembla disposat a invertir ni 15 milions ni cap en un centre juvenil com sí que ho fa en comissaries de policia.
La situació al Mas Fonollar
En el Mas Fonollar hi treballen en aquests moments quatre professionals: dues informadores i dues animadores. De coordinadora tampoc no n’hi ha en aquests moments. En poc temps aquesta plaça ha quedat successivament buida perquè el personal ha acabat marxant. Què ho fa? No sembla un problema de l’equip. Potser és el desinterès institucional per aquest tema i la falta d’inversió? Potser són les condicions laborals? El personal del Mas no és municipal, sinó que treballa per a una empresa i aquest equipament és obert de dilluns a dissabte, però sovint es programen activitats no totes adreçades a joves diumenge i en horari nocturn. Una responsabilitat i una dedicació molt alta per a un equip força reduït.
El govern municipal no mostra interès a fer projectes per a joves. Alhora criminalitza qui s’autogestiona i n’impedeix l’activitat.
La pandèmia i les mesures decretades per fer-li front va afectar la salut mental del jovent. Els centres juvenils afavoreixen restablir unes relacions socials que durant un llarg període de temps es van estroncar, també ofereixen uns professionals que acullen, escolten i orienten. La situació econòmica i social de moltes famílies a la ciutat empitjora encara més l’estat anímic de la gent jove: desnonaments, talls de subministraments bàsics com la llum, el gas o l’aigua, la manca de documentació dels progenitors, la impossibilitat de pagar-se una activitat extra… La problemàtica és molt greu i no hem d’oblidar que el suïcidi és la principal causa de mort entre la gent jove.
Necessitats sense cobrir
Caldria un equipament juvenil per cada districte: Centre i Can Mariner; Llatí, Riera Alta i Cementiri Vell; Singuerlín, Les Oliveres, Can Franquesa i Guinardera, Can Calvet i Serra de Marina; Riu Nord i Riu Sud; Raval, Santa Rosa i Safaretjos; i Fondo. Sis no és un nombre exagerat, de centres cívics i casals n’hi catorze. La proximitat d’un centre al lloc de residència afavoreix que s’hi vagi. En aquests moments, les edats dels nois i noies que acudeixen al Mas és, en general, de 12 a 15 anys encara que s’adreça fins als 35 anys. Difícilment hi podran acudir nois i noies d’aquesta edat de barris allunyats.
A la gent jove li cal fer-se el centre seu. No li és fàcil compartir el local amb la canalla ni tampoc la presència habitual d’adults que podrien ser les seves mares o pares, o fins i tot avis o àvies. Instal·lar el jovent de Rellotge XXI al Centre Cívic del Fondo només hauria d’haver estat una mesura excepcional i de curta durada. L’ajuntament no ofereix espais perquè siguin liderats per joves com podria ser sales per fer tallers ni tampoc hi ha a la ciutat un rocòdrom o una aula on practicar teles acrobàtiques.
A l’afebliment en recursos juvenils, s’hi suma que el govern municipal estigmatitza qualsevol forma d’autogestió. Una política que no sembla gaire encertada perquè anul·la el seu potencial creatiu o artístic, el lleure juvenil compromès amb l’entorn, l’aprenentatge social, la descoberta de propis interessos… De fet ni tan sols es planteja la cogestió i no existeix cap Consell de Joventut.
